PSICOICTUS: avaluació i pronòstic de les alteracions afectives i cognitives després d’un ictus minor. Abordatge translacional

Abstract

L’ictus és una malaltia freqüent que es considera la primera causa de discapacitat i la segona causa de demència a Espanya. L’ictus minor (IM) és un tipus d’ictus isquèmic que es defineix com un episodi de simptomatologia neurològica focal que no causa discapacitat, amb una puntuació ≤ a 5 en l’escala de severitat d’ictus (NIHSS) i que presenta una lesió isquèmica aguda independentment de la durada dels símptomes clínics. Donada la lleu simptomatologia clínica, la majoria d’aquests pacients no han estat inclosos en els principals assaigs de tractament d’ictus isquèmic en la fase aguda, malgrat que s’ha observat que les alteracions afectives i cognitives després d’un IM són complicacions amb una alta prevalença que poden afectar la recuperació funcional. Així, l’estudi PSICOICTUS ha descrit el perfil clínic i neuropsicològic, la signatura radiològica i els biomarcadors circulants de pronòstic de les alteracions afectives i cognitives després d’un IM. Per altra banda, per facilitar la translacionalitat s’ha desenvolupat un doble model de factors de risc vascular i s’ha generat i caracteritzat un nou model animal d’IM. El projecte PSICOICTUS és un estudi observacional, longitudinal i prospectiu que ha inclòs 118 pacients amb diagnòstic d’IM ingressats a l’Hospital universitari Arnau de Vilanova de Lleida, del mes de gener de 2018 a març de 2020. En el moment basal, les proves de cribratge afectiu i cognitiu van identificar 20 pacients amb alteracions afectives (17%), 11 pacients amb alteracions cognitives (9,3%) i 17 pacients amb alteracions afectives i cognitives (14,4%). Els pacients amb alteracions cognitives van ser avaluats amb una bateria neuropsicològica completa que va mostrar que les funcions executives, l’atenció i la velocitat de processament de la informació són els dominis cognitius més afectats. En l’anàlisi de les dades radiològiques es va observar que els pacients amb alteracions cognitives post-IM presentaven volums de lesió isquèmica més grans en el territori cortical de l’artèria cerebral mitja (ACM) i tenien més transformació hemorràgica. Els pacients amb alteracions afectives i cognitives tenien un major nombre d’ictus crònics. El metabòlit 2-hydroxyhexadecanoylcarnitine es trobava sobre-expressat en els pacients amb IM i alteracions cognitives i l’Isoleucyl-isoleucine, el PC (38:4) i el DG (36:7) presentaven concentracions més baixes en els pacients amb IM i alteracions afectives respecte als pacients amb IM sense alteracions. Els principals predictors d’alteració afectiva post-IM van ser el sexe femení i els antecedents de síndrome depressiva i els predictors d’alteració cognitiva van ser tenir més de 70 anys i una lesió isquèmica aguda en el territori de l’ACM. A més, s’ha generat i caracteritzat un nou model animal diabètic-hipertens amb IM utilitzant un model murí d’oclusió transitòria de l’ACM durant 2 minuts seguit de 5 minuts de reperfusió, repetit 5 vegades. Els pacients amb IM malgrat presentar simptomatologia neurològica lleu aproximadament un 30 % presenten alteracions afectives i cognitives post-IM el que planteja la necessitat de tractar-los en la fase aguda sobretot en aquells casos que presenten els factors predictors de risc, el que suposaria una nova estratègia de pronòstic i un maneig diferencial dels pacients que han patit un IM.

