All that Glitters is Not Gold. Energy Efficiency from a Critical Policy Perspective

Abstract

L'eficiència energètica és una estratègia política important a escala mundial per disminuir el consum d'energia, assegurar-ne el subministrament i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però, la demanda d'energia segueix augmentant i els objectius per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic no es compleixen. Els científics admeten que aquests propòsits no han d'analitzar-se només des d'una perspectiva tècnica, sinó que tenint en compte factors socials i culturals col·lectius. Per tant, necessitem més investigació en ciències socials per recolzar una transició energètica cap a fonts d'energia menys contaminants. A primera vista, l'eficiència energètica pot semblar un concepte senzill: estalvi d'energia a través de tecnologia més avançada o pràctiques de consum austeres. Aquesta tesi demostra, tanmateix, que en un nivell més profund, l'eficiència energètica és un concepte més complex i multifacètic, tant des d'una perspectiva de les ciències socials, incloent-hi de manera crítica els seus fonaments conceptuals i aplicacions pràctiques. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu abordar aquestes ambigüitats i estudiar al detall no només com es produeixen les mesures d'eficiència energètica, sinó també per què s'apliquen i es fan servir d'una manera o una altra. Ens proposem desenvolupar una compressió dels valors i motivacions subjacents i inherents a les mesures d'eficiència. També atendre a com es dicten les lleis al respecte en mig de processos socials, polítics i econòmics específics per esbrinar qui és el beneficiari d'aquestes. Basant-nos en les perspectives de l'Anàlisi Crític de les Polítiques i dels Estudis de Ciència i Tecnologia (STS), aquesta tesi se sosté sobre el treball de científics socials de l'eficiència i l'energia i suggereix traçar una línia per omplir la bretxa conceptual que hi ha entre la literatura científica sobre l'eficiència energètica i la pràctica. Aquesta tesi doctoral aborda, en primer lloc, una revisió de la literatura conceptual de les ciències socials i les humanitats (SSH) que identifica una bretxa d'investigació clau en el nexe entre els reptes quantitatius o tècnic-metodològics a l'eficiència energètica junts amb consideracions sociològiques. D'aquesta manera, la tesi intenta omplir aquest vuit d'investigació a través d'una anàlisi del discurs històric de la política d'eficiència energètica de la Unió Europea (UE) que mostra que l'eficiència energètica s'utilitza sovint retòricament per obtenir suports polítics, i que la forma en què aquest concepte es defineix i expressa — mitjançant indicadors — amaga les externalitats negatives subjacents a la implementació de polítiques, tant en termes de medi ambient com a socials. Finalment, un estudi de cas contemporani de la política d'eficiència energètica de la UE il·lustra com el concepte d'eficiència energètica es despolititza a través d'eines a les polítiques públiques que inclouen documents i pràctiques burocràtiques. En general, aquesta tesi utilitza aquests resultats per identificar les febleses a la literatura i a la política d'eficiència energètica, i fa recomanacions sobre com es pot reformular el concepte per evitar conseqüències problemàtiques i per garantir que les converses incòmodes, però necessàries, no quedin fora de la taula de diàleg. Una troballa clau és que avançar més cap als principis de suficiència ajudaria al fet que la política de l'eficiència energètica arribi als objectius previstos. A la vegada, que la participació ciutadana a la política generaria una política més sostenible i eficaç a llarg termini, particularment a l'hora de la presa de decisions subjectives i basades en valors.

