Espai i identitat a la literatura. la construcció d’espais limitats enfront la por a l’infinit: alguns episodis

Abstract

És indubtable que entre l'espai i la subjectivitat s'ha establert una interrelació constant, ja des del moment en què aquesta última fou capaç de percebre i identificar l'horitzó espacial que s'obria davant seu. Aquest treball perceptiu s'estructura en un seguit de pautes i habilitats que proporcionen el reconeixement i l'embolcallament de l'espai, a priori inhòspit, que envolta el subjecte, les quals podem aixoplugar sota el mantell d'uns marcs referencials, inherents a la subjectivitat, que fan possible el treball de reconeixement espacial. Dits marcs són el resultat d'una sèrie de causacions visuals i reactives, per efecte de l'observació espacial, i que alhora esdevenen essencials per a la construcció de la identitat subjectiva: l'acte perceptiu, el treball de significació espacial a partir del llenguatge, i la representació d'aquest espai amb l'objectiu de reconèixer els seus límits i convertir-lo en un espai familiar i segur. Aquests marcs conceptuals esdevenen la base teòrica que sustenta l'anàlisi de la representació de l'espai i la construcció del subjecte, convertits aquí en objectes principals d'estudi, i que també tenen com a prioritat la recepció i la tematologia com a marcs teòrics principals. El treball, de caire hermenèutic, i estructurat de forma diacrònica, segueix els models, quant a la seva construcció estructural de caire comparatista, de Mímesis. La representación de la realidad en la literatura occidental d'Eric Auerbach, La legibilidad del mundo de Hans Blumenberg, i Anfitrione de Hans Robert Jauss, entesos com a perspectives metodològiques d'anàlisi temàtico-hermenèutic. L'anàlisi s'estructura en quatre macroseqüències temporals, enteses com a eina d'ordenació cronològica i de transversalitat relacional entre textos anàlegs i heterogenis, on examinem la representació de diferents espais, i en concomitància amb la construcció de la identitat subjectiva, a través de quatre textos literaris de la cultura occidental, acotats temporalment entre l'antiguitat grega i la primera meitat del segle XX. Els textos rauen separats pel binomi espai natural-espai artificial, o el què és el mateix, espai existent i aliè a l'ésser humà, i espai creat per la mà humana. Les dues primeres macroseqüències analitzen dos espais naturals com el mar i el bosc, als textos de l'Odissea i Le Chevalier au Lion, i les dues últimes es centren en els espais artificials de la casa i la ciutat conceptualitzats a les obres The Fall of the House of Usher i Oliver Twist. A partir del context històric, cultural i social que envolta cadascuna de les peces triades, proposem desxifrar els modes de representació dels conceptes límit i abisme que els mateixos textos mostren, amb la voluntat de discernir si, en el procés de desenvolupament de la identitat subjectiva, la construcció d'espais exemplifica l'organització interna del pensament davant la seva incomprensió, o bé respon a la incapacitat d'enfrontament amb l'abisme. L'anàlisi es centra en els sentiments i les emocions que plasmen els personatges, i també els autors, al llarg dels relats seleccionats, tenint en compte dues teories conceptuals: la primera, la perspectiva de la filosofia estètica actual, és a dir, l'estudi de l'art en relació amb les emocions, i la seva recepció a través del fenòmen emocional del terror-art definit per Noël Carroll; i la segona, la teoria de la metaforologia blumenberguiana, envers la forma que té el subjecte de sobreviure al món, i àdhuc la necessitat vital que substitueix una realitat intocable, paorosa, indomable, absoluta, i indiferent a tot valor existencial, per projeccions retòriques i construccions ficcionals capaces d'enfrontar-se a les pors i representar una il·lusió de seguretat.

