The Representation and reception of mental and neurological disorders in Britidh-US coming-of-age dramedy TV series

Abstract

Las representaciones de los trastornos mentales en las series de televisión han sido a menudo inexactas. Esta investigación tiene como objetivo analizar la representación y la recepción de los trastornos mentales y neurológicos tal y como se retratan en las series de ficción británicas y estadounidenses del género dramedia y adolescente. Para ello, aplica (1) un marco teórico, semiótico y hermenéutico centrado en la representación narrativa de los aspectos biomédicos, (2) un análisis de contenido sobre el papel que juega la estética (lenguaje, apariencia, comportamiento, música y sonido, intertextualidad y dispositivos técnicos) en el encuadre de los enfermos, (3) el papel que pueden aportar las piezas educativas y los educadores mediáticos y, finalmente; (4) una etnografía digital sobre las comunidades de fandom. Los resultados mostraron que se había producido una mejora en la representación y, en la mayoría de los casos, se pretendía representar con precisión estos trastornos en la industria televisiva. Sin embargo, todavía hay mucho margen de mejora, sobre todo en lo que respecta a aspectos socioeconómicos y políticos como la raza, el género, la orientación sexual y los sistemas de atención médica.

Les representacions dels trastorns mentals a les sèries de televisió han estat sovint inexactes. Aquesta investigació té com a objectiu analitzar la representació i la recepció dels trastorns mentals i neurològics tal com es retraten a les sèries de ficció britàniques i nord-americanes del gènere dramèdia i adolescent. Per això, aplica (1) un marc teòric, semiòtic i hermenèutic centrat en la representació narrativa dels aspectes biomèdics, (2) una anàlisi de contingut sobre el paper que juga l'estètica (llenguatge, aparença, comportament, música i so, intertextualitat i dispositius tècnics) a l'enquadrament dels malalts, (3) el paper que poden aportar les peces educatives i els educadors mediàtics i, finalment; (4) una etnografia digital sobre les comunitats de fandom. Els resultats van mostrar que s'havia produït una millora en la representació i, en la majoria dels casos, es pretenia representar amb precisió aquests trastorns a la indústria televisiva. Tot i això, encara hi ha molt marge de millora, sobretot pel que fa a aspectes socioeconòmics i polítics com la raça, el gènere, l'orientació sexual i els sistemes d'atenció mèdica.