La comunicación materna y la comprensión de emociones en criaturas de 3 a 6 años con implante coclear

Abstract

L'input matern com a factor influent en el desenvolupament de la comprensió emocional en població amb dèficit auditiu ha estat estudiat fins ara en aspectes molt delimitats, com ara l'ús del llenguatge matern mentalista adreçat als fills/es. En aquesta tesi doctoral es parteix d'una nova perspectiva, escassament explorada, que contempla la perspectiva funcional, amb contingut mentalista de la comunicació materna. L'objectiu d'aquest estudi és explorar la relació que poden tenir determinades variables de les criatures i de la comunicació materna sobre la comprensió d'emocions en criatures amb dèficit auditiu usuàries d'una pròtesi auditiva. El disseny de recerca utilitzat és de tipus transversal no experimental observacional duna interacció comunicativa entre mares oients i criatures amb implant coclear (IC). La mostra de l'estudi està formada per 18 criatures preescolars dedats compreses entre 3 i 6 anys 11 mesos amb implant coclear (IC) i les seves mares oients. Les dades han estat obtingudes mitjançant una observació directa en situació preparada i una prova tipus test, escales d'observació i una fitxa sociodemogràfica. L'anàlisi de les dades contempla la resposta als objectius plantejats amb l'anàlisi factorial, les correlacions, l'anàlisi de regressions simples i l'anàlisi de regressions múltiples. Als resultats d'aquest estudi es mostren els factors de les criatures que tenen efectes sobre la comprensió d'emocions en criatures preescolars amb IC, cosa que ha permès actualitzar els coneixements aportats en estudis anteriors. També s'han explorat la comunicació funcional i la mentalista de les mares oients de criatures amb IC durant la interacció de Lectura de Llibres i es demostra la relació d'aquesta variable explicativa sobre la comprensió d'emocions a les criatures. I, en tercer lloc, es fan aportacions respecte a l'atenció conjunta i la postura que adopten les diades durant la lectura de llibres i la seva relació amb la comprensió emocional. Les aportacions anteriors es poden aplicar al coneixement de les criatures amb IC, qüestions que actualment han estat recollides només parcialment per altres estudis. Els resultats d'aquesta investigació són suggeridors i d'adaptació dels programes d'acompanyament a les famílies partint de les fortaleses i debilitats pròpies observades en les diades. Les aportacions i les implicacions educatives que puguin derivar d'aquest estudi serviran per a orientació i consell familiar, amb èmfasi en l'estímul comunicatiu i emocional de les criaturas.

El input materno como factor influyente en el desarrollo de la comprensión emocional en población con déficit auditivo ha sido estudiado hasta ahora en aspectos muy delimitados, tales como el uso del lenguaje materno mentalista dirigido a los hijos/as. En la presente tesis doctoral se parte de una nueva perspectiva, escasamente explorada, que contempla la perspectiva funcional, con contenido mentalista de la comunicación materna. El objetivo de este estudio es explorar la relación que pueden tener determinadas variables de las criaturas y de la comunicación materna sobre la comprensión de emociones en criaturas con déficit auditivo usuarias de una prótesis auditiva. El diseño de investigación utilizado es de tipo transversal no experimental observacional de una interacción comunicativa entre madres oyentes y criaturas con implante coclear (IC). La muestra del estudio está formada por 18 criaturas preescolares de edades comprendidas entre 3 y 6 años 11 meses con implante coclear (IC) y sus madres oyentes. Los datos han sido obtenidos mediante observación directa en situación preparada y una prueba tipo test, escalas de observación y una ficha sociodemográfica. El análisis de los datos contempla la respuesta a los objetivos planteados con el análisis factorial, correlaciones, análisis de regresiones simples y análisis de regresiones múltiples. En los resultados de este estudio se muestran los factores de las criaturas que tienen efectos sobre la comprensión de emociones en criaturas preescolares con IC lo cual ha permitido actualizar los conocimientos aportados en estudios anteriores. También han sido exploradas la comunicación funcional y la mentalista de las madres oyentes de criaturas con IC durante la interacción de Lectura de Libros y se demuestra la relación de esta variable explicativa sobre la comprensión de emociones en las criaturas. Y, en tercer lugar, se hacen aportaciones respecto a la atención conjunta y la postura que adoptan las díadas durante la Lectura de Libros y su relación con la comprensión emocional. Las anteriores aportaciones se pueden aplicar al conocimiento de las criaturas con IC, cuestiones que en la actualidad han sido recogidas sólo parcialmente por otros estudios. Los resultados de esta investigación son sugerentes y de adaptación de los programas de acompañamiento a las familias partiendo de las propias fortalezas y debilidades observadas en las díadas. Las aportaciones e implicaciones educativas que puedan derivar de este estudio servirán para orientación y consejo familiar, con énfasis en el estímulo comunicativo y emocional de las criaturas.

Maternal input as an influential factor in the development of emotional comprehension in the population with hearing impairment has been studied so far in very limited aspects, such as the use of mentalist maternal language aimed at children. In this doctoral thesis, we start from a new perspective, scarcely explored, that considers the functional perspective with mental content of maternal communication. The objective of this study is to explore the relationship that certain variables of the infants and maternal communication may have on the comprehension of emotions in deaf infants with auditory prosthesis. The research design used is a cross-sectional non-experimental observational of a communicative interaction between hearing mothers and children with a cochlear implant (CI). The study sample is made up of 18 preschool children between the ages of 3 and 6 years 11 months with a cochlear implant (CI) and their hearing mothers. The data has been obtained through direct observation in a prepared situation and a multiple-choice test, observation scales and a sociodemographic record. The analysis of the data considers the response to the objectives set with the factorial analysis, correlations, simple regression analysis and multiple regression analysis. The results of this study show the factors of the children that have effects on the comprehension of emotions in preschool children with CI, which has allowed updating the knowledge provided in previous studies. The functional and mentalistic communication of the hearing mothers of children with CI during the Book Reading interaction has also been explored and the relationship of this explanatory variable on the comprehension of emotions in the children is demonstrated. And, thirdly, contributions are made regarding the joint attention and the posture that the dyads adopt during the Book Reading and their relationship with comprehension of emotions. The above contributions can be applied to the knowledge of children with CI, issues that currently have been covered only partially by other studies. The results of this research are suggestive and about adaptation of the families' support programs based on the strengths and weaknesses observed in the dyads. The contributions and educational implications that may derive from this study will serve for family and advice orientation, with emphasis on the communicative and emotional stimulation of the children.