L'obrador d'Antoni Peitaví i la producció de retaules als comtats del Rosselló i la Cerdanya (c. 1560-1592)

Abstract

This research paper focuses on the study of the professional career of the painter Antoni Peitaví and his workshop. Furthermore, it presents a critical analysis of his artistic culture. Born in Toulouse in the mid-16th century, Antoni Peitaví worked as a painter all through the counties of Roussillon and Cerdanya (diocese of Elna), alongside other parts in the south of the Pyrenees, including La Seu d'Urgell and Sant Joan de les Abadesses. The excellent practice of the master and his collaborators, particularly Miquel Verdaguer, led to his dominance on the market of altarpieces, generating an important production throughout the territory. The distinctive pictorial language of the Peitaví-Verdaguer society, still subject to the artisan inertias characteristically of the Catalan pictorial tradition, is established within the artistic context termed «Catalan Romanism». And both artists together were the protagonist of a new episode in the application of the language of late Mannerism from the engraving of Cornelis Cort. Antoni Peitaví and the painters who worked alongside whith him brought together the most highly valued skills of his time, turning them into a key factor in the devotional painting market of the period

El present treball consisteix en l’estudi de la trajectòria professional d’Antoni Peitaví i el seu obrador, i en l’anàlisi de la seva cultura artística. Nascut a Tolosa a finals de la primera meitat del segle XVI, Antoni Peitaví va desenvolupar l’ofici de pintor al llarg dels comtats del Rosselló i la Cerdanya (bisbat d’Elna) així com en altres punts al sud dels Pirineus, com a la Seu d’Urgell o Sant Joan de les Abadesses. La recerca de la documentació de l’època ha permès constatar la bona pràctica del mestre i els seus col·laboradors, entre els quals s’ha de destacar a Miquel Verdaguer, fet pel qual els portà a dominar el mercat de la retaulística generant una producció que s’estengué arreu del territori. El llenguatge pictòric de la societat Peitaví-Verdaguer, arrelat a les inèrcies artesanals característiques de la tradició pictòrica a Catalunya, se situà d’inici en les coordenades del que s’ha denominat «romanisme català» o «rafaelisme d’estampa», i evolucionà cap a nous episodis en l’aplicació del llenguatge del tardomanierisme a partir del gravat de Cornelis Cort. Antoni Peitaví i els pintors que treballaren amb ell varen reunir les aptituds més valorades del seu temps, convertint-los en una peça rellevant en el mercat de la pintura devocional de l’època