Comunicació, intel·ligència artificial i ètica: eines per governar els algoritmes des del periodisme en favor de les llibertats a les societats democràtiques

Author

Ventura Pocino, Patrícia

Director

Vidal i Castell, David

Date of defense

2022-11-10

Pages

278 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura

Abstract

Aquest treball planteja una proposta sobre quin ha de ser el paper del periodisme en el context de la crisi ontològica i econòmica que travessa com a conseqüència de la revolució tecnològica protagonitzada per l’anomenada intel·ligència artificial. Aquest pla d’acció incorpora eines teòriques i pràctiques per tal que la professió periodística estigui en condicions de fer una apropiació responsable dels algoritmes aplicats a la comunicació. Les tecnologies exponencials irrompen, es desenvolupen i penetren ràpidament en els diferents àmbits de la societat —incloent-hi les redaccions dels mitjans—. Aquesta permeància es deu al fet que disposen d’una gran capacitat per facilitar processos i d’un gran potencial per promoure el desenvolupament i les condicions de vida de les persones. Tanmateix, en el context de les societats regides pels valors de l’individualisme, la màquina tendeix a desfermar-se en favor de la productivitat i per a la conveniència d’una petita minoria. Avui, a Catalunya, ja resulta habitual que la intel·ligència artificial participi en decisions relacionades amb l’educació, la justícia, la medicina o l’atenció social, i altres àmbits amb un gran potencial d’impacte en la vida de les persones. Així, per poder avaluar aquest context general, s’establirà un diàleg entre la filosofia moral i la nova tecnologia amb la finalitat de fer una primera aproximació de caire teòric sobre els reptes ètics de la seva adopció. Un cop fetes les principals disquisicions des d’un punt de vista genèric, s’anirà concretant la mirada en la mediació cultural i —des de la perspectiva de l’ètica de la comunicació— en problematitzarà la seva implantació en l’esfera comunicativa. Això es farà examinant els efectes de la classe de comunicació computacional que exerceixen les grans plataformes que, regides per valors ideològics capitalistes, dominen els fluxos de comunicatius gràcies a la seva capacitat de sistematització i filtratge algorítmic de la informació. Havent exposat aquest doble context, es plantejaran eines tant teòriques com pràctiques per tal que la professió es ressituï en aquest escenari en favor del bé comú. Aquestes propostes es materialitzaran en tres línies d’actuació: En primer lloc, es plantejarà la necessitat que el periodisme aprofundeixi en el coneixement sobre aquesta tecnologia, així com en les principals disquisicions ètiques i morals sobre la seva adopció. D’aquesta manera estarà en condicions d’exercir la seva responsabilitat informativa i divulgadora sobre aquesta matèria a la ciutadania amb rigor. En segon lloc i tenint en compte els riscos —tant per a les persones com per al conjunt de la societat— d’una utilització interessada o irresponsable de les tecnologies algorítmiques, el periodisme haurà d’estar en condicions de vigilar-ne els seus usos i per tant, a més, haurà de formar-se en les diferents tècniques d’auditoria algorítmica que es troben al seu abast. Finalment, es proporcionaran tot un seguit d’eines pràctiques per tal que el periodisme pugui fer servir les tecnologies algorítmiques amb criteri ètic. Aquesta part de la recerca ha estat impulsada pel Consell de la Informació de Catalunya i elaborada gràcies una reflexió participativa entre dels principals mitjans de Catalunya i professionals de tot l’Estat. Així mateix, ha comptat amb la participació d’expertes i acadèmics nacionals i internacionals, referents en les principals disciplines en les quals es desenvolupa la recerca. La idea transversal que descansa rere aquestes propostes d’acció és la necessitat de trencar murs entre disciplines socials i científiques per conèixer i integrar les tecnologies algorítmiques amb el criteri necessari i així fer-ne una apropiació responsable. Només d’aquesta manera el periodisme estarà en condicions d’informar sobre IA amb rigor, de vigilar-ne els seus usos i de delegar en els algoritmes de manera exemplar.


