La recerca de la plenitud essencial de Jerzy Grotowski: una via vers la veritat no-dual original a partir de l’ensenyança advàitica de Ramana Maharshi

Abstract

En el seu treball, Jerzy Grotowski va seguir dues línies. Una pública —la seva trajectòria professional en el teatre que més tard s'ampliaria a un camp artístic performatiu més vast— i una altra personal i relativament privada, lligada al seu treball interior: la seva recerca essencial. Les dues línies de treball es creuaran, confluiran i es distanciaran en diverses ocasions al llarg de la seva vida, sent però la recerca essencial —basada en la seva evolució personal profunda— la seva recerca veritable i en la que se centrarà plenament a partir de 1969. Aquesta investigació fonamental i central de Grotowski al marge de la seva trajectòria pública en el teatre, no ha estat encara estudiada i és l'objecte d'estudi d'aquesta tesi.

Camí essencial que s'inicia als nou anys amb la descoberta de l'ensenyança advàitica del gran savi hindú Ramana Maharshi i que transitarà durant tota la seva vida. Es tracta d'una via pràctica vers la plenitud original, en la que Grotowski cerca l'experiència directa de la naturalesa no-dual de la realitat. Via espiritual no-dual, activa i inclusiva, totalment entrellaçada amb l'experiència del cos i del món, en la que estan presents al mateix temps la nostra naturalesa més íntima i veritable i la nostra experiència humana orgànica en el món. Recerca que travessa el teatre, es desenvolupa amb un petit nucli de col·laboradors durant el període parateatral, es fa pública el 1976 amb el projecte transcultural «Teatre de les Fonts» i culmina en el camp de l'Art com a vehicle.

L'Art com a vehicle de Grotowski és la recuperació d'una tradició espiritual antiga —anàloga a certes tradicions monàstiques— en la que el cant no-dual s'utilitza com a suport per al retorn vers la unitat amb Déu, és a dir, com a vehicle per a l'establiment en la nostra naturalesa essencial i veritable. Via que possibilitarà al mateix temps l'accés a un altre nivell de percepció, que transcendeix la divisió dual de la ment. L'art utilitzat com a vehicle espiritual, absolutament fonamental en l'ésser humà des de temps immemorials, és una experiència que té la capacitat de dissoldre —a nivell racional— la relació subjecte-objecte superposada per la nostra ment conceptual; de dissoldre —a nivell dels sentits— l'aparent distinció entre nosaltres i els objectes o l'altre, i de dissoldre —a nivell corporal— la sensació de separació que sentim en el cos. Experiència plena que té la capacitat d'interrompre la línia horitzontal del temps, retornant la ment de la seva invenció del temps i l'espai, i que ens submergeix en la dimensió vertical del nostre ésser. Experiència que ens allibera dels conceptes de temps, de separació i de dualitat, i ens estableix en aquell lloc en nosaltres que és inherentment en pau i u amb tot. On tastem l'eternitat…

El propòsit de l'art performatiu no-dual no és la creació d'una obra, sinó portar-nos al reconeixement en nosaltres d'allò que som veritablement, a l'experiència de l'Origen, a l'experiència del nostre ésser essencial de presència conscient. De totes les instruccions i guies espirituals podríem dir que la més efectiva és l'art entès com a vehicle espiritual. És un dels mitjans més poderosos per precipitar l'experiència plena de la nostra naturalesa veritable, d'allò que som realment i d'allò que l'univers és realment; experiència de la unitat de la realitat. Recuperant el seu propòsit original, l'art esdevé un vehicle per a l'experiència de la no-dualitat, experiència de la naturalesa veritable de la realitat. Aquest és el gran llegat de Jerzy Grotowski, mestre advàitic secret.

En su trabajo, Jerzy Grotowski siguió dos líneas. Una pública —su trayectoria profesional en el teatro que más tarde se ampliaría a un campo artístico performativo más vasto— y otra personal y relativamente privada, ligada a su trabajo interior: su búsqueda esencial. Las dos líneas de trabajo se cruzarán, confluirán y se distanciarán en diversas ocasiones a lo largo de su vida, siendo sin embargo su búsqueda esencial —basada en su evolución personal profunda— su investigación real y en la que se centrará plenamente a partir de 1969. Esta investigación fundamental y central de Grotowski al margen de su trayectoria pública en el teatro, no ha sido aún estudiada y es el objeto de estudio de esta tesis.

Camino esencial que se inicia a los nueve años con el descubrimiento de la enseñanza del gran sabio hindú Ramana Maharshi y que transitará durante toda su vida. Se trata de una vía práctica hacia la plenitud original, en la que Grotowski busca la experiencia directa de la naturaleza no-dual de la realidad. Vía espiritual no-dual, activa e inclusiva, totalmente entrelazada con la experiencia del cuerpo y del mundo, en la que están presentes al mismo tiempo nuestra naturaleza más íntima y verdadera, y nuestra experiencia humana orgánica en el mundo. Investigación que atraviesa el teatro, se desarrolla con un pequeño núcleo de colaboradores durante el período parateatral, se hace pública en 1976 con el proyecto transcultural «Teatro de las Fuentes» y culmina en el campo del Arte como vehículo.

