Information structure and language dominance in subject pronoun resolution in Catalan-Spanish bilingualism

Abstract

Pronominal anaphora resolution, and particularly the interpretation of third-person null and overt subject pronouns, is a complex linguistic phenomenon of the syntax-pragmatics interface. On the one hand, it has been demonstrated to be sensitive to multiple factors, which have often overlapped in previous research, such as the syntactic function, the information status, or the linear and hierarchic position of the antecedent (Carminati, 2002; de la Fuente, 2015; Torregrossa et al., 2020). On the other hand, it has been defined as especially challenging for bilingual speakers: vulnerable to crosslinguistic influence and to the effects of bilingualism per se, consisting of the use of a bilingual strategy that would give rise to the overextension—or indeterminacy—of overt pronouns (Sorace, 2011). The aim of this study is twofold. Firstly, to examine how and to what extent syntactic, pragmatic, and sequential factors contribute to the interpretation of null and overt subject pronouns in Catalan and Spanish through the manipulation of information structure (comparing canonical sentences, clitic-left dislocations, subject clefts, and object clefts). Secondly, to investigate how language dominance affects pronoun resolution by early and highly functional Catalan-Spanish bilinguals in canonical sentences and when adding complexity with marked information structures. Using a bidirectional design, Catalan-Spanish bilinguals with different language dominance profiles (Catalan-dominant, balanced, and Spanish-dominant) completed two equivalent forced-choice tasks in Catalan and in Spanish, and a group of Spanish monolinguals completed the task in Spanish. Briefly, the observed impact of information structures on pronoun resolution supports a multifactorial and form-specific approach (Kaiser & Trueswell, 2008), similar in Catalan and in Spanish; no overriding factor was identified (syntactic, pragmatic, or sequential), and the interpretive preferences of each pronominal form were found to be driven by a different combination of factors. Whereas null pronouns tend to prefer subject and topic antecedents (showing sensitivity to syntactic and pragmatic factors), overt pronouns tend to prefer object and second-mentioned, hierarchically lower, antecedents (showing sensitivity to syntactic and sequential factors). In canonical sentences, microvariation was shown between the two typologically similar null subject languages under study: although the two languages comply with the Position of Antecedent Hypothesis (Carminati, 2002), Catalan null and overt subject pronouns show more polarized preferences than both bilingual and monolingual Spanish (Bel & García-Alcaraz, 2018). In these canonical contexts, unidirectional crosslinguistic influence was found from Spanish toward Catalan (Romano, 2019), modulated by language dominance: the higher the dominance in Spanish, the stronger the influence (i.e., the attenuation of the categorical Catalan biases). In marked information structures, no dominance (and no bilingualism) effects were observed, suggesting that Catalan-Spanish bilinguals do not rely on a general bilingual strategy, as would be derived from the Interface Hypothesis (Sorace, 2011). Overall, these findings demonstrate that null and overt subject pronouns are sensitive in different ways to the interaction between syntactic, pragmatic, and sequential factors, that crosslinguistic influence can occur in contexts of microvariation, being modulated by language dominance, and that the use of a bilingual strategy in pronoun resolution cannot be generalized to early and highly functional bilingual populations.

La resolució de l’anàfora pronominal, i en particular la interpretació dels pronoms de subjecte nuls i explícits, és un fenomen complex de la interfície sintaxi-pragmàtica. Per una banda, s’ha demostrat que és sensible a múltiples factors, que amb freqüència s’han solapat en investigacions prèvies, com ara la funció sintàctica, l’estatus informatiu, o la posició lineal i jeràrquica de l’antecedent (Carminati, 2002; de la Fuente, 2015; Torregrossa et al., 2020). Per una altra banda, s’ha definit com a especialment costosa per als parlants bilingües: vulnerable a la influència translingüística i als efectes del bilingüisme per se, consistents en l’ús d’una estratègia bilingüe que donaria lloc a la sobreextensió—o indeterminació—de les propietats dels pronoms explícits (Sorace, 2011). Aquest estudi es proposa, en primer lloc, examinar com i fins a quin punt els factors sintàctics, pragmàtics i seqüencials contribueixen a la interpretació dels pronoms nuls i explícits en català i en espanyol mitjançant la manipulació de l’estructura informativa (comparant oracions canòniques, topicalitzacions de l’objecte via dislocació a l’esquerra, focalitzacions del subjecte via oracions escindides i focalitzacions de l’objecte via oracions escindides). En segon lloc, es proposa investigar si la dominança lingüística afecta la resolució pronominal en bilingües català-castellà primerencs i altament funcionals, tant en oracions canòniques com en oracions amb estructures informatives marcades, que hi afegeixen complexitat. Fent ús d’un disseny bidireccional, bilingües català-castellà amb diferents perfils de dominança lingüística (catalanodominants, equilibrats i castellanodominants) van completar dues tasques de selecció forçosa equivalents en català i en castellà, i un grup de monolingües de castellà va completar la tasca en castellà. En síntesi, l’impacte observat de l’estructura informativa en l’anàfora pronominal avala una visió multifactorial específica per a cada forma pronominal (Kaiser i Trueswell, 2008), semblant en català i en castellà; no es va identificar un factor predominant (sintàctic, pragmàtic o seqüencial) i les preferències interpretatives de cada forma pronominal es van veure afectades per una combinació de factors diferents. Mentre que els pronoms nuls tendeixen a preferir antecedents subjecte i tòpic (mostrant sensibilitat a factors sintàctics i pragmàtics), els pronoms explícits tendeixen a preferir antecedents objecte i en segona posició, una posició jeràrquicament més baixa (mostrant sensibilitat a factors sintàctics i seqüencials). En les oracions canòniques, es va observar microvariació entre les dues llengües objecte d’estudi, ambdues de subjecte nul i tipològicament semblants: malgrat que ambdues llengües segueixen les prediccions de la Hipòtesi de la Posició de l’Antecedent (Carminati, 2002), els pronoms de subjecte nuls i explícits en català mostren preferències més polaritzades que en castellà bilingüe i monolingüe (Bel i García-Alcaraz, 2018). En aquestes oracions canòniques, s’hi va observar influència translingüística unidireccional del castellà cap al català (Romano, 2019), modulada per la dominança lingüística: a major dominança del castellà, major influència (i.e., major flexibilització dels biaixos del català). En estructures informativament marcades, no es van apreciar efectes de dominança lingüística (ni de bilingüisme), la qual cosa suggereix que els bilingües català-castellà no recorren a una estratègia bilingüe, com es derivaria de la Hipòtesi de la Interfície (Sorace, 2011). En conjunt, aquests resultats demostren que els pronoms de subjecte nuls i explícits manifesten una sensibilitat diferent a la interacció entre factors sintàctics, pragmàtics i seqüencials, que la influència translingüística pot aparèixer en contextos de microvariació, modulada per la dominança lingüística, i que l’ús d’una estratègia bilingüe en la resolució de l’anàfora pronominal no sembla que es pugui generalitzar en poblacions de bilingües primerencs i altament funcionals.

