Migration and linguistic acculturation: socio-educational inclusion in the Catalan school

Abstract

A la llum dels darrers fluxos migratoris, la teoria de l'aculturació ha estat útil per analitzar els canvis lingüístics i culturals produïts pel contacte de dues cultures o més. La comprensió d'aquests canvis és un factor clau per promoure la cohesió social, especialment en àmbits com l'educatiu, on l'arribada d'un gran nombre d'estudiants immigrants ha requerit modificacions a les polítiques i pràctiques educatives. Per això, aquesta tesi se centra en les orientacions d'aculturació general i lingüística dels alumnes “locals”de batxillerat de la província de Lleida (Catalunya, Espanya), així com en les orientacions d'aculturació general dels alumnes d'origen immigrant. Més concretament, es pretén identificar les variables que determinen les orientacions d'aculturació lingüística del grup majoritari, analitzar els factors que les configuren i les variables que prediuen un ajustament escolar millor dels alumnes d'origen immigrant. Aquesta tesi doctoral segueix un enfocament quantitatiu i es divideix en quatre treballs científics. El primer i el segon article analitzen les orientacions d'aculturació lingüística dels alumnes locals cap als companys marroquins i llatinoamericans, respectivament. A més, tots dos articles també analitzen les variables que podrien predir l‟adopció de cada orientació d‟aculturació lingüística. El tercer article analitza com l'enriquiment cultural i el conflicte percebut intervenen en les orientacions d'aculturació dels estudiants locals cap als companys d'origen marroquí i romanès. I finalment, el quart treball analitza el paper de la discriminació percebuda, les orientacions d'aculturació i el contacte intergrupal a l'ajust escolar dels estudiants d'origen immigrant. Els resultats generals apunten a la necessitat de reavaluar o dissenyar noves polítiques i pràctiques educatives que promoguin les pràctiques dintegració en lloc de les assimilacionistes. En particular, es va constatar la necessitat de promoure l’ús i el valor de les llengües minoritàries i augmentar el contacte intergrupal il’enriquiment cultural percebut. Es recomana encaridament l'aplicació de pràctiques educatives com ara el translanguaging i l'ensenyament culturalment receptiu.

A la luz de los últimos flujos migratorios, la teoría de la aculturación ha sido útil para analizar los cambios lingüísticos y culturales producidos por el contacto de dos o más culturas. La comprensión de estos cambios es un factor clave para promover la cohesión social, especialmente en ámbitos como el educativo, donde la llegada de un gran número de estudiantes inmigrantes ha requerido modificaciones en las políticas y prácticas educativas. Para ello, la presente tesis se centra en las orientaciones de aculturación general y lingüística de los alumnos “locales” de Educación Secundaria Obligatoria de la provincia de Lleida (Cataluña, España), así como en las orientaciones de aculturación general de los alumnos descendientes de inmigrantes. Más concretamente, se pretende identificar las variables que determinan las orientaciones de aculturación lingüística del grupo mayoritario, analizar los factores que las configuran y las variables que predicen un mejor ajuste escolar de los alumnos descendientes de inmigrantes. Esta tesis doctoral sigue un enfoque cuantitativo y se divide en 4 artículos. El primero y el segundo analizan las orientaciones de aculturación lingüística de los alumnos del grupo mayoritario hacia sus compañeros marroquíes y latinoamericanos, respectivamente. Además, ambos artículos también analizan las variables que podrían predecir la adopción de cada orientación de aculturación lingüística. El tercer artículo analiza cómo el enriquecimiento cultural y el conflicto percibido median en las orientaciones de aculturación de los estudiantes locales hacia sus compañeros descendientes de marroquíes y rumanos. Y finalmente, el cuarto trabajo analiza el papel de la discriminación percibida, las orientaciones de aculturación y el contacto intergrupal en el ajuste escolar de los estudiantes descendientes de inmigrante. Los resultados generales apuntan a la necesidad de reevaluar o diseñar nuevas políticas y prácticas educativas que promuevan las prácticas de integración en lugar de las asimilacionistas. En particular, se constató la necesidad de promover el uso y el valor de las lenguas minoritarias y aumentar el contacto intergrupal y el enriquecimiento cultural percibido. Se concluye que existe una clara necesidad de la aplicación de prácticas educativas como el translanguaging y la enseñanza culturalmente receptiva.

In the light of the latest migration flows, acculturation theory has been useful to analyze the linguistic and cultural changes produced by the contact of two or more cultures. Understanding these changes is a key factor to promote social cohesion, particularly in domains such as the educational one, where the arrival of a large number of immigrant students has required modifications to educational policies and practices. Aiming to do so, the present dissertation focuses on the general and linguistic acculturation orientations of “local” high-school students in the province of Lleida (Catalonia, Spain), as well as in the general acculturation orientations of students of immigrant origin. More specifically, it aims to identify the variables that determine the linguistic acculturation orientations of the majority group, to analyze the factors that shape them and the variables that predict a better school adjustment of students of immigrant origin. This doctoral dissertation follows a quantitative approach and is divided into 4 scientific papers. The first and second paper analyze the linguistic acculturation orientations of local students towards their Moroccan and Latin American peers, respectively. In addition, both articles also analyze the variables that could predict the adoption of each linguistic acculturation orientation. The third paper analyzes how cultural enrichment and perceived conflict mediates the acculturation orientations of local students towards their peers of Moroccan and Romanian origin. And finally, the fourth paper analyzes the role of perceived discrimination, acculturation orientations and intergroup contact in the school adjustment of students of immigrant background. The overall results point towards the need to re-assess or design new policies and educational practices that promote integration practices instead of assimilationist ones. Particularly, it was found the need to promote the use and value of minority languages and increase intergroup contact and perceived cultural enrichment. The implementation of educational practices such as translanguaging, and culturally responsive teaching are highly recommended.