Lingue romanze e inglese: nemici o amici?. L'intercomprensione romanza come strumento strategico e motivazionale per apprendenti preadolescenti in contesto scolare

Abstract

Pur nel vastissimo corpus di studi condotti in un trentennio di ricerca sull’intercomprensione (IC), poca attenzione è stata ancora dedicata alla sua apertura extra-familiare — nel nostro caso dalle lingue romanze (LR) all’EFL — e al suo potenziale per lo sviluppo di strategie di comprensione del testo trasversali alle lingue, in particolare per apprendenti giovani in età scolare (10-14). Allo stesso modo mancano, ad oggi, studi sperimentali sull’impatto dell’IC sull’assetto motivazionale degli apprendenti. I tre articoli che compongono questa tesi si basano su moduli brevi (max. 21h) di intercomprensione romanza (ICR) insegnati in una scuola media italiana a due gruppi di partecipanti, nell’arco di un anno e di un triennio rispettivamente. La raccolta dei dati è avvenuta con strumenti diversi (prove di comprensione, registrazioni audiovisive di un lavoro a coppie, questionari, interviste individuali semistrutturate), e l’analisi è stata condotta con metodo misto. Il primo articolo esplora, nello specifico, l’impatto dei moduli sullo sviluppo di competenze ricettive plurilingui romanze e sull’abilità di comprensione del testo anche in EFL, indicando un miglioramento maggiore nei partecipanti rispetto a gruppi di controllo. Il secondo studio approfondisce questo aspetto evidenziando il trasferimento di strategie di IC dalle LR all’inglese, e diversi gradi di consapevolezza nel farvi ricorso. L’ultimo articolo, infine, esplora l’assetto motivazionale alla fine dei moduli, mostrando un’accresciuta componente intrinseca, un maggiore senso di auto-efficacia, nonché l’emergere, in alcuni casi, di un’identità plurilingue embrionale. Nel complesso, l’insieme dei risultati indica che l’ICR in età scolare può facilitare il passaggio verso l’inglese extra-familiare in termini di abilità di comprensione del testo, sviluppo di strategie trasversali alle lingue e miglioramento dell’assetto motivazionale. L’inserimento curricolare dell’ICR nelle nostre scuole (o, per estensione, dell’IC intra-familiare nelle scuole di ciascun Paese) potrebbe dunque essere una risposta efficace alla necessità di ripensare l’insegnamento linguistico in una società in cui l’esigenza di formare una cittadinanza plurilingue e pluriculturale si fa sempre più evidente.

While thirty years of academic effort on intercomprehension (IC) have produced a vast corpus of research, little attention has so far been devoted to its opening towards extra-family languages—from Romance languages (RLs) to EFL in this instance—and to its potential impact on the development of cross-linguistic comprehension strategies, particularly for young learners in a school context. Similarly, experimental studies on the impact of IC on learners’ motivational mindsets could not, as of today, be retrieved in the literature. The three articles in this compendium are based on short (max. 21h) modules of Romance intercomprehension (RIC) taught in an Italian "scuola media" (age 10-14) with two groups of participants, over a period of one and three years respectively. Data were collected through diverse tools (comprehension tests, audio-visual recordings of a reading task in pairs, questionnaires, semi-structured individual interviews) and analysed with a mixed method. The first article explores, specifically, the impact of RIC on the development of plurilingual receptive competences in RLs, as well as on reading comprehension skills in EFL, indicating, for participants, a greater improvement with respect to control groups. The second study further investigates this aspect by focusing on the transfer of RIC reading strategies from RLs to English and on the participants’ awareness in the process. Finally, the last article explores motivational mindsets after the modules, indicating an increase of both the intrinsic component and the sense of self-efficacy, as well as the emergence, in a few cases, of an embryonic plurilingual identity. As a whole, findings indicate that RIC for school-age learners can ease the transition from Romance languages to extra-family English in terms of reading comprehension skills, development of cross-linguistic strategies and improvement of motivational mindsets. The curricular implementation of RIC in our schools (or, by extension, of intra-family IC in the school systems of each country) might offer an effective tool towards a re-thinking language teaching in a society where the need for a plurilingual and pluricultural citizenship is becoming increasingly evident.

