Arquitectura i economia dels hàbitats rurals dels segles II-I aC a la Laietània

Abstract

Aquest treball pretén aprofundir en el coneixement del hàbitats rurals dels segles II aC i I aC emplaçats en la regió que en època ibèrica havia esdevingut la Laietània, a partir de quatre casos d’estudi que responen a establiments ibèrics i romans. El nostre interès s’ha centrat en caracteritzar aquests assentaments mitjançant l’anàlisi interna i exhaustiva, motiu pel qual de cada un dels jaciments s’ha analitzat l’entorn (recursos hídrics, vies de comunicació i jaciments propers), les estructures constructives, les restes materials (elements arquitectònics, decoratius, de serralleria, mobiliari i agençaments interns), les tècniques i el material constructiu, la modulació, la funcionalitat dels àmbits, la planificació i estructuració del recinte, l’economia, els conjunts ceràmics i altres materials significatius (principalment metàl·lics) i les fases evolutives. Paral·lelament i a partir de les dades obtingudes, s’ha procedit a definir els principals trets dels tipus d’establiments que hem pogut constatar i a determinar les influències culturals que palesaven. El que hem pogut identificar són tres tipus d’hàbitat baixrepublicans, per una banda, els pròpiament ibèrics que poden definir-se com a establiments rurals, i de l’altra, els romans, que hem interpretat com una residència itàlica i un assentament vinculat a una via de comunicació.

El presente trabajo pretende profundizar en el conocimiento de los hábitats rurales de los siglos II a.C y I a.C emplazados en la región que durante la época ibérica había sido la Layetania, a partir de cuatro casos de estudio que corresponden a establecimientos ibéricos y romanos. Nuestro interés se ha centrado en caracterizar estos asentamientos mediante el análisis interno y exhaustivo, motivo por el cual de cada uno de los yacimientos se ha analizado el entorno (recursos hídricos, vías de comunicación y yacimientos próximos), las estructuras constructivas, los restos materiales (elementos arquitectónicos, decorativos, de cerrajería, mobiliario y equipamiento interno), las técnicas y el material constructivo, la modulación, la funcionalidad de los ámbitos, la planificación y estructuración del recinto, la economía, los conjuntos cerámicos y otros materiales significativos (principalmente metálicos) y las fases evolutivas. Paralelamente y a partir de los datos obtenidos, se ha procedido a definir las principales características de los tipos de establecimientos que hemos podido constatar y a determinar las influencias culturales que evidenciaban. Lo que hemos podido identificar son tres tipos de hábitat tardorepublicanos, por un lado, aquellos propiamente ibéricos que pueden definirse como establecimientos rurales, y por el otro, los romanos, que hemos interpretado como una residencia itálica y un asentamiento vinculado a una vía de comunicación.

This dissertation aims to broaden the knowledge of the rural habitats of the second and first centuries BC that are located in the region which during the Iberian period came to be known as Laietania. We focus on four case studies of settlements that appear to be both Iberian and Roman. We aim to carry out an internal and exhaustive analysis of this settlements and to do so, we analyse each site’s surroundings (water sources, communications networks and nearby sites), buildings, material remains (elements relating to architecture, decoration and furniture), building techniques and materials, modulation, the function of their spaces/rooms, the planning and structuring of the site, its economy and pottery ensembles and other significant artefacts (principally metals) or the building phases. At the same time and from the obtained data, another chapter is dedicated to defining the features of the establishments that we have recorded and the cultural influences that can be observed. We have identified three types of late Roman Republican habitations, those of the Iberians, which can be defined as rural settlements, those of the Romans, which we have identified as a Roman residence and a settlement related to a communications route.