Los derechos humanos en la vivienda colaborativa

Abstract

Les experiències d'habitatge col·laboratiu a Espanya, a través de les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, s'han gestionat sota un marc regulador summament lleuger que condueix a un risc important de vulneració dels drets humans a la igualtat i no discriminació, respecte de la vida privada i familiar i els drets de llibertat (ideològica, religiosa i dexpressió). En aquest estat de coses, resulta transcendental la intervenció legislativa, com el primer poder públic obligat a intervenir mitjançant garanties legals, a fi de conferir una mínima seguretat jurídica de la tinença de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, així com de prevenir i sancionar la discriminació al seu àmbit. Això com a part del marc general de la responsabilitat de l'Estat de regular i garantir que qualsevol forma de provisió d'habitatge (entre aquestes promogudes per les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús) respecti els drets humans i d'assegurar la disponibilitat d'habitatge assequible, segura i adequada. La tesi doctoral, després d'analitzar la problemàtica, conclou que per prevenir aquestes vulneracions és forçós la regulació legal de les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, que els permeti als membres actuals i futurs preveure el que pugui esdevenir en les relacions jurídiques compreses en aquest àmbit, i, per tant, els atorgui una protecció mínima i uniforme dels seus drets. Dins dels paràmetres bàsics necessitats de regulació s'identifiquen: els deures i els drets dels socis i de les cooperatives en relació amb l'habitatge; les causes de baixa justificada i expulsió disciplinària; el mandat de prohibició de discriminació i les seues excepcions; la subjecció expressa de les cooperatives d'habitatge al deure d'adaptar els “ajustos raonables” a l'edificació, regles, polítiques o pràctiques cooperatives; el caràcter objectiu dels requisits estatutaris per a ladquisició de la membresía; l'obligació del Consell Rector de motivar les denegacions d'admissió sota consideracions racionals, justificades a l'objecte social i les activitats consubstancials a aquest; entre els més destacables. Així mateix, la tesi doctoral ofereix mesures de propostes facultatives adreçades a les cooperatives d‟habitatge que minimitzen els riscos d‟atribució de responsabilitat per vulneració dels drets humans dels seus membres.

Las experiencias de vivienda colaborativa en España, a través de las cooperativas de vivienda en cesión de uso, se han venido gestionando bajo un marco regulatorio sumamente laxo que conduce a un importante riesgo de vulneración de los derechos humanos a la igualdad y no discriminación, respeto de la vida privada y familiar y los derechos de libertad (ideológica, religiosa y de expresión). En este estado de cosas, resulta transcendental la intervención legislativa, como el primer poder público obligado a intervenir mediante garantías legales, a efectos de conferir una mínima seguridad jurídica de la tenencia de la vivienda cooperativa en cesión de uso, así como de prevenir y sancionar la discriminación en su ámbito. Ello como parte del marco general de la responsabilidad del Estado de regular y garantizar que cualquier forma de provisión de vivienda respete los derechos humanos y de asegurar la disponibilidad de vivienda asequible, segura y adecuada. La tesis doctoral, tras analizar la problemática, concluye que para prevenir tales vulneraciones es forzoso la regulación legal de las cooperativas de vivienda en cesión de uso, que les permita a los actuales y futuros miembros prever lo que pueda acontecer en las relaciones jurídicas comprendidas en este ámbito, y, por tanto, les otorgue una mínima y uniforme protección de sus derechos. Dentro de los parámetros básicos necesitados de regulación se identifican: los deberes y derechos de los socios y de las cooperativas en relación con la vivienda; las causas de baja justificada y de expulsión disciplinaria; el mandato de prohibición de discriminación y sus excepciones; la sujeción expresa de las cooperativas de vivienda al deber de adaptar los “ajustes razonables” en la edificación, reglas, políticas o prácticas cooperativas; el carácter objetivo de los requisitos estatutarios para la adquisición de la membresía; la obligación del Consejo Rector de motivar las denegaciones de admisión bajo consideraciones racionales, justificadas en el objeto social y las actividades consustanciales a este; entre los más destacables. Asimismo, la tesis doctoral ofrece medidas de propuestas facultativas dirigidas a las cooperativas de vivienda que minimizan los riesgos de atribución de responsabilidad por vulneración de los derechos humanos de sus miembros.

The experiences of collaborative housing in Spain, through the cooperative housing model of cession of use use, have been managed under an extremely light regulatory framework that leads to a significant risk of violation of human rights to equality and non-discrimination, respect private and family life and freedom rights (ideological, religious and expression). For this reason, legislative intervention is transcendental, as the first public power obliged to intervene setting legal guarantees, in order to confer a minimum legal security of the cooperative housing tenure under the legal model of cession of use, as well as to prevent and sanction discrimination in their field. This as part of the general framework of the responsibility of the State to regulate and guarantee that any form of housing provision (including those promoted by housing cooperatives of cession of use) respects human rights and ensures the availability of affordable, safe and adequate housing. The doctoral thesis, after analyzing the problem, concludes that to prevent such violations, the legal regulation of housing cooperatives of cession of use is mandatory, which allows current and future members to anticipate what may happen in the legal relationships included in this area, and, therefore, grant them a minimum and uniform protection of their rights. Among the basic parameters in need of regulation are identified: the duties and rights of members and cooperatives in relation to housing; the causes of justified leave and disciplinary expulsion; the mandate prohibiting discrimination and its exceptions; the express subjection of housing cooperatives to the duty to adapt “reasonable accommodations” in the building, rules, policies or cooperative practices; the objective nature of the statutory requirements for the acquisition of membership; the obligation of the Board of Directors to motivate the denials of admission under rational considerations, justified in the social purpose and the activities inherent to it; among the most notable. Likewise, the doctoral thesis offers measures of optional proposals aimed at housing cooperatives that minimize the risks of attribution of responsibility for violation of the human rights of its members.