La eficiencia energética es una estrategia política importante a nivel mundial para disminuir el consumo de energía, asegurar el suministro de la misma y reducir las emisiones de carbono. Sin embargo, la demanda energética sigue aumentando y los objetivos para la mitigación de los efectos del cambio climático no se están cumpliendo. Los científicos admiten que estos retos no deben analizarse solo desde una perspectiva técnica, sino que hay que tener en cuenta factores sociales y culturales colectivos. Por lo tanto, necesitamos más investigación en ciencias sociales para apoyar una transición a energías limpias. La eficiencia energética puede parecer un concepto sencillo: ahorro de energía a través de tecnología más avanzada o prácticas de consumo austeras. Esta tesis demuestra sin embargo, la eficiencia energética es un concepto complejo y multifacético, tanto desde una perspectiva técnica como conceptual. Existe por tanto la necesidad de revisar los diversos significados de este concepto desde la perspectiva de las ciencias sociales, incluyendo de manera crítica sus fundamentos conceptuales y aplicaciones prácticas. Esta tesis doctoral tiene como objetivo abordar estas ambigüedades y estudiar en detalle no solo cómo se conciben y producen las decisiones sobre eficiencia energética, sino también por qué se aplican y utilizan de una manera u otra. Nos proponemos desarrollar una comprensión de los valores y las motivaciones subyacentes e inherentes a las mediciones de eficiencia. También atender a cómo se dictan las leyes al respecto en medio de procesos sociales, políticos y económicos específicos para dilucidar quién es el beneficiario final de estas. Esta tesis propone trazar una línea para llenar la brecha conceptual que existe entre la literatura científica y la práctica, y se sostiene sobre el trabajo de científicos sociales en eficiencia y energía basándose en las perspectivas del Análisis Crítico de las Políticas (CPA) y de los Estudios de Ciencia y Tecnología (STS). La presente tesis doctoral aborda en primer lugar una revisión de la literatura conceptual de las Ciencias Sociales y Humanidades (SSH) que identifica una brecha de investigación clave en el nexo entre los desafíos cuantitativos o técnicos-metodológicos de la eficiencia energética junto con consideraciones sociológicas. Esta investigación trata de llenar este hueco a través del análisis del discurso histórico de la política de eficiencia energética de la Unión Europea (EU) que demuestra que este concepto se utiliza a menudo retóricamente para obtener apoyos políticos, y que la forma en que la eficiencia energética se define y expresa —a través de indicadores— oculta las externalidades negativas subyacentes en la implementación de políticas, tanto en términos medioambientales como sociales. Finalmente, un estudio de caso contemporáneo de la política de eficiencia energética de la UE ilustra cómo este concepto se despolitiza a través de herramientas en las políticas públicas que incluyen documentos y prácticas burocráticas. En general, esta tesis utiliza estos resultados para identificar las debilidades en la literatura especializada y en la política de eficiencia energética, y hace recomendaciones sobre cómo se puede reformular el concepto para evitar consecuencias problemáticas y para garantizar que las conversaciones incómodas —pero necesarias — no queden fuera de la mesa de diálogo. Un hallazgo clave es que avanzar más hacia los principios de suficiencia ayudaría a que la política de eficiencia energética alcance sus objetivos previstos. A su vez, que la participación ciudadana en la política generaría una política más sostenible y eficaz a largo plazo, particularmente en lo que respecta a la toma de decisiones subjetiva y basada en valores.

Energy efficiency is an important energy policy strategy globally to reduce energy consumption, secure energy supply, and reduce greenhouse gas emissions. On a global scale, however, energy demand is rising and climate mitigation targets are ¬¬not being met. There is an acknowledgement by scientists that these challenges cannot be viewed as simply technical in nature but rather the product of collective social and cultural factors. Therefore, more social science research is needed to support an energy transition towards cleaner energy sources. At a first glance, energy efficiency may appear to be a straightforward concept. The idea is that one is saving energy by using less — generally through improved technology or austere practices. This thesis demonstrates, however, that on a deeper level, energy efficiency is a complex and multifaceted concept from both a technical and conceptual perspective. There is a need to disentangle the various meanings of energy efficiency from a social science perspective, including, critically, its conceptual foundations and practical applications. This PhD thesis aims to tackle these ambiguities by studying in detail not only how energy efficiency measurements are conceived of and produced, but also why they are applied and used in a certain way. This is to develop an understanding of the underlying values and motivations inherent in efficiency measurements, and how they are enacted together with social, political and economic processes — and for whose gain. Bringing together insights from Critical Policy Analysis (CPA) and Science and Technology Studies (STS), the dissertation builds on the work of efficiency and energy social scientists to illustrate what we need to do in order to bridge a conceptual gap in the energy efficiency literature, and in practice. It does this firstly through a Social Sciences and Humanities (SSH) conceptual literature review which identifies a key research gap at the nexus between methodological ‘technical', quantitative challenges in energy efficiency together with sociological considerations. The thesis thus goes about filling this research gap through a historical discourse analysis of European Union (EU) energy efficiency policy which shows that energy efficiency is often used as a ‘free lunch' rhetorical device to gain support for policy, and that the way energy efficiency is defined and expressed through indicators conceals underlying social and environmental tradeoffs in policy implementation. Finally, a contemporary case study of EU energy efficiency policy illustrates how the concept of energy efficiency is depoliticised through policy ‘tools' including bureaucratic documents and practices. Overall, the dissertation uses these results to pinpoint weaknesses in the energy efficiency literature and in policy, and makes recommendations on how the concept can be reformulated to avoid problematic tradeoffs, and to ensure that uncomfortable but necessary conversations are not kept off the table. A key finding is that moving more towards ‘sufficiency' principles would help energy efficiency policy reach its intended aims and that citizen participation in policy would generate more sustainable and effective policy in the longer term, particularly regarding subjective and values-based decision making.