Validación y Aplicabilidad Clínica del Cuestionario de Evaluación de la Coparentalidad (CECOP) en diferentes estructuras familiares

Abstract

La coparentalitat s'ha establert com un element crucial en el sí de les relacions familiars, ja que hi ha suficient evidència per considerar-la un factor protector i/o de risc per a la salut mental de nens i adolescents. Els objectius principals d’aquesta tesi van ser el de construir i validar un nou instrument per avaluar la coparentalitat (el CECOP) en diferents estructures familiars en població espanyola i analitzar l’aplicabilitat clínica del CECOP en població clínica infanto-juvenil. Aquesta investigació es divideix en tres estudis. El primer, una revisió sistemàtica que tenia per objectiu identificar els instruments empíricament validats per avaluar la coparentalitat. El segon va consistir en la creació i validació del CECOP. I, finalment, el tercer estudi consisteix en un estudi descriptiu, comparatiu i inferencial de la coparentalitat i altres relacions familiars, en població clínica infanto-juvenil. Els resultats mostren que, en efecte, la coparentalitat està present de manera transversal a totes les famílies, independentment de la seva estructura, i que cal avaluar-la en contextos clínics atesa la seva rellevància com a factor predictor respecte a la salut mental dels infants i adolescents. El CECOP esdevé un instrument unidimensional de 15 ítems amb excel·lents propietats psicomètriques: excel·lent consistència interna amb una α de .97 i confirmant la validesa de contingut amb les mesures conceptualment relacionades -el CARE i la dimensió coparentalitat del CADS- i independent de la parentalitat mesurada amb el CERFB i el PBI, i de la conjugalitat mesurada amb el CERFB. En conclusió, els resultats mostren que l’estructura familiar no és el factor determinant per al desenvolupament de psicopatologia. El que és rellevant és el conflicte i el seu impacte tant en les altres dinàmiques familiars (parentalitat i conjugalitat) i en la salut mental dels fills/es.

La coparentalidad se ha establecido como un elemento crucial dentro de las relaciones familiares, al haber suficiente evidencia para considerarla un factor protector y/o de riesgo para la salud mental de niños y adolescentes. Los objetivos principales de esta tesis fueron construir y validar un nuevo instrumento que permita evaluar la coparentalidad (el CECOP) en distintas estructuras familiares en población española y analizar la aplicabilidad clínica del CECOP en población clínica infanto-juvenil. Esta investigación se dividió en tres estudios. El primero, una revisión sistemática que tenía el objetivo de identificar los instrumentos empíricamente validados para evaluar la coparentalidad. El segundo consistió en la creación y validación del CECOP. Finalmente, el tercer estudio consiste en un estudio descriptivo, comparativo e inferencial de la coparentalidad y otras relaciones familiares, con población clínica infanto-juvenil. Los resultados muestran que, en efecto, la coparentalidad está presente de manera transversal en todas las familias, independientemente de su estructura, y que es preciso evaluarla en contextos clínicos dada su relevancia como factor predictor con respecto a la salud mental de los niño/as y adolescentes. El CECOP deviene un instrumento unidimensional de 15 ítems con excelentes propiedades psicométricas: excelente consistencia interna con un α de .97 y confirmando la validez de contenido con las medidas conceptualmente relacionadas -el CARE y la dimensión coparentalidad del CADS- e independiente de la parentalidad medida con el CERFB y el PBI y la conyugalidad medida con el CERFB. En conclusión, los resultados muestran que la estructura familiar no es determinante para el desarrollo de psicopatología. Lo relevante es el conflicto y su impacto tanto en las otras dinámicas familiares (parentalidad y conyugalidad) y la salud mental de los hijos/as.

Coparenting has been established as a crucial element in family relationships, as there is sufficient evidence to consider it a protective and/or risk factor for children and adolescents’ mental health. The main objectives of this thesis were to construct and validate a new instrument to assess coparenting (the CECOP) in different family structures in Spanish population and to analyze its clinical applicability in child and adolescent clinical population. This research was divided into three studies. The first, a systematic review aimed at identifying the empirically validated instruments to assess coparenting. The second study aimed at creating and validating the CECOP. Finally, the third study consisted of a descriptive, comparative and inferential study of coparenting and other family relationships, with child and adolescent clinical population. The results show that coparenting is indeed transversally present in all families, regardless of their structure, and that its assessment is necessary in clinical contexts given its relevance as a predictor of child and adolescent mental health. The CECOP becomes a unidimensional 15-item instrument with excellent psychometric properties: excellent internal consistency with an α of .97 and confirming content validity with conceptually related measures - the CARE and the co-parenting dimension of the CADS - and independent of parenting -measured with the CERFB and the PBI- and conjugality, measured with the CERFB. In conclusion, the results show that family structure is not a determinant for the development of psychopathology. What is relevant is the conflict and its impact on the other family dynamics (parenting and conjugality) and children’s mental health.