Un nuevo paradigma para la misofonía: factores etiológicos en el desarrollo de la misofonía y criterios diagnósticos

dc.contributor.author
Ferrer Torres, Antonia
dc.date.accessioned
2023-02-07T06:08:05Z
dc.date.available
2024-10-12T22:05:16Z
dc.date.issued
2022-10-13
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/687595
dc.description.abstract
Antecedents: La misofonia és un trastorn neurofisiològic i comportamental complex d’origen multifactorial, caracteritzat per una resposta fisiològica i emocional intensa produïda per la intolerància a estímuls auditius/moviments d’un mateix patró, amb independència de les seves propietats físiques. Afecta de manera important el funcionament quotidià i la qualitat de vida, però se’n desconeixen les causes. A més, no tenen prou instruments vàlids que avaluïn la severitat de la misofonia, així com d’estratègies de tractament eficaces que millorin la seva simptomatologia. Objectius: Proposar un nou paradigma per a la comprensió i la representació de la misofonia tenint en compte variables emocionals, fisiològiques, morfològiques i socials, sobre la base de sis objectius: 1) realitzar una revisió teòrica sobre la base de tres hipòtesis: la misofonia era una nova àrea clínica en gran part desconeguda, el nombre d’evidències confirmaven que era un trastorn de severitat important i afectava la qualitat de vida de les persones que el patien i la dels seus familiars. 2) investigar i validar l’associació que existia entre la misofonia i les alteracions craneomandibulars; ansietat i depressió. 4) estudiar la relació entre la misofonia i la seva representació social i 5) l’autopercepció i la percepció que es tenia de les persones que patien aquest trastorn. 6) estudiar si el confinament derivat de la pandèmia COVID-19 havia alterat les respostes psicofísiques i emocionals de persones amb misofonia, sota la hipòtesi segons la qual el confinament forçat havia afectat greument les persones que patien misofonia, i els que hi convivien. Mètodes: Es va dur a terme la revisió sistemàtica amb el mètode PRISMA des dels inicis de la misofonia fins a l’ actualitat. Després es van realitzar mesures qualitatives i quantitatives de morfologia craneoencefàlica per determinar la relació entre la misofonia i els sistemes craneomandibulars, i escales psiquiàtriques per a l’ansietat i la depressió. La representació social de la misofonia, l’autoconcepte dels pacients i el que els seus familiars en tenien es va estudiar mitjançant IRaMuTeQ i es va recopilar una llista de disparadors misofònics. Finalment, l’impacte del confinament durant la pandèmia pel COVID-19 es va estudiar analitzant les consultes clíniques, paràmetres neurofisiològics de coherència cardíaca davant d’estímuls disparadors i escala LSB-50 per a símptomes psicològics i psicosomàtics. Resultats: 1) hi ha una relació entre l’estructura crani-mandibular i la misofonia; 2) hi ha relació entre el grau de desviació de les mesures craneomandibulars i el grau de misofonia; 3) hi ha una relació positiva entre el diagnòstic de misofonia i la presència d’ansietat; 4) la depressió també té una relació amb el grau de misofonia més sever, però no amb el diagnòstic en general; 5) la Representació Social de la misofonia en facilita el reconeixement i 6) es confirma que les situacions estressants, com el confinament, provoquen una disminució en la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca i un augment en els trastorns psicològics com l’ansietat i la depressió en els pacients diagnosticats de misofonia. Conclusions: Aquesta tesi doctoral presenta un nou paradigma en la investigació de misofonia, el qual estableix les bases per a un nou mètode com a primer diagnòstic. A més, aquest treball exposa la importància del reconeixement social de la misofonia perquè tant pacients com a familiars i personal mèdic tinguin un concepte unificat que permeti el desenvolupament en els àmbits de diagnòstic i tractament de la misofonia. Finalment, ressalta la importància d’entendre com les situacions extremes com un confinament obligat afecten nodridament les persones amb misofonia.
ca
dc.description.abstract
Antecedentes: La misofonía es un trastorno neurofisiológico y comportamental complejo de origen multifactorial, caracterizado por una intensa respuesta fisiológica y emocional producida por la intolerancia a estímulos auditivos/movimientos de un mismo patrón, con independencia de sus propiedades físicas. Afecta de forma importante al funcionamiento cotidiano y la calidad de vida, pero se desconocen sus causas. Además, se carece de suficientes instrumentos válidos que evalúen la severidad de la misofonía, así como de estrategias de tratamiento eficaces que mejoren su sintomatología. Objetivos: Proponer un nuevo paradigma para la comprensión y la representación de la misofonía teniendo en cuenta variables emocionales, fisiológicas, morfológicas y sociales, en base a seis objetivos: 1) realizar una revisión teórica en base a tres hipótesis: la misofonía era una nueva área clínica en gran parte desconocida, el número de evidencias confirmaban que era un trastorno de severidad importante y afectaba a la calidad de vida de las personas que lo padecían y a la de sus familiares. 2) investigar y validar la asociación que existía entre la misofonía y las alteraciones craneomandibulares y 3) estudiar su relación con los trastornos de ansiedad y depresión, bajo las hipótesis de que a mayor desviación craneomandibular mayor grado de misofonía y mayor afectación en los trastornos de ansiedad y depresión. 4) estudiar la relación entre la misofonía y su Representación Social y 5) la autopercepción y la percepción que se tenía de las personas que padecían este trastorno. 