L’impacte social dels museus. El cas de les associacions d’amics dels museus

Abstract

This thesis is entitled "L’impacte social dels museus. El cas de les associacions d’amics dels museus" and focuses on the most loyal audience of museums: museum friends. This associative phenomenon is one of the largest in Europe and yet remains largely understudied (d’Armengol, 1991:7), as we explain. The thesis aims to conduct research on Catalan museum friends associations from a social perspective, which we call "visitor-centric", as it places the museum-visiting public at the center of our investigation. Bibliographic research begins with regulations governing their activity, with the oldest document consulted dating back to 1869, documents from organizations such as the WFFM, or Anglo-Saxon theories that are particularly relevant. For the first time, a historical chronology of museum friends associations is elaborated, from their creation (in 1876), through the Renaixença (the Catalan cultural movement), the Second Republic, the Franco era, to the present day, highlighting the role of museum friends associations in the history of museums in Catalonia. Through fieldwork, various quantitative and qualitative methodological techniques are used to collect data that are subsequently analyzed to understand these museum friends associations and all the impacts they generate. An analysis is made of their composition, evolutionary trajectory, the various audience typologies they comprise, knowledge about the various associations, their distinctive characteristics, and their impact on the cultural and social panorama. Museum friends associations play a key role in engaging the public and decision-making, contributing to the well-being of their members. They foster commitment and belonging and promote the pleasure of knowledge and learning (Riera, 2019). They also promote feelings of pride, pleasure, and happiness (Fujiwara, 2013), creating a network of integration and inclusion (Bisquerra, 2000), which we call a "social tribe" or "cultural family." This improves both individual and community quality of life (Weil to Yocco, 2009), promoting education and citizen participation, contributing to a more cultured, inclusive, and cohesive society, as hypothesized in the thesis

Aquesta tesi es titula “L’impacte social dels museus. El cas de les associacions d’amics dels museus” i té com a objecte d’estudi el públic més fidel dels museus: els amics de museus. Aquest fenomen associatiu és un dels més grans d’Europa i tot i així continua sent molt poc estudiat (d’Armengol, 1991:7), tal i com expliquem. L’objectiu de la tesi és realitzar una investigació sobre les associacions d’amics dels museus catalans i té un punt de vista social, que anomenem “visitant centrista”, ja que posa el públic visitant del museu al centre de la nostra investigació. La recerca bibliogràfica s’inicia amb la normativa que marca la seva activitat sent un document del 1869 el més antic consultat, documents d’organismes com la WFFM o de teories anglosaxones que prenen una especial rellevància. S’elabora, per primera vegada, una cronologia històrica de les associacions d’amics dels museus, des de la seva creació (al 1876), la Renaixença (quan neixen els museus catalans), la II República, l’època franquista, fins a l’actualitat, posant de relleu el paper de les associacions d’amics de museus dins la història dels museus a Catalunya. A través d’un treball de camp, s’usen diferents tècniques metodològiques quantitatives i qualitatives, per recollir dades que posteriorment s’analitzen per conèixer aquestes associacions d’amics i tots els impactes que generen. Es realitza una anàlisi de la seva composició, trajectòria evolutiva, les diverses tipologies d'audiència que les conformen, un coneixement sobre les diverses associacions, les seves característiques distintives i el seu impacte en el panorama cultural i social. Les associacions d’amics dels museus tenen un paper clau en l'apropament al públic i en la presa de decisions, contribuint al benestar dels socis. Generen compromís i pertinença, i afavoreixen el plaer del coneixement i l'aprenentatge (Riera, 2019). També promouen sentiments d’orgull, plaer i felicitat (Fujiwara, 2013), creant una xarxa d'integració i inclusió (Bisquerra, 2000), que anomenem "tribu social" o "família cultural". Això millora la qualitat de vida individual i comunitària (Weil a Yocco, 2009), promocionant l'educació i la participació ciutadana, contribuint a una societat més culta, inclusiva i cohesionada, com es plantejava a les hipòtesis de la tesi