El pensament de Pompeu Gener

Abstract

Pompeu Gener, Barcelona (1846-1920) va influir en la cultura catalana i espanyola del seu temps, no solament essent un dels màxims introductors del positivisme (en especial, de les teories de Taine), del darwinisme i de Nietzsche, sinó també aportant-hi els propis punts de vista i cercant d'incidir en el seu context. Farmacèutic de la plaça del Pi, com el seu pare, la seva formació científica, va contribuir al seu interès pel positivisme, que s'emmarca en l'atracció per la cultura europea, particularment per la francesa. Viatger cosmopolita, va fer diverses estades a París i va establir-hi importants relacions. El pròleg de Littré li va facilitar la publicació a la prestigiosa editorial Reinwald de La Mort et le Diable (1880). A aquesta obra seguiran, entre d'altres, Herejías (1887), Literaturas malsanas i El caso Clarín (1894), Inducciones (1901) i algunes de caràcter humorístic, com per exemple la cèlebre Los Cent conçeyls del Conçeyl de Cent (1891), que expressen també el seu pensament i la reivindicació de la vida entesa com a gaudi i recerca del plaer. La presència de Gener durant el Modernisme ha estat la més estudiada. No s'ha d'oblidar, però, que aleshores era ja un pensador madur, que havia viscut moltes experiències.

A la tesi s'ha fet una biografia intel·lectual força completa perquè pensament i vida es fonen en Gener indestriablement. Com s'explica a la introducció, alguns van relegar la seva obra darrere de la imatge del personatge públic, sovint caricaturat. La capa i el xamberg que li feien de màscara els últims anys, arruïnat i en procés de decadència física, reflectien un món ideal que, malauradament, no s'havia portat a terme. Amb el propòsit de descobrir com en va ser la vida més enllà de l'anècdota, hem consultat diversos arxius (no solament el fons Gener de l'AHCB, del MNAC i de l'AFB) i nombroses fonts bibliogràfiques i hemerogràfiques. En aquesta recerca, ens hem endut moltes grates sorpreses que ens porten a afirmar que Gener i la seva obra no són sempre com semblen. Justament, un objectiu primordial d'aquesta tesi ha estat, prescindint dels prejudicis i les aparences, aproximar-se a la realitat.

Com a positivista, Gener va assumir la llei dels tres estats de Comte, que juntament amb el darwinisme, el va incitar a creure en el progrés, a estar al dia de les noves idees i a cercar la veritat, havent de pugnar contra les resistències reaccionàries, especialment clericals. Aquesta evolució constant del seu pensament era cohesionada pels ideals del Sexenni Democràtic i per la voluntat regeneracionista d'aconseguir que Catalunya i Espanya fossin cultures modernes al mateix nivell que els països europeus més avançats. Tot això potser queda resumit en el lema que va encunyar per a la revista Joventut : «Avant Sempre!». La transició de Gener del positivisme a un vitalisme amb matisos es caracteritza per l'anàlisi de les contradiccions del determinisme biològic i l'assumpció que, perquè hi hagi progrés, la conducta humana no por ser només conseqüència de la raça i el medi, sinó que ha d'obeir a una voluntat transformadora i creadora. Molts dels matisos i les contradiccions del seu pensament i de la seva trajectòria reflecteixen els de la seva època.

Pompeu Gener (Barcelona 1846-1920) influyó en la cultura catalana y española de su tiempo, no solamente siendo uno de los máximos introductores del positivismo (en especial, de las teorías de Taine), del darwinismo y de Nietzsche, sino también aportando sus propios puntos de vista y procurando incidir en su contexto. Farmacéutico de la plaza del Pi, como su padre, su formación científica, contribuyó a su interés por el positivismo, que se enmarca en la atracción por la cultura europea, particularmente por la francesa. Viajero cosmopolita, realizó varias estancias en París y estableció importantes relaciones. El prólogo de Littré le facilitó la publicación en la prestigiosa editorial Reinwald de La Mort et le Diable (1880). A esta obra seguirán, entre otras, Herejías (1887), Literaturas malsanas y El caso Clarín (1894), Inducciones (1901) y algunas de carácter humorístico, como por ejemplo la célebre Los Cent conçeyls del Conçeyl de Cent (1891), que expresan también su pensamiento y la reivindicación de la vida entendida como disfrute y búsqueda del placer. La presencia de Gener durante el Modernismo había sido la más estudiada. Sin embargo, no hay que olvidar que entonces era ya un pensador maduro, que había vivido muchas experiencias.

En la tesis se ha hecho una biografía intelectual bastante completa porque pensamiento y vida se funden en Gener inseparablemente. Como se explica en la introducción, algunos relegaron su obra detrás de la imagen del personaje público, a menudo caricaturizado. La capa y el chambergo que le hacían de máscara en los últimos años, arruinado y en proceso de decadencia física, reflejaban un mundo ideal que, desgraciadamente, no se había llevado a cabo. Con el propósito de descubrir cómo fue la vida más allá de la anécdota, hemos consultado varios archivos (no solamente el fondo Gener del AHCB, del MNAC y de