Este trabajo plantea una propuesta sobre cuál debe ser el papel del periodismo en el contexto de la crisis ontológica y económica que atraviesa como consecuencia de la revolución tecnológica protagonizada por la llamada inteligencia artificial. Este plan de acción incorpora herramientas teóricas y prácticas para que la profesión periodística esté en condiciones de realizar una apropiación responsable de los algoritmos aplicados a la comunicación. Las tecnologías exponenciales irrumpen, se desarrollan y penetran rápidamente en los diferentes ámbitos de la sociedad —incluyendo las redacciones de los medios—. Esta permeancia se debe a que disponen de una gran capacidad para facilitar procesos, así como de un gran potencial para promover el desarrollo y las condiciones de vida de las personas. Sin embargo, en el contexto de sociedades regidas por los valores del individualismo, la máquina tiende a descontrolarse en favor de la productividad y para la conveniencia de una pequeña minoría. Hoy, en Cataluña, ya resulta habitual que la inteligencia artificial participe en decisiones relacionadas con la educación, la justicia, la medicina o la atención social y otros ámbitos con un gran potencial de impacto en la vida de las personas. Así, para poder evaluar este contexto general, se establecerá un diálogo entre la filosofía moral y la nueva tecnología con el fin de realizar una primera aproximación de carácter teórico sobre los retos éticos de su adopción. Una vez hechas las principales disquisiciones desde un punto de vista genérico, se irá concretando la mirada en la mediación cultural y —desde la perspectiva de la ética de la comunicación— problematizará su implantación en la esfera comunicativa. Esto se hará examinando los efectos de la clase de comunicación computacional que ejercen las grandes plataformas que, regidas por valores ideológicos capitalistas, dominan los flujos de comunicación gracias a su capacidad de sistematización y filtrado algorítmico de la información. Habiendo expuesto este doble contexto, se plantearán herramientas tanto teóricas como prácticas para que la profesión se resitúe en este escenario en favor del bien común. Estas propuestas se materializarán en tres líneas de actuación: En primer lugar, se planteará la necesidad de que el periodismo profundice en el conocimiento sobre esta tecnología, así como en las principales disquisiciones éticas y morales sobre su adopción. De esta forma estará en condiciones de ejercer su responsabilidad informativa y divulgadora sobre esta materia con rigor. En segundo lugar y teniendo en cuenta los riesgos —tanto para las personas como para el conjunto de la sociedad— de una utilización interesada o irresponsable de las tecnologías algorítmicas, el periodismo deberá estar en condiciones de vigilar sus aplicaciones y, en consecuencia, también deberá formarse en las diferentes técnicas de auditoría algorítmica que se encuentran a su alcance. Finalmente, se proporcionarán una serie de herramientas prácticas para que el periodismo pueda utilizar las tecnologías algorítmicas con criterio ético. Esta parte de la investigación ha sido impulsada por el Consejo de la Información de Cataluña y elaborada gracias a una reflexión participativa entre los principales medios de Cataluña y profesionales de todo el Estado. Asimismo, ha contado con la participación de expertas y académicos nacionales e internacionales, referentes en las principales disciplinas en las que se desarrolla la investigación. La idea transversal que descansa tras estas propuestas de acción es la necesidad de romper muros entre disciplinas sociales y científicas para conocer e integrar las tecnologías algorítmicas con el criterio necesario y así realizar una apropiación responsable. Sólo así el periodismo estará en condiciones de informar sobre IA con rigor, vigilar sus usos y delegar en los algoritmos de manera ejemplar.


This study presents a proposal regarding the potential role of journalism in the context of the ontological and economic crisis that it is going through as a consequence of the technological revolution led by what is known as artificial intelligence. This action plan incorporates theoretical and practical tools to ensure that the journalistic profession is properly positioned for responsible appropriation of the algorithms applied to communication. Exponential technologies break into, develop and rapidly penetrate the different spheres of society —including newsrooms—. This permeance is due to their major capacity to facilitate processes, as well as their enormous potential to boost people’s development and living conditions. However, in the context of societies governed by the values of individualism, the machine tends to spiral out of control for the sake of productivity and the convenience of a small minority. Today, in Catalonia, it is already common for artificial intelligence to be used in decisions related to education, justice, medicine, social care and other areas with a huge potential impact on people’s lives. Thus, in order to evaluate this general context, dialogue needs to be established between moral philosophy and new technology in order to construct an initial theoretical approach to the ethical challenges of its adoption. Having established the main disquisitions in more generic terms, cultural mediation will be explored more specifically and —from the lens of communication ethics— its implementation in the communication sphere will be problematized. This entails examining the effects of the kind of computational communication exercised by the large platforms that, governed by the values of capitalist ideology, dominate communication flows due to their capacity for the systematization and algorithmic filtering of information. Having exposed this dual context, both theoretical and practical tools will be proposed to reposition the profession in this scenario in favor of the common good. These proposals will be materialized through three lines of action: First, the need for journalism to expand its knowledge of this technology will be considered, as well as the main ethical and moral disquisitions regarding its adoption to ensure that it is in the right position to rigorously exercise its responsibilities in terms of information and dissemination on this matter. Secondly, and considering the risks —both for individuals and for society as a whole— of self-serving or irresponsible use of algorithmic technologies, journalism must be in the position to monitor their application and, consequently, it must also be trained in the different algorithmic auditing procedures that are within its reach. Finally, a series of practical tools will be provided so that journalism can employ ethical criteria in its use of algorithmic technologies. This part of the research has been promoted by the Catalan Press Council and is the outcome of participatory reflection between the main media in Catalonia and professionals from all over Spain. It also involved leading national and international experts and academics in the main disciplines in which the research is being conducted. The transversal idea underlying all of these proposals for action is the need to break down the walls between social and scientific disciplines in order to understand and integrate algorithmic technologies while applying the necessary criteria and hence ensuring responsible appropriation. Only then will journalism be in a position to report on AI rigorously, monitor its uses and delegate to algorithms in an exemplary manner.

Keywords

Intel·ligència artificial; Inteligencia artificial; Artificial intelligence; Ètica; Ethics; Periodisme; Periodismo; Journalism

Subjects

070 - Newspapers. The Press. Journalism

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

pvc1de1.pdf

2.602Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)