Developing a multimodal pedagogical approach for English literature teaching

Abstract

In the field of teaching English literature to Spanish adolescents, a multimodal approach offers diverse modes of representation and brings potential for meaning making. However, teaching with digital technology or using creative tactile and visual methods may conflict with external pressures, such as exam preparation or institutional culture. In this context, the main goal of this thesis is to develop an empirical study that looks at the affordances and limitations of each mode and forms an approach to teaching literature through a multimodal lens. We adopt an Action Research approach incorporating several studies: a pilot study into students’ video production, three cycles integrating multimodality (reading for pleasure, literary novel, and dramatic text), and a complementary study about teaching poetry and drama with images and podcasts. The studies took place in one teacher’s English literature lessons with five groups of predominantly Catalan and Spanish speaking learners, aged 12-16, over two years at a private, non-profit school in Catalunya. The data collected includes observations, students’ multimodal products, and surveys. We first analysed the data using a multimodal transcriptional approach. Secondly, we used a social-semiotic account to describe the: narrative aspect; students’ interaction with the viewer; juxtaposition between the modes. Thirdly, we analysed the juxtaposition of modes to convey meaning. We also describe the affordances and limitations of each mode. The findings of the pilot study show how learners’ video production draws on their cultural awareness and contributes to a student-centred classroom environment. Cycle one reveals how multimodal composition offers a way for learners to synthesise their reading and produce new texts considering different genres and audiences. It highlights how this usage leads to an extension of learners' agency, more varied assessment, and the effective integration of technology use. Cycle two shows how integrating multimodal composition tasks into Romeo and Juliet lessons creates enjoyment for learners and supports their comprehension of the literature, as well as preparing them for formal writing assignments. Cycle three shows how multimodal composition (especially podcasts and digital presentations) empowers learners to connect their cultural references to the novel Of Mice and Men, enabling them to use images to show their interpretations of the literature and practise important communication skills. The final phase is a complementary study in two parts. The first part shows how integrating a six-part approach to studying a poem encourages participation from learners and supports their writing of effective formal essays in response to literature. The second part shows how the students produce podcasts for The Crucible by Arthur Miller, reaching interpretations of literature through peer communication and using their experiences as media consumers to produce new texts. Together, these findings contribute to our knowledge of how using a multimodal lens can encourage students’ agency and increase their enjoyment of classic literature. Considerations for educators interested in implementing multimodal strategies are presented, and the need to give priority to planning for effective integration of composition tasks in the curriculum is highlighted.

En el campo de la enseñanza de la literatura inglesa a adolescentes españoles, un enfoque multimodal ofrece diversos modos de representación y aporta potencial para la creación de significado. Sin embargo, la enseñanza con tecnología digital o el uso de métodos visuales y táctiles creativos pueden entrar en conflicto con presiones externas, como la preparación de exámenes o la tradición educativa. En este contexto, el objetivo principal de esta tesis es crear un enfoque basado en datos empíricos, para la enseñanza de la literatura a través de una lente multimodal, mediante la identificación de las posibilidades y las limitaciones de cada modo). La tesis adopta un enfoque de Investigación Acción que incorpora una serie de trabajos: un estudio piloto sobre la producción de vídeos de estudiantes, tres ciclos que integran la multimodalidad (lectura por placer, novela literaria y texto dramático) y un estudio complementario sobre teatro y poesía con imágenes y podcasts. Llevamos a cabo estos estudios en las lecciones de literatura inglesa de un docente durante dos años en una escuela privada sin fines de lucro en Catalunya. Los participantes son cinco grupos de estudiantes predominantemente de habla catalana y castellana (12-16 años), en el sistema español de educación secundaria. Los datos recopilados incluyen observaciones, producciones multimodales de los estudiantes y encuestas. Primero analizamos los datos utilizando un enfoque transcripcional multimodal, luego usamos la semiótica social para describir: el aspecto narrativo, la interacción de los estudiantes con el espectador y la yuxtaposición entre modos. A esto le sigue un análisis de la yuxtaposición de modos para transmitir significado. También presentamos una descripción de las posibilidades y las limitaciones de cada modo. Los hallazgos del estudio piloto muestran cómo la producción de vídeos del alumnado se basa en su conciencia cultural y favorece un entorno de clase centrado en el aprendiz. El ciclo uno revela cómo la composición multimodal facilita que el alumnado sintetice su lectura y produzca textos nuevos considerando diferentes géneros y audiencias. Destaca cómo este uso mejora e incrementa la agencia del aprendiz, una evaluación más variada y la integración efectiva de la tecnología. El ciclo dos muestra cómo la integración de tareas de composición multimodal en las lecciones de Romeo y Julieta divierte al alumnado y favorece su comprensión de la literatura, además de prepararlo para tareas formales de escritura. El tercer ciclo muestra cómo la composición multimodal (especialmente los podcasts y las presentaciones digitales) empodera al alumno para conectar sus referencias culturales con la novela Of Mice and Men, lo que permite usar imágenes para mostrar sus interpretaciones de la literatura y practicar importantes habilidades de comunicación. La fase final muestra cómo la integración de imágenes, trabajo en parejas y el programa Google Suite fomenta la participación del alumnado y facilita la escritura de ensayos formales a partir de un poema. También muestra cómo la producción de podcasts a partir de The Crucible de Arthur Miller desarrolla la interpretación literaria a través de la comunicación entre pares y el uso de la experiencia previa como consumidores de medios. En conjunto, estos hallazgos incrementan nuestro conocimiento sobre cómo el uso de una lente multimodal puede fomentar la agencia de los estudiantes y aumentar su disfrute de la literatura clásica. Presentamos consideraciones para educadores interesados en implementar estrategias multimodales, destacando la necesidad de dar prioridad a la planificación para integrar de manera efectiva estas tareas en el currículo.