La resolución de la anáfora pronominal, y en particular la interpretación de los pronombres de sujeto nulos y explícitos, es un fenómeno complejo de la interfaz sintaxis-pragmática. Por un lado, se ha demostrado que es sensible a múltiples factores, que se han solapado con frecuencia en investigaciones previas, como la función sintáctica, el estatus informativo, o la posición lineal y jerárquica del antecedente (Carminati, 2002; de la Fuente, 2015; Torregrossa et al., 2020). Por otro lado, se ha definido como especialmente costosa para los hablantes bilingües: vulnerable a la influencia translingüística y a los efectos del bilingüismo per se, consistentes en el uso de una estrategia bilingüe que daría lugar a la sobreextensión—o indeterminación—de las propiedades de los pronombres explícitos (Sorace, 2011). Este estudio tiene un objetivo doble. En primer lugar, examinar cómo y hasta qué punto los factores sintácticos, pragmáticos y secuenciales contribuyen a la interpretación de los pronombres nulos y explícitos en catalán y en español mediante la manipulación de la estructura informativa (comparando oraciones canónicas, topicalizaciones del objeto vía dislocación a la izquierda, focalizaciones del sujeto vía oración escindida y focalizaciones del objeto vía oración escindida). En segundo lugar, investigar si la dominancia lingüística afecta a la resolución pronominal en bilingües catalán-español tempranos y altamente funcionales, tanto en oraciones canónicas como en oraciones con estructuras informativas marcadas, que añaden complejidad. Haciendo uso de un diseño bidireccional, bilingües catalán-español con diferentes perfiles de dominancia lingüística (catalanodominantes, equilibrados y castellanodominantes) completaron dos tareas de selección forzosa equivalentes en catalán y en español, y un grupo de monolingües de español completó la tarea en español. Brevemente, el impacto observado de la estructura informativa en la anáfora pronominal avala una visión multifactorial específica para cada forma pronominal (Kaiser y Trueswell, 2008), similar en catalán y en español; no se identificó un factor (sintáctico, pragmático o secuencial) predominante y las preferencias interpretativas de cada forma pronominal se vieron afectadas por una combinación de factores de distinta índole. Mientras que los pronombres nulos tienden a preferir antecedentes sujeto y tópico (mostrando sensibilidad a factores sintácticos y pragmáticos), los pronombres explícitos tienden a preferir antecedentes objeto y en segunda posición, una posición jerárquicamente más baja en la estructura sintáctica (mostrando sensibilidad a factores sintácticos y secuenciales). En las oraciones canónicas, se observó microvariación entre las dos lenguas objeto de estudio, ambas de sujeto nulo y tipológicamente similares: a pesar de que ambas lenguas siguen las predicciones de la Hipótesis de la Posición del Antecedente (Carminati, 2002), los pronombres de sujeto nulos y explícitos en catalán muestran preferencias más polarizadas que en español bilingüe y monolingüe (Bel y García-Alcaraz, 2018). En estas oraciones canónicas, se observó influencia translingüística unidireccional del español hacia el catalán (Romano, 2019), modulada por la dominancia lingüística: a mayor dominancia del español, mayor influencia (i.e., mayor flexibilización de los sesgos del catalán). En estructuras informativamente marcadas, no se apreciaron efectos de dominancia lingüística (ni de bilingüismo), lo que sugiere que los bilingües catalán-español no recurren a una estrategia bilingüe, como se derivaría de la Hipótesis de la Interfaz (Sorace, 2011). En conjunto, estos resultados demuestran que los pronombres de sujeto nulos y explícitos manifiestan una sensibilidad diferente a la interacción entre factores sintácticos, pragmáticos y secuenciales, que la influencia translingüística puede ocurrir en contextos de microvariación, siendo modulada por la dominancia lingüística, y que el uso de una estrategia bilingüe en la resolución de la anáfora pronominal no parece poderse generalizar a poblaciones de bilingües tempranos y altamente funcionales.