From the Triple to the Quadruple Helix of Innovation: Theory and Practice

Abstract

Aquesta tesi doctoral aborda la principal preocupació dels responsables polítics i els professionals de la innovació sobre com estimular la innovació i el creixement socioeconòmic mitjançant la interacció amb diferents actors. Respon a la crida a fer més investigacions sobre el model de la Quàdruple Hèlix, una extensió de la Triple Helix. La Triple Hèlix es considera el model d'innovació bàsic en base a les relacions universitat-indústria-govern. Tanmateix, la seva eficàcia ha estat cada cop més qüestionada. Alguns autors argumenten que la Quàdruple Hèlix ofereix potencialment una millora afegint la quarta hèlix, que representa les demandes de la societat en el procés d'innovació. El model de Quàdruple Hèlix va sorgir com a marc normatiu i es va convertir en un concepte polític—sobretot a Europa—durant la dècada iniciada el 2010. No obstant això, el tema continua poc investigat, cosa que impedeix que contribueixi substancialment a la teoria i la pràctica de la innovació. Aquesta tesi pretén explorar en quines condicions i com funciona la Quàdruple Hèlix. Amb aquesta finalitat, la tesi inclou una revisió sistemàtica de la literatura i tres articles empírics en els contextos espanyol i danès, on s'investiga la Quàdruple Hèlix des de dos eixos principals: els living labs com a orquestradors de la col·laboració de tipus Quàdruple Hèlix i la innovació del sector públic com a resultat potencial de l'enfocament de la Quàdruple Hèlix. S'adopta un mètode d'investigació mixt, principalment mitjançant l'ús d'un enfocament qualitatiu exploratori complementat amb alguns elements quantitatius al tercer article, per aportar nova llum sobre el model de Quàdruple Hèlix, poc explorat en diferents entorns i sota diferents lents teòriques. Aquestes exploracions desafien alguns dels supòsits existents sobre la Quàdruple Hèlix i proporcionen evidència que pot ser d'utilitat per a millorar les polítiques d'innovació.

En conjunt, aquesta tesi proporciona evidència empírica que assenyala tres condicions per a que la Quàdruple Hèlix funcioni: (i) aprofitar les posicions de poder dels ciutadans en els sistemes col·laboratius; (ii) gestionar les expectatives i la satisfacció dels grups d'interès en les col·laboracions; i (iii) organitzar pràctiques col·laboratives en les organitzacions (del sector públic) per beneficiar-se de la innovació. La tesi conclou que implicar els ciutadans de manera que els permeti aportar contribucions significatives als sistemes d'innovació és un procés complex que implica una planificació acurada a diferents nivells.

L'autora no afirma que alguns reptes del model de Quàdruple Hèlix siguin insuperables, sinó que adopta una posició escèptica respecte al seu desenvolupament i aplicabilitat. Per a que la Quàdruple Hèlix es consideri un marc adequat per analitzar els processos d'innovació, cal tenir en compte almenys tres factors principals: les asimetries de poder entre la quarta hèlix i altres actors de la Triple Hèlix, les expectatives de les parts interessades i la satisfacció, i els canvis organitzatius. Sense tenir en compte aquests factors, el model de la Quàdruple Hèlix no serà adequat per servir com a base ni per proporcionar explicacions plausibles sobre les formes en què els actors interactuen per generar innovació.

Esta tesis doctoral aborda la principal preocupación de los responsables políticos y los profesionales de la innovación sobre cómo estimular la innovación y el crecimiento socioeconómico en base a la interacción entre diferentes actores. Responde a la llamada a más investigación sobre el modelo de la Cuádruple Hélice, una extensión de la Triple Hélice. La Triple Hélice se considera el modelo central de innovación en base a las relaciones universidad-industria-gobierno. Sin embargo, su eficacia ha sido cada vez más cuestionada. Algunos autores argumentan que la Cuádruple Hélice ofrece potencialmente una mejora al agregar la cuarta hélice, que representa las demandas sociales en el proceso de innovación.

El modelo de la Cuádruple Hélice surgió como un marco normativo y se convirtió en un concepto político—particularmente en Europa—durante la década iniciada en 2010. Sin embargo, el tema sigue estando poco investigado, lo que impide que contribuya sustancialmente a la teoría y la práctica de la innovación.