En el camp de l’ensenyament de la literatura anglesa a adolescents espanyols, un enfocament multimodal ofereix diverses modes de representació i aporta potencial per a la creació de significat. Tot i això, l’ensenyament amb tecnologia digital o l’ús de mètodes visuals i tàctils creatius poden entrar en conflicte amb pressions externes, com ara la preparació d'exàmens o la tradició educativa. En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta tesi és crear un enfocament basat en dades empíriques, per a l’ensenyament de la literatura mitjançant una lent multimodal, mitjançant la identificació de les possibilitats i les limitacions de cada mode (visual, auditiu i cinestèsic). La tesi adopta un enfocament de Recerca Acció que incorpora una sèrie de treballs: un estudi pilot sobre la producció de vídeos d’estudiants, tres cicles consecutius que integren la multimodalitat (lectura per plaer, novel·la literària i text dramàtic) i un estudi complementari sobre teatre i poesia amb imatges i podcasts. Aquests estudis es van dur a terme a les lliçons de literatura anglesa d’un docnet durant dos anys a una escola privada sense ànim de lucre a Catalunya. Els participants són cinc grups d’estudiants predominantment de parla catalana i castellana (12-16 anys), del sistema espanyol d'educació secundària. Les dades recopilades inclouen observacions, produccions multimodals dels aprenents i enquestes. Primer analitzem les dades utilitzant un enfocament transcripcional multimodal; després emprem la semiòtica social per descriure: l’aspecte narratiu, la interacció dels estudiants amb l’espectador i la juxtaposició entre els modes. A això segueix una anàlisi de la juxtaposició de modes per transmetre significat. També es presenta una descripció de les possibilitats i les limitacions de cada mode. Els resutats de l’estudi pilot mostren com la producció de vídeos de l’alumnat es basa en la seva consciència cultural i afavoreix un entorn de classe centrat en l’aprenent. El primer cicle revela com la composició multimodal facilita que l’alumnat sintetitzi la lectura i produeixi textos nous considerant diferents gèneres i audiències. Destaca com aquest ús millora i incrementa l’agència de l’aprenent, una avaluació més variada i la integració efectiva de la tecnologia. El segon cicle mostra com la integració de tasques de composició multimodal a les lliçons de Romeo i Julieta diverteix l’alumnat i afavoreix la seva comprensió de la literatura, a més de preparar-lo per a tasques formals d'escriptura. El tercer cicle mostra com la composició multimodal (especialment els podcasts i les presentacions digitals) empodera l’alumne per connectar les seves referències culturals amb la novel·la Of Mice and Men, fet que permet fer servir imatges per mostrar les seves interpretacions de la literatura i practicar importants habilitats de comunicació. La fase final mostra com la integració d’imatges, el treball en parelles i el programari Google Suite fomenta la participació de l'alumnat i dóna suport a la seva escriptura d’assajos formals a partir d’un poema. També mostra com la producció de podcasts a partir de The Crucible d’Arthur Miller desenvolupa la interpretació literària a través de la comunicació entre parells i l’ús de l’experiència prèvia com a consumidors de mitjans. Tot plegat, aquestes troballes contribueixen al nostre coneixement sobre l’aprofitament d’una lent multimodal per fomentar l’agència dels estudiants i augmentar el gaudi de la literatura clàssica. També presentem consideracions per a educadors interessats a implementar estratègies multimodals, destacant la necessitat de donar prioritat a la planificació per integrar de manera efectiva aquestes tasques al currículum.