A pesar del vasto cuerpo de estudios llevados a cabo en treinta años de investigación sobre la intercomprensión (IC), aún se no se ha prestado suficiente atención a su apertura extrafamiliar -en nuestro caso de las lenguas románicas (LR) al EFL- y a su potencial para el desarrollo de estrategias de comprensión del texto transversales a las lenguas, en particular para aprendices jóvenes en contexto escolar. Asimismo, faltan estudios experimentales sobre el impacto de la IC en la motivación por el aprendizaje de idiomas. Los tres artículos que componen esta tesis se basan en módulos breves (max. 21h) de intercomprensión románica (ICR), impartidos en una "scuola media" italiana (edad 10-14) a dos grupos de participantes, durante un año y tres años respectivamente. Los datos se han recopilado con herramientas diversas (pruebas de comprensión, grabaciones audiovisuales de un trabajo en parejas, cuestionarios, entrevistas individuales semiestructuradas), y el análisis se ha llevado a cabo con un método mixto. En concreto, el primer artículo explora el impacto de los módulos en el desarrollo de habilidades receptivas plurilingües en LR y en la comprensión del texto también en EFL, destacando una mejora mayor en los participantes que en los grupos de control. El segundo estudio profundiza en este aspecto haciendo hincapié en la transferencia de estrategias de IC de las LR al inglés, y en niveles diferentes de conciencia en su uso. Por último, el tercer artículo explora la motivación de los participantes por el aprendizaje de idiomas, destacando, al final de los módulos, un mayor componente intrínseco y sentido de autoeficacia, así como la emergencia, en algunos casos, de una identidad plurilingüe embrionaria. En conclusión, el conjunto de resultados indica que la ICR en edad escolar puede facilitar la transición al inglés extrafamiliar en términos de habilidades de comprensión del texto, desarrollo de estrategias transversales a los idiomas y mejora de la motivación. La inserción curricular de la ICR en nuestras escuelas (o, por extensión, de la IC intrafamiliar en las escuelas de cada país) podría ser, por tanto, una respuesta eficaz a la necesidad de repensar la enseñanza de lenguas en una sociedad donde la formación de una ciudadanía plurilingüe y pluricultural es cada vez más crucial.

Tot i el vast cos d’estudis duts a terme en els darrers trenta anys de recerca sobre la intercomprensió (IC), encara no s’ha prestat prou atenció a la seva obertura extrafamiliar -en el nostre cas de les llengües romàniques (LR) a l’EFL- i al seu potencial per desenvolupar estratègies de comprensió del text transversals a les llengües, en particular per a aprenents joves en context escolar. Així mateix, fins avui, manquen estudis experimentals sobre l’impacte de la IC en la motivació per l’aprenentatge d’idiomes. Els tres articles que componen aquesta tesi es basen en la implementació de mòduls breus (max. 21h) d’intercomprensió romànica (ICR), impartits en una “scuola media” italiana (edat 10-14) a dos grups de participants, durant un i tres anys respectivament. Les dades s’han recopilat amb diverses eines (proves de comprensió, enregistraments audiovisuals d’un treball en parelles, qüestionaris, entrevistes individuals semiestructurades), i l’anàlisi s’ha duta a terme amb un mètode mixt. En concret, el primer article explora l’impacte dels mòduls en el desenvolupament d’habilitats receptives plurilingües en LR i en la comprensió del text també en EFL, indicant una millora més gran en els participants respecte als grups de control. El segon estudi aprofundeix en aquest aspecte posant èmfasi en la transferència d’estratègies d’IC de les LR a l’anglès, i en els diferents nivells de consciència del seu ús. Finalment, el tercer article explora la motivació dels participants per l’aprenentatge d’idiomes, destacant que, al final dels mòduls, el component intrínsec d’aquesta ha augmentat així com el sentiment d’autoeficàcia personal, i ha emergit, en alguns casos, una identitat plurilingüe embrionària. En general, el conjunt de resultats indica que la ICR en edat escolar pot facilitar la transició a l’anglès extrafamiliar en termes d’habilitats de comprensió del text, desenvolupament d’estratègies transversals als idiomes i millora de la motivació. La inserció curricular de la ICR a les nostres escoles (o, per extensió, de la IC intrafamiliar a les escoles de cada país) podria ser, per tant, una resposta eficaç a la necessitat de repensar l’ensenyament de llengües en una societat on la formació d’una ciutadania plurilingüe i pluricultural es fa cada cop més crucial.