Co-creació d’un programa socioecològic en atenció primària per a millorar l’adherència a l’activitat física en persones que conviuen amb diabetis tipus 2

Abstract

La diabetes tipus 2 és una de les malalties crònico-degeneratives que causen més morts, problemes de salut i despesa econòmica en les societats occidentals. En aquest sentit, tot i que l’activitat física és una de les pedres angulars per tractarla, existeixen problemes d’adherència. Els centres d’atenció primària són una peça clau per revertir la situació, ja que poden influir en el canvi de comportament de les persones i millorar-ne l’adherència a l’activitat física. Fins ara, la litatura científica s’ha centrat en la intenstiat de l’activitat i els resultats biològics de l’activitat física, obviant les dificultats socials i culturals o preferències a l’hora de realitzar activitat física. En aquest context, l’objectiu de la tesi posa l'accent en l'enfocament sociecològic del canvi de comportament en l'atenció primària per aconseguir aquesta adherència i per reduir l'abandonament a mig i llarg termini dels programes d'activitat física entre persones que pateixen diabetis tipus 2.

Type 2 diabetes is the most frequently metabolic illness and one of the first cause of mortality worldwide. One of the cornestones of the treatment is physical activity. However, physical activity adherence is low between this population. To deal with the low physical activity adherence primary healthcare base may be the cornestone to the treatment. Since now, studies has been focused in the physical activity intensties, ignoring the social an dcultural barrers and the preferecnes. In this context, the aim of this thesis is to use a socioecological approach in primary healthcare base to improve physical activity adherence in people with type 2 diabetes.