El ictus es una enfermedad frecuente que se considera la primera causa de discapacidad y la segunda causa de demencia en España. El ictus minor (IM) es un tipo de ictus isquémico que se define como un episodio de sintomatología neurológica focal que no causa discapacidad, con una puntuación ≤ 5 en la escala de severidad de ictus (NIHSS) y que presenta una lesión isquémica aguda independientemente de la duración de los síntomas clínicos. Dada la leve sintomatología clínica, la mayoría de estos pacientes no han sido incluidos en los principales ensayos de tratamiento de ictus isquémico en la fase aguda, aunque se ha observado que las alteraciones afectivas y cognitivas después de un IM son complicaciones con una alta prevalencia que pueden afectar a la recuperación funcional. Así, el estudio PSICOICTUS ha descrito el perfil clínico y neuropsicológico, la firma radiológica y los biomarcadores circulantes de pronóstico de las alteraciones afectivas y cognitivas después de un IM. Por otra parte, para facilitar la translacionalidad se ha desarrollado un doble modelo de factores de riesgo vascular y se ha generado y caracterizado un nuevo modelo animal de IM. El proyecto PSICOICTUS es un estudio observacional, longitudinal y prospectivo que ha incluido a 118 pacientes con diagnóstico de IM ingresados en el Hospital universitario Arnau de Vilanova de Lleida, de enero de 2018 a marzo de 2020. En el momento basal, las pruebas de cribado afectivo y cognitivo identificaron a 20 pacientes con alteraciones afectivas (17%), 11 pacientes con alteraciones cognitivas (9,3%) y 17 pacientes con alteraciones afectivas y cognitivas (14,4%). Los pacientes con alteraciones cognitivas fueron evaluados con una batería neuropsicológica completa que mostró que las funciones ejecutivas, la atención y la velocidad de procesamiento de la información son los dominios cognitivos más afectados. En el análisis de los datos radiológicos se observó que los pacientes con alteraciones cognitivas post-IM presentaban mayores volúmenes de lesión isquémica en el territorio cortical de la arteria cerebral media (ACM) y tenían una mayor transformación hemorrágica. Los pacientes con alteraciones afectivas y cognitivas tenían mayor número de ictus crónicos. El metabolito 2-hydroxyhexadecanoylcarnitine se encontraba sobreexpresado en los pacientes con IM y alteraciones cognitivas y la Isoleucyl-isoleucine, el PC (38:4) y el DG (36:7) presentaban concentraciones más bajas en los pacientes con IM y alteraciones afectivas respecto a los pacientes con IM sin alteraciones. Los principales predictores de alteración afectiva post-IM fueron el sexo femenino y los antecedentes de síndrome depresivo y los predictores de alteración cognitiva fueron tener más de 70 años y una lesión isquémica aguda en el territorio de la ACM. Además, se ha generado y caracterizado un nuevo modelo animal diabético-hipertenso con IM utilizando un modelo murino de oclusión transitoria del ACM durante 2 minutos seguido de 5 minutos de reperfusión, repetido 5 veces. Los pacientes con IM a pesar de presentar sintomatología neurológica leve aproximadamente un 30% presentan alteraciones afectivas y cognitivas post-IM lo que plantea la necesidad de tratarlos en la fase aguda sobre todo en aquellos casos que presentan los factores predictores de riesgo, lo que supondría una nueva estrategia de pronóstico y un manejo diferencial de los pacientes que han sufrido un IM.

Stroke is a frequent disease that is considered the leading cause of disability and the second cause of dementia in Spain. Minor stroke (MS) is a type of ischemic stroke that is defined as an episode of focal neurological symptoms that does not cause disability, with a score ≤ 5 on the Stroke Severity Scale (NIHSS) and that presents an acute ischemic lesion regardless of the duration of clinical symptoms. Despite the mild clinical symptoms, most of these patients have not been included in the main treatment trials of ischemic stroke in the acute phase, although it has been observed that affective and cognitive alterations after MS are highly prevalent complications that can affect functional recovery. For this, the PSICOICTUS study has described the clinical and neuropsychological profile, the radiological signature and the circulating prognostic biomarkers of affective and cognitive alterations after MS. On the other hand, to facilitate translation, a double model of vascular risk factors has been developed and a new animal model of MS has been generated and characterized. The PSICOICTUS project is an observational, longitudinal and prospective study that has included 118 patients MS diagnosed and admitted to the Hospital universitari Arnau de Vilanova in Lleida, from January 2018 to March 2020. At baseline, the affective and cognitive screening tests identified 20 patients with affective disorders (17%), 11 patients with cognitive disorders (9.3%) and 17 patients with affective and cognitive disorders (14.4%). Patients with cognitive impairment were assessed with a complete neuropsychological battery which showed that executive functions, attention and speed of information processing are the most affected cognitive domains. In the analysis of the radiological data, it was observed that patients with post-MS cognitive alterations had larger ischemic lesion volumes in the cortical territory of the middle cerebral artery (MCA) and had a more hemorrhagic transformation. Patients with affective and cognitive disorders had a higher number of chronic strokes. The 2-hydroxyhexadecanoylcarnitine metabolite was overexpressed in patients with MS and cognitive impairments and Isoleucyl-isoleucine, PC (38:4) and DG (36:7) had lower concentrations in patients with MS and affective alterations compared to MS patients without alterations. The predictors of post-MS affective alterations were female sex and previous history of depressive syndrome and the predictors of cognitive alteration were being older than 70 years of age and an acute ischemic lesion in the territory of the MCA. Furthermore, a new diabetic-hypertensive animal model with MS has been generated and characterized using a murine model of transient MCA occlusion for 2 minutes followed by 5 minutes of reperfusion, repeated 5 times. Despite presenting mild neurological symptoms, approximately 30% of patients with MS developed affective and cognitive alterations, which raises the need to treat these patients in the acute phase, especially in those cases that meet the predictive risk factors, which would represent a new prognostic strategy and differential management of MS patients.