La hidratació i la ingesta de líquids en persones grans institucionalitzades: anàlisi de la situació i de les recomanacions de consum

Author

Miranda Iglesias, Jessica

Director

Botigué, Teresa

Masot, Olga

Date of defense

2022-01-13

Pages

204 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria

Abstract

Objectius: 1) Conèixer la prevalença de deshidratació i identificar els seus factors associats; 2) Estimar la ingesta hídrica i descriure els tipus de líquids que es consumeixen i identificar els factors associats; 3) Definir i clarificar les recomanacions d’ingesta hídrica per a les persones grans; 4) Comparar les diferents recomanacions i estàndards amb la ingesta hídrica real. Metodologia: Estudi descriptiu i transversal realitzat a una residència de Lleida. La mostra va ser el total de residents (tots >65 anys). Les dades recollides van ser la deshidratació (color de l’orina i BUN/Cr <21), la ingesta hídrica (registre 24 h., 7 dies) i variables sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i mentals. També es va realitzar una revisió crítica per definir i clarificar les recomanacions d’ingesta hídrica per a les persones grans. Resultats: La prevalença de deshidratació va ser del 31,3%. Els factors associats a aquesta van ser tenir els ulls enfonsats, una baixa ingesta hídrica, dependència funcional i deteriorament cognitiu. La mitjana d’ingesta va ser de 1717,3 ml/dia, i els factors associats a la disminució de la mitjana de la ingesta van ser la dependència funcional i la incapacitat per parlar, pel contrari, la presa de diürètics podia fer-la augmentar. Quant a les recomanacions de consums, es recomana la directriu de l’European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN). En la comparació de la ingesta i les diferents recomanacions i estàndards s’observa que es bevia per sota del recomanat. Conclusions: És important ressaltar la magnitud del problema de la deshidratació, present en un terç dels residents, i sent un dels seus factors associats, la baixa ingesta hídrica. Per altra, manca estandarditzar un mètode únic de recollida de la ingesta de líquids. Per últim, es confirma que els residents no beuen suficient.


Objetivos: 1) Conocer la prevalencia de deshidratación e identificar sus factores asociados; 2) Estimar la ingesta hídrica y describir los tipos de líquidos que se consumen e identificar los factores asociados; 3) Definir y clarificar las recomendaciones de ingesta hídrica para las personas mayores; 4) Comparar las diferentes recomendaciones y estándares con la ingesta hídrica real. Metodología: Estudio descriptivo y transversal realizado en una residencia de Lleida. La muestra fue el total de residentes (todos >65 años). Los datos recogidos fueron la deshidratación (color de la orina y BUN/Cr <21), la ingesta hídrica (registro 24 h., 7 días) y variables sociodemográficas, clínicas, funcionales y mentales. También se realizó una revisión crítica para definir y clarificar las recomendaciones de ingesta hídrica para las personas mayores. Resultados: La prevalencia de deshidratación fue del 31,3%. Los factores asociados a ésta fueron tener los ojos hundidos, una baja ingesta hídrica, dependencia funcional y deterioro cognitivo. La media de ingesta fue de 1717,3 ml/día, y los factores asociados a la disminución de la media de la ingesta fueron la dependencia funcional y la incapacidad para hablar, por el contrario, la toma de diuréticos podía hacerla aumentar. En cuanto a las recomendaciones de consumos, se recomienda la directriz de la European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN). En la comparación de la ingesta y las distintas recomendaciones y estándares se observa que se bebía por debajo de lo recomendado. Conclusiones: Es importante destacar la magnitud del problema de la deshidratación, presente en un tercio de los residentes, siendo uno de sus factores asociados la baja ingesta de agua. Por otro lado, falta un método estandarizado para recoger la ingesta de líquidos. Por último, se confirma que los residentes no beben lo suficiente.


Objectives: 1) Know the prevalence of dehydration and identify its associated factors; 2) Estimate water intake and describe the types of fluids consumed and identify associated factors; 3) Define and clarify the recommendations for fluid intake for the elderly; 4) Compare the different recommendations and standards with actual water intake. Methodology: Descriptive and cross-sectional study carried out in a nursing home in Lleida. The sample was the total number of residents (all >65 years). The data collected included dehydration (urine colour and BUN/Cr <21), fluid intake (24-hour, 7-day recording), and sociodemographic, clinical, functional, and mental variables. A critical review was also carried out to define and clarify fluid intake recommendations for older people. Results: The prevalence of dehydration was 31.3%. The factors associated with this were sunken eyes, low fluid intake, functional dependence and cognitive impairment. Mean intake was 1717.3 ml/day, and the factors associated with the decrease in mean intake were functional dependence and the inability to speak. On the contrary, taking diuretics could increase it. Regarding consumption recommendations, the guideline of the European Society for Clinical Nutrition and Metabolism (ESPEN) is recommended. In the comparison of the intake and the different recommendations and standards, it is observed that people drank below what was recommended. Conclusions: It is important to highlight the magnitude of the dehydration problem, present in a third of the residents, one of its associated factors being low water intake. On the other hand, there is a lack of a standardized method to collect fluid intake. Finally, it is confirmed that the residents do not drink enough.

Keywords

Deshidratació; Hidratació; Gent gran; Deshidratación; Hidratación; Personas mayores; Dehydration; Fuid intake; Elderly people

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Infermeria

Documents

Tjmi1de1.pdf

1.530Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)