Es indudable que entre el espacio y la subjetividad se ha establecido una interrelación constante ya desde el instante en que esta última fue capaz de percibir e identificar este horizonte espacial que se abría ante ella. Este trabajo perceptivo se estructura en una serie de pautas y habilidades que proporcionan el reconocimiento y la envoltura del espacio, a priori inhóspito, que rodea al sujeto, las cuales podemos cobijar bajo el mantel de unos marcos referenciales, inherentes a la subjetividad, que hacen posible el trabajo de reconocimiento espacial. Dichos marcos son el resultado de una serie de causaciones visuales y reactivas, por efecto de la observación espacial, y que al mismo tiempo se convierten en esenciales para la construcción de la identidad subjetiva: el acto perceptivo, el trabajo de significación espacial a partir del lenguaje, y la representación de este espacio con el objectivo de reconocer sus límites y convertirlo en un espacio familiar y seguro. Estos marcos conceptuales se convierten en la base teórica que sustenta el análisis de la representación del espacio y la construcción del sujeto, convertidos aquí en objetos principales de estudio, y que también tienen como prioridad la recepción y la tematología como marcos teóricos principales. El trabajo, de cariz hermenéutico, y estructurado de forma diacrónica, sigue los modelos, conforme a su construcción estructural de cariz comparatista, de Mímesis. La representación de la realidad en la literatura occidental de Eric Auerbach, La legibilidad del mundo de Hans Blumenberg, y Anfitrione de Hans Robert Jauss, entendidos como perspectivas metodológicas de análisis temático-hermenéutico. El análisis se estructura en cuatro macrosecuencias temporales, entendidas como herramienta de ordenación cronológica y de transversalidad relacional entre textos análogos y heterogéneos, donde examinamos la representación de diferentes espacios, y en concomitancia con la construcción de la identidad subjetiva, a través de cuatro textos literarios de la cultura occidental, acotados temporalmente entre la antigüedad griega y la primera mitad del siglo XX. Los textos estan separados por el binomio espacio natural-espacio artificial, o lo que es lo mismo, espacio existente y ajeno al ser humano, y espacio creado por la mano humana. Las dos primeras macrosecuencias analizan dos espacios naturales como el mar y el bosque, en los textos de la Odissea y Le Chevalier au Lion, y las dos últimas se centran en los espacios artificiales de la casa y la Ciudad, conceptualizados en las obres The Fall of the House of Usher y Oliver Twist. A partir del contexto histórico, cultural y social que rodea cada una de las piezas escogidas, proponemos descifrar los modos de representación de los conceptos límite y abismo que los mismos textos muestran, con la voluntad de discernir si, en el proceso de desarrollo de la identidad subjetiva, la construcción de espacios ejemplifica la organización interna del pensamiento ante su incomprensión, o bien responde a la incapacidad de enfrentamiento con el abismo. El análisis se centra en los sentimientos y las emociones que plasman los personajes, y también los autores, a lo largo de los relatos seleccionados, teniendo en cuenta dos teorías conceptuales: la primera, la perspectiva de la filosofía estética actual, es decir, el estudio del arte en relación con las emociones, y su recepción a través del fenómeno emocional del terror-art definido por Noël Carroll; y la segunda, la teoría de la metaforología blumenberguiana, sobre la forma que tiene el sujeto de sobrevivir al mundo, e incluso la necesidad vital que sustituye una realitat intocable, paorosa, indomable, absoluta, e indiferente a todo valor existencial, por proyecciones retóricas y construcciones ficcionales capaces de enfrentarse a los miedos y representar una ilusión de seguridad.

There is no doubt that a constant interrelationship has been established between space and subjectivity, since this last one has been abled to perceive and identify the spatial horizon that has opened in front of her. This perceptual work is structured in a series of guidelines and abilities that provide the recognition and the envelopment of space, a priori inhospitable, that surrounds the subject, which we can shelter under the mantle of some referential frames, inherents in subjectivity, which make spatial recognition work possible. These frameworks are the result of a series of visual and reactive causes, effect of spatial observation, and which at the same time become essential for the construction of subjective identity: the perceptual act, the work of spatial meaning from language, and the representation of this space with the aim of recognizing its limits and turning it into a familiar and safe space. These conceptual frameworks become the theoretical basis that underpins the analysis of the representation of space and the construction of the subject, which have become the main objects of this study, and which also priorize the reception and thematology as theoretical frameworks. The work, hermeneutic in nature and structured in a diachronic way, follows the models, in terms of its structural construction of a comparative nature, of Mímesis. La representación de la realidad en la literatura occidental by Eric Auerbach, La legibilidad del mundo by Hans Blumenberg, and Anfitrione by Hans Robert Jauss, understood as methodological perspectives on thematic-hermeneutic analysis. The analysis is structured in four temporal macrosequences, understood as chronological ordering tool and relational transversality between analogous and heterogeneous texts, where we examine the representation of different spaces, and in conjunction with the construction of subjective identity, through of four literary texts of Western culture, temporarily bounded between Greek antiquity and the first half of the twentieth century. The texts are separated by the binomial natural space-artificial space, or what is the same, existing and alien to human beings space, and space created by the human hand. The first two macrosequences analyze two natural spaces such as the sea and the forest, in the Odissea and Le Chevalier au Lion works, and the last two focus on the artificial spaces of the house and the city, conceptualized in The Fall of the House of Usher and Oliver Twist pieces. From the historical, cultural and social context that surrounds each of the chosen texts, we propose to decipher the modes of representation of the boundary and abyss concepts that the texts themselves show, with the intention of discerning if, in the process of developing subjective identity, the construction of spaces exemplifies the internal organization of thought in front of its misunderstanding, or responds to the inability to confront the abyss. The analysis focuses on the feelings and emotions expressed by the characters, as well as the authors, throughout the selected stories, considering two conceptual theories: the first, the perspective of current aesthetic philosophy, that is, the study of art in relation to emotions, and its reception through the emotional phenomenon of terror-art defined by Noël Carroll; and the second, the theory of Blumenberg's metaphorology, towards the way the subject has to survive in the world, and even the vital need that replaces an untouchable, fearful, indomitable, absolute, and indifferent reality at all existential value, by rhetorical projections and fictional constructions capable of coping with fears and representing an illusion of security.