6) estudiar si el confinamiento derivado de la pandemia COVID-19 había alterado las respuestas psicofísicas y emocionales de personas con misofonía, bajo la hipótesis según la cual el confinamiento forzado había afectado gravemente a las personas que sufrían misofonía, y a quienes convivían con ellas. Método: Se llevó a cabo la revisión sistemática con el método PRISMA desde los inicios de la misofonia hasta la actualidad. Después se realizaron medidas cualitativas y cuantitativas de morfología craneoencefálica para determinar la relación entre la misofonía y los sistemas craneomandibulares, y escalas psiquiátricas para la ansiedad y depresión. La representación social de la misofonía, el autoconcepto de los pacientes y el que sus familiares tenían de ellos se estudió mediante IRaMuTeQ y se recopiló una lista de disparadores misofónicos. Finalmente, el impacto del confinamiento durante la pandemia por el COVID-19 se estudió analizando las consultas clínicas, parámetros neurofisiológicos de coherencia cardíaca frente a estímulos disparadores y escala LSB-50 para síntomas psicológicos y psicosomáticos. Resultados: 1) existe una relación entre la estructura cráneomandibular y la misofonía; 2) hay relación entre el grado de desviación de las medidas craneomandibulares y el grado de misofonía; 3) se encuentra una relación positiva entre el diagnóstico de misofonía y la presencia de ansiedad; 4) la depresión también tiene una relación con el grado de misofonía más severo, pero no con el diagnóstico en general; 5) la Representación Social de la misofonía facilita su reconocimiento y 6) se confirma que las situaciones estresantes, como el confinamiento, provocan una disminución en la Variabilidad de la Frecuencia Cardiaca y un aumento en los trastornos psicológicos como la ansiedad y la depresión en los pacientes diagnosticados de misofonía. Conclusiones: Esta tesis doctoral presenta un nuevo paradigma en la investigación de misofonía, el cual sienta las bases para un novedoso método como primer diagnóstico. Además, este trabajo expone la importancia del reconocimiento social de la misofonía para que tanto pacientes como familiares y personal médico tengan un concepto unificado que permita el desarrollo en los ámbitos de diagnóstico y tratamiento de la misofonía. Finalmente, resalta la importancia de entender cómo las situaciones extremas como un confinamiento obligado afectan nutridamente a las personas con misofonía.
ca
dc.description.abstract
Background: Misophonia is a complex neurophysiological and behavioral disorder of multifactorial origin, characterized by an intense physiological and emotional response produced by intolerance to auditory stimuli/movements of the same pattern, regardless of their physical properties. It significantly affects daily functioning and quality of life, but its causes are unknown. Moreover, there is a lack of valid instruments to assess the severity of misophonia, as well as a lack of effective treatment strategies to improve its symptomatology. Objectives: To propose a new paradigm for the understanding and representation of misophonia, taking into account emotional, physiological, morphological and social variables, based on six objectives: 1) to perform a theoretical review based on three hypotheses: misophonia was a new clinical area largely unknown, the number of evidence confirmed that it was a disorder of important severity and affected the quality of life of the sufferers and their relatives. 2) to investigate and validate the association between misophonia and craniomandibular disorders and 3) to study its relationship with anxiety and depression disorders, under the hypothesis that the greater the craniomandibular deviation, the greater the degree of misophonia and the greater the affectation in anxiety and depression disorders. 4) to study the relationship between misophonia and its Social Representation and 5) the self-perception and the perception of people suffering from this disorder. 6) to study whether the confinement derived from the COVID-19 pandemic had altered the psychophysical and emotional responses of people with misophonia, under the hypothesis that forced confinement had severely affected people suffering from misophonia, and those who lived with them. Methods: Systematic review was carried out with the PRISMA method from the beginning of misophonia to the present. Qualitative and quantitative measures of cranioencephalic morphology were then performed to determine the relationship between misophonia and craniomandibular systems and psychiatric scales for anxiety and depression. The social representation of misophonia, the patients’ self-concept and that of their relatives was studied using IRaMuTeQ and a list of misophonic triggers was compiled. Finally, the impact of confinement during the pandemic by COVID-19 was studied by analyzing clinical consultations, neurophysiological parameters of cardiac coherence against trigger stimuli, and LSB-50 scale for psychological and psychosomatic symptoms. Results: 1) there is a relationship between craniomandibular structure and misophonia; 2) there is a relationship between the degree of deviation of craniomandibular measurements and the degree of misophonia; 3) a positive relationship is found between the diagnosis of misophonia and the presence of anxiety; 4) depression also has a relationship with the most severe degree of misophonia, but not with the diagnosis in general; 5) the Social Representation of misophonia facilitates its recognition and 6) it is confirmed that stressful situations, such as confinement, cause a decrease in Heart Rate Variability and an increase in psychological disorders such as anxiety and depression in patients diagnosed with misophonia. Conclusions: This doctoral thesis presents a new paradigm in misophonia research, which lays the foundation for a novel method as a first diagnosis. In addition, this work exposes the importance of social recognition of misophonia so that patients, families, and medical personnel have a unified concept that allows the development in the fields of diagnosis and treatment of misophonia. Finally, it highlights the importance of understanding how extreme situations such as forced confinement affect people with misophonia.
ca
dc.format.extent
489 p.
ca
dc.language.iso
spa
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
ca
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Misofonia
ca
dc.subject
Misofonía
ca
dc.subject
Misophonia
ca
dc.subject
Morfologia craneoencefàlica
ca
dc.subject
Morfología craneoencefálica
ca
dc.subject
Cranioencephalic morphology
ca
dc.subject
Representació social
ca
dc.subject
Representación social
ca
dc.subject
Social representation
ca
dc.subject.other
Ciències de la Salut
ca
dc.title
Un nuevo paradigma para la misofonía: factores etiológicos en el desarrollo de la misofonía y criterios diagnósticos
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.89
ca
dc.contributor.authoremail
antoniaferrer@alfatier.es
ca
dc.contributor.director
Giménez Llort, Lydia
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria
dc.description.degree


Documentos

aft1de1.pdf

17.83Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)