Esta tesis tiene como objetivo explorar en qué condiciones y cómo funciona la Cuádruple Hélice. Para lograr este objetivo, se incluye una revisión sistemática de la literatura y tres artículos empíricos en los contextos español y danés, que investigan la Cuádruple Hélice desde dos ejes principales: living labs como orquestadores de la colaboración Cuádruple Hélice y la innovación del sector público como resultado potencial de la Cuádruple Hélice. Se adopta un método de investigación mixto, predominantemente mediante el uso de un enfoque cualitativo exploratorio complementado con algunos elementos cuantitativos en el tercer artículo, para arrojar nueva luz sobre el modelo de la Cuádruple Hélice, poco explorado en diferentes escenarios y bajo diferentes lentes teóricas. Estas exploraciones desafían algunas suposiciones simplificadas del concepto de la Cuádruple Hélice existente y proporcionan evidencia para refinar las políticas de innovación.

En general, esta tesis proporciona evidencia empírica que señala tres condiciones para que la Cuádruple Hélice funcione: (i) aprovechar las posiciones de poder de los ciudadanos en los sistemas colaborativos; (ii) gestionar las expectativas y la satisfacción de las partes interesadas en las colaboraciones; y (iii) organizar prácticas colaborativas en las organizaciones (del sector público) para beneficiarse de la innovación. La tesis concluye que involucrar a los ciudadanos en formas que les permitan ofrecer contribuciones significativas a los sistemas de innovación es un proceso complejo que implica una planificación cuidadosa en diferentes niveles.

La autora no afirma que algunos desafíos del modelo de la Cuádruple Hélice sean insuperables, sino que adopta una postura escéptica hacia su desarrollo y aplicabilidad. Para que la Cuádruple Hélice se considere un marco apropiado para analizar los procesos de innovación, se deben considerar al menos tres factores principales: las asimetrías de poder entre la cuarta hélice y otros actores de la Triple Hélice, las expectativas y satisfacción de las partes interesadas, y los cambios organizativos. Sin considerar tales factores, el modelo de la Cuádruple Hélice no será adecuado para servir como base o proporcionar explicaciones plausibles sobre las formas en que los actores interactúan para generar innovación.

This PhD thesis addresses the main concern of policymakers and innovation practitioners on how to spur innovation and socio-economic growth by interacting with different actors. It responds to the call for further research on the Quadruple Helix model, an extension of the Triple Helix. The Triple Helix is regarded as the core innovation model of university-industry-government relations. However, its effectiveness has been increasingly questioned. Some authors argue that the Quadruple Helix potentially offers an improvement by adding the fourth helix representing societal demands in the innovation process.

The Quadruple Helix model emerged as a normative framework and became a policy concept—particularly in Europe—during the 2010s. However, it remains under-researched, preventing it from contributing to innovation theory and practice substantially.

This thesis aims to explore under which conditions and how the Quadruple Helix functions. To this end, it comprises a systematic literature review and three empirical papers in the Spanish and Danish contexts investigating the Quadruple Helix from two main streams: living labs as orchestrators of the Quadruple Helix collaboration and public sector innovation as a potential result of the Quadruple Helix approach. A mixed research method is adopted, predominantly by using an exploratory qualitative approach supplemented by some quantitative elements in the third paper, to shed new light on the under-explored Quadruple Helix model in different settings and under different theoretical lenses. These explorations challenge some simplified assumptions of the existing Quadruple Helix concept and provide evidence for refining innovation policies.

Overall, this thesis provides empirical evidence and mechanisms to offer three conditions for the Quadruple Helix to function: (i) leverage the power positions of citizens in collaborative systems; (ii) manage stakeholder expectations and satisfaction in collaborations; and (iii) organise collaborative practices of (public sector) organisations to benefit from innovation. The thesis concludes that engaging citizens in ways that allow them to provide meaningful contributions to innovation systems is a complex process that involves careful planning at different levels.

The author does not claim that some challenges of the Quadruple Helix model are insurmountable but rather adopts a sceptical stance towards its development and applicability. For the Quadruple Helix to be considered an appropriate framework to analyse innovation processes, at least three main factors need to be considered: power asymmetries between the fourth helix and other Triple Helix actors, stakeholder expectations and satisfaction, and organisational changes. Without considering such factors, the Quadruple Helix model will not be suitable to serve as a foundation or provide plausible explanations for the ways actors interact to generate innovation.