Placing favelas on the tourist city map: between commodification and legitimisation

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és explicar fins a quin punt les pràctiques i les actuacions dels turistes intervenen amb la producció o la reproducció d'espais i comunitats marginals. Al llarg de la investigació, reflexionem sobre si el turisme podria ser una via per legitimar les persones i els llocs marginats, a diverses escales, al Sud urbà global. Examinem els efectes d'estructuració i configuració que el turisme té sobre llocs i comunitats marginades i trobem que les pràctiques turístiques no sempre funcionen a favor de la legitimació i l'apoderament cultural sinó per legitimar processos neoliberals de desenvolupament, control i fiscalització. Emmarquem aquesta investigació dins de les Teories No Representacionals (Thrift, 1996; 2008). Aquest grup postestructuralista de teories, conceptes, idees i mètodes emfatitza l'agència del cos en moviment i la manca de jerarquia entre humans i coses, i centra l'anàlisi en com interactuen, coexisteixen i s'afecten entre ells aquests actors híbrids per produir realitats i donar sentit al món. L'aplicació de NRT als estudis del turisme de barris marginals implica partir de les empremtes simbòliques de significat, marques o creacions de mites dels barris marginals i, en canvi, insta a seguir les pràctiques dels turistes a l'espai i les consegüents relacions entreteixides amb altres persones, espais, objectes i idees. Dins d'aquests processos, argumentem que els turistes tenen agència en la co-creació de significats que potencialment poden valorar els espais i la cultura dels barris marginals i proporcionar a les parts integrals nous valors i poder. La tesi explora el cas de la favela turística Santa Marta a Rio de Janeiro, que ha estat una de les faveles més visitades d'aquesta ciutat des de principis de la dècada de 1990. Utilitzem tres enfocaments metodològics per analitzar els processos de valorització i legitimació dels turistes, primer, un relat autoetnogràfic per analitzar l'experiència personal de l'investigador; segon, recreem dos actors-xarxes entrellaçats després de dos tours antagòniques a Santa Marta; finalment, fem una anàlisi de discurs de diferents textos i actors, i els analitzem proposant tres categories de legitimació.

El objetivo de esta tesis es explicar hasta qué punto las prácticas y actuaciones de los turistas intervienen con la producción o reproducción de espacios y comunidades marginales. A lo largo de la investigación, reflexionamos sobre si el turismo podría ser una vía para legitimar a las personas y los lugares marginados, en varias escalas, en el Sur urbano global. Examinamos los efectos de estructuración y configuración que el turismo tiene sobre lugares y comunidades marginadas y encontramos que las prácticas turísticas no siempre funcionan a favor de la legitimación y el empoderamiento cultural, sino para legitimar procesos neoliberales de desarrollo, control y fiscalización. Enmarcamos esta investigación dentro de las Teorías No Representacionales (Thrift, 1996; 2008). Este grupo postestructuralista de teorías, conceptos, ideas y métodos enfatiza la agencia del cuerpo en movimiento y la falta de jerarquía entre humanos y cosas, y centra el análisis en cómo estos actores híbridos interactúan, coexisten y se afectan entre sí para producir realidades y dar sentido al mundo. La aplicación de NRT a los estudios del turismo de barrios marginales implica partir de las huellas simbólicas de significado, marcas o creaciones de mitos de los barrios marginales y, en cambio, insta a seguir las prácticas de los turistas en el espacio y las consiguientes relaciones entretejidas con otras personas, espacios, objetos e ideas. Dentro de estos procesos, argumentamos que los turistas tienen agencia en la co-creación de significados que potencialmente pueden valorar los espacios y la cultura de los barrios marginales y proporcionar a sus partes integrales nuevos valores y poder. La tesis explora el caso de la favela turística Santa Marta en Río de Janeiro, que ha sido una de las favelas más visitadas de esa ciudad desde principios de la década de 1990. Utilizamos tres enfoques metodológicos para analizar los procesos de valorización y legitimación de los turistas, primero, un relato auto-etnográfico para analizar la experiencia personal del investigador; segundo, recreamos dos actores-redes entrelazados luego de dos tours antagónicas en Santa Marta; por último, realizamos un análisis de discurso de diferentes textos y actores, y los analisamos proponiendo tres categorías de legitimación.

This PhD thesis aims to explain the extent to which tourists’ practices and performances can become enmeshed with the production or reproduction of slummed spaces and communities. Throughout the research, we reflect on whether tourism could be an avenue to legitimise marginalised people and places at various scales in the broader society of the Global urban South. We examined tourism's structuring and shaping effects over marginalised places and communities to find that tourist practices do not always work in favour of slums’ cultural legitimization and empowerment but for legitimising neoliberal development, control and fiscalization processes. We frame this investigation within Non-representational Theories (Thrift, 1996; 2008), or rather, more-than-representational ones. This post-structuralist group of theories, concepts, ideas and methods emphasise the agency of the moving and sentient body and the lack of hierarchy between humans and non-human things and centres the analysis on how hybrid actors interact, coexist and affect each other to produce realities and make sense of the world. Applying NRT to slum tourism’s studies entails departing from symbolic traces of meaning, branding or myth creations of slums and instead urges to follow tourists' embodied practices enacted on space and the consequent relations interwoven with other people, spaces, objects, and ideas, to create different versions of the tourist slum. Within these processes, we argue that tourists have agency in co-creating meanings that can potentially value slums’ spaces and culture and provide slum dwellers with new values and power. The dissertation explores the case of tourist favela Santa Marta in Rio de Janeiro, which has been one of the most visited slums in that city since the early 1990s. We use three methodological approaches to analyse tourists’ valorisation and legitimisation processes, first, an autoethnographic account to analyse the researcher’s personal experience; second, we recreate two actor-networks interwoven after two antagonistic tours in Santa Marta; lastly, we undertake a discourse analysis of media articles, for which we propose three legitimation categories.