El Arte como vehículo de Grotowski es la recuperación de una tradición espiritual antigua —análoga a ciertas tradiciones monásticas— en la que el canto no-dual se utiliza como soporte para el retorno a la unidad con Dios, es decir, como vehículo para el establecimiento en nuestra naturaleza esencial y verdadera. Vía que posibilitará al mismo tiempo el acceso a otro nivel de percepción, que trasciende a la división dual de la mente. El arte utilizado como vehículo espiritual, absolutamente fundamental en el ser humano desde tiempos inmemoriales, es una experiencia que tiene la capacidad de disolver —a nivel racional— la relación sujeto-objecto superpuesta por nuestra mente conceptual; de disolver —a nivel de los sentidos— la aparente distinción entre nosotros y los objetos u otro, y de disolver —a nivel corporal— la sensación de separación que sentimos en el cuerpo. Experiencia plena que tiene la capacidad de interrumpir la línea horizontal del tiempo, retornando la mente de su invención del tiempo y el espacio, y que nos sumerge en la dimensión vertical de nuestro ser. Experiencia que nos libera de los conceptos de tiempo, de separación y de dualidad, y nos establece en ese lugar en nosotros que está inherentemente en paz y es uno con todo. Donde saboreamos la eternidad…

El propósito del arte performativo no-dual no es la creación de una obra, sino llevarnos al reconocimiento en nosotros de lo que somos realmente; a la experiencia del Origen, a la experiencia de nuestro ser esencial de presencia consciente. De todas las instrucciones y guías espirituales podríamos decir que la más efectiva es el arte entendido como vehículo espiritual. Es uno de los medios más poderosos para precipitar la experiencia plena de nuestra verdadera naturaleza, de lo que somos realmente y de lo que el universo es realmente; experiencia de la unidad de la realidad. Recuperando su propósito original, el arte deviene un vehículo para la experiencia de la no-dualidad, experiencia de la naturaleza verdadera de la realidad. Este es el gran legado de Jerzy Grotowski, maestro adváitico secreto.

In his work, Jerzy Grotowski followed two lines. A public one —his professional career in the theatre that would later be extended to a broader performative artistic field— and another personal and relatively private one, linked to his inner work: his essential search. The two lines of work will intersect, converge and distance themselves on various occasions throughout his life, however, his essential search —based on his deep personal evolution— is his real research and on which he will focus fully from 1969. This fundamental and central investigation of Grotowski, apart from his public work in the theatre, has not yet been studied and is the object of study of this thesis.

An essential path that begins at the age of nine with the discovery of the teaching of the great Hindu sage Ramana Maharshi and that he will travel throughout his life. It is a practical path to the original wholeness, in which Grotowski seeks direct experience of the non-dual nature of reality. A non-dual, active and inclusive spiritual path, totally intertwined with the experience of the body and the world, in which our most intimate and true nature and our organic human experience in the world are present at the same time. Research that crosses the theatre, is developed with a small nucleus of collaborators during the paratheatrical period, becomes public in 1976 with the transcultural project «Theatre of Sources» and culminates in the field of Art as a vehicle.

Grotowski's Art as a vehicle is the recovery of an ancient spiritual tradition —analogous to certain monastic traditions— in which non-dual chant is used as a support for the return to unity with God, that is, as a vehicle for the establishment in our essential and true nature. Path that will enable at the same time access to another level of perception, which transcends the dual division of the mind. Art used as a spiritual vehicle, absolutely fundamental in the human being since time immemorial, is an experience that has the capacity to dissolve —at a rational level— the subject-object relationship superimposed by our conceptual mind; to dissolve —at the level of the senses— the apparent distinction between us and the objects or another, and to dissolve —at the corporal level— the sensation of separation that we feel in the body. Full experience that has the ability to interrupt the horizontal line of time, returning the mind from its invention of time and space, and immerses us in the vertical dimension of our being. Experience that frees us from the concepts of time, separation and duality, and establishes us in that place in us that is inherently at peace and one with everything. Where we taste eternity…

The purpose of non-dual performative art is not the creation of a work, but to lead us to the recognition in ourselves of what we really are; to the experience of the Origin, to the experience of our essential being of pure awareness. Of all the spiritual instructions and guides we could say that the most effective is art understood as a spiritual vehicle. It is one of the most powerful means of precipitating the full experience of our true nature, what we really are, and what the universe really is; experience of the unity of reality. Recovering its original purpose, art becomes a vehicle for the experience of non-duality, the experience of the true nature of reality. This is the great legacy of Jerzy Grotowski, covert Advaitic teacher.