Nuevas opciones terapéuticas para el manejo del Síndrome Atópico Cutáneo Felino

Abstract

La Sindrome Atòpica Cutània Felina (FASS) es un motiu de consulta freqüent en el gat, i produeix signes clinics que poden arribar a ser greus i crònics, disminuint significativament la qualitat de vida tant del paciente que la pateix com del seu cuidador. Així, és fonamental establir un correcte protocol diagnòstic i terapèutic.

És comú l'ús repetit i/o crònic de fàrmacs immunosupressors orals o injectables per al control del FASS, que no estan exempts de risc per a la vida de l'animal. A més, malgrat que l'ús tòpic d'aquests fàrmacs està molt estès en dermatologia humana i se li atribueixen molts menys efectes adversos, el seu ús és limitat en el gat a causa del comportament fisiológic de neteja. Així, l'objectiu d'aquesta tesi va ser estudiar alternatives farmacològiques eficaces per al control del FASS.

A aquest efecte es va realitzar un estudi prospectiu no controlat en un grup de gats sensibilitzats a àcars, amb l'objectiu de provar l'eficàcia de la immunoteràpia al·lergen-específica sublingual (SLIT) en aquesta espècie. Ja des dels tres primers mesos de tractament es va observar una millora clínica significativa, tant a nivell de lesions com de pruïja. Així mateix, no es van reportar efectes adversos associats a l'ús de la SLIT ni dificultats en l'administració de la preparació oral. Durant l'estudi, les concentracions d'IgE van disminuir de forma progressiva i es van observar canvis significatius després de 9 mesos de tractament. Per contra, ia diferència del que s'ha observat en altres espècies, els nivells d'IgG es van mantenir estables durant tot el curs de l'estudi.

D'altra banda, es va considerar que oclacitinib, inhibidor de la cinasa de Jano (JAK) podia resultar una alternativa segura i adequada als fàrmacs immunosupressors clàssics, com els glucocorticoides o la ciclosporina A, per al control del FASS. Com que es tracta d'un fàrmac que només està registrat per al seu ús en el gos, realitzem un primer estudi de farmacocinètica per conèixer el seu comportament al gat. Els resultats farmacocinètics obtinguts van ser similars als obtinguts al gos, encara que la seva absorció i eliminació van ser més ràpides en el gat.

Posteriorment es va realitzar un estudi clínic en què es va administrar oclacitinib oral a un grup de gats amb diagnòstic de FASS, a una dosi de 1 mg/kg/12 hores durant 2 setmanes, seguit de 1 mg/kg/24 hores durant 2 setmanes més. Després de la primera setmana de tractament es van observar diferències significatives a la pruïja i les lesions, que es van mantenir fins al final d'estudi.

Per tal de poder establir una relació entre els nivells d'oclacitinib a la sang i l'evolució clínica dels pacients inclosos a l'estudi, es van valorar les concentracions plasmàtiques del fàrmac als 7 i als 28 dies de tractament. No es va poder establir una correlació entre tots dos paràmetres, per la qual cosa el mesurament dels nivells plasmàtics d'oclacitinib no sembla un paràmetre útil per monitoritzar l'eficàcia clínica d'aquest fàrmac al gat.

En base als resultats obtinguts als estudis inclosos en aquesta tesi doctoral podem concloure que la SLIT és una alternativa terapèutica efectiva, segura i ben tolerada per al control dels signes clínics del FASS. Així mateix, oclacitinib presenta un comportament farmacocinètic que en permet l'ús en aquesta espècie. A una dosi superior a la registrada al gos permet un control adequat i ràpid dels signes clínics relacionats amb el FASS.

El Síndrome Atópico Cutáneo Felino (FASS) es un motivo de consulta frecuente en el gato, dando lugar a signos clínicos que en muchas ocasiones pueden ser graves y crónicos, y que merman de forma considerable la calidad de vida tanto del paciente como de su responsable o tutor. Así, es fundamental establecer un protocolo diagnóstico y terapéutico adecuado en cada caso. Es común el uso repetido y/o crónico de fármacos inmunosupresores orales o inyectables para el control del FASS, los cuales no están exentos de riesgo para la vida del animal. Además, a pesar de que el uso tópico de estos fármacos está muy extendido en dermatología humana y se le atribuyen muchos menos efectos adversos, su uso es limitado en el gato debido al comportamiento normal de acicalamiento. Así, el objetivo de esta tesis fue estudiar alternativas farmacológicas eficaces para el control del FASS. Con este fin se realizó un estudio prospectivo no controlado en un grupo de gatos sensibilizados a ácaros, con el objetivo de probar la eficacia de la inmunoterapia alérgeno-específica sublingual (SLIT) en esta especie. Ya desde los tres primeros meses de tratamiento se observó una mejoría clínica significativa, tanto a nivel de lesiones como de prurito. Así mismo, no se reportaron efectos adversos asociados al uso de la SLIT ni dificultades en la administración de la preparación oral. Durante el estudio, las concentraciones de IgE disminuyeron de forma progresiva, observándose cambios significativos después de 9 meses de tratamiento. Por el contrario, y a diferencia de lo observado en otras especies, los niveles de IgG se mantuvieron estables durante todo el curso del estudio. Por otra parte se consideró que oclacitinib, inhibidor de la cinasa de Jano (JAK) podía resultar una alternativa segura y adecuada a los fármacos inmunosupresores clásicos, como los glucocorticoides o la ciclosporina A, para el control del FASS. Al tratarse de un fármaco que sólo está registrado para su uso en el perro, realizamos un primer estudio de farmacocinética con el fin de conocer su comportamiento en el gato. Los resultados farmacocinéticos obtenidos fueron similares a los obtenidos en el perro, aunque su absorción y eliminación fueron más rápidas en el gato Posteriormente se realizó un estudio clínico en el que se administró oclacitinib oral a un grupo de gatos con diagnóstico de FASS, a una dosis de 1 mg/kg/12 horas durante 2 semanas, seguido de 1 mg/kg/24 horas durante 2 semanas más. Después de la primera semana de tratamiento se observaron diferencias significativas en el prurito y las lesiones, que se mantuvieron hasta el final de estudio. Con el fin de poder establecer una relación entre los niveles de oclacitinib en sangre y la evolución clínica de los pacientes incluidos en el estudio, se valoraron las concentraciones plasmáticas del fármaco a los 7 y a los 28 días de tratamiento. No se pudo establecer una correlación entre ambos parámetros, por lo que la medición de los niveles plasmáticos de oclacitinib no parece un parámetro útil para monitorizar la eficacia clínica de este fármaco en el gato. En base a los resultados obtenidos en los estudios incluidos en esta tesis doctoral podemos concluir que la SLIT es una alternativa terapéutica efectiva, segura y bien tolerada para el control de los signos clínicos del FASS. Así mismo, oclacitinib presenta un comportamiento farmacocinético que permite su uso en esta especie. A una dosis superior a la registrada en el perro permite un control adecuado y rápido de los signos clínicos relacionados con el FASS.

Feline Atopic Skin Syndrome (FASS) is a frequent reason for consultation in cats, giving rise to clinical signs that can often be serious and chronic, and that considerably reduce the quality of life of both the patient and their caregiver. Thus, it is essential to establish an appropriate diagnostic and therapeutic protocol in each case.

The repeated and/or chronic use of oral or injectable immunosuppressive drugs to control FASS is common, and they are not without risk to the life of the animal. In addition, although topical use of these drugs is widespread in human dermatology and far fewer adverse effects are attributed to them, their use is limited in the cat due to normal grooming behavior. Thus, the objective of this thesis was to study effective pharmacological alternatives for the control of FASS.

An uncontrolled prospective study was carried out in a group of cats sensitized to mites, with the aim of testing the efficacy of sublingual allergen-specific immunotherapy (SLIT) in this species. Already from the first three months of treatment, a significant clinical improvement was observed, both at the level of lesions and pruritus. Likewise, no adverse effects associated with the use of SLIT or difficulties in the administration of the oral preparation were reported. During the study, IgE concentrations progressively decreased, with significant changes observed after 9 months of treatment. On the contrary, and unlike what was observed in other species, IgG levels remained stable throughout the course of the study.

On the other hand, it was considered that oclacitinib, a Janus kinase (JAK) inhibitor, could be a safe and suitable alternative to classic immunosuppressive drugs, such as glucocorticoids or cyclosporin A, for the control of FASS. As this is a drug that is only registered for use in dogs, we carried out an initial pharmacokinetic study in order to determine its behavior in cats. The pharmacokinetic results obtained were similar to those obtained in the dog, although its absorption and elimination were faster in the cat.

Subsequently, a clinical study in which oral oclacitinib was administered to a group of cats diagnosed with FASS at a dose of 1 mg/kg/12 hours for 2 weeks, followed by 1 mg/kg/24 hours for 2 more weeks was conducted. After the first week of treatment, significant differences were observed in pruritus and lesions, which were maintained until the end of the study.

In order to establish a relationship between the levels of oclacitinib in blood and the clinical course of the patients included in the study, the plasma concentrations of the drug were assessed at 7 and 28 days of treatment. A correlation between both parameters could not be established, so the measurement of plasma levels of oclacitinib does not seem to be a useful parameter to monitor the clinical efficacy of this drug in cats.

Based on the results obtained in the studies included in this doctoral thesis, we can conclude that SLIT is an effective, safe and well-tolerated therapeutic alternative for the control of the clinical signs of FASS. Likewise, oclacitinib has a pharmacokinetic behavior that allows its use in this species. At a dose higher than that registered in the dog, it allows an adequate and rapid control of the clinical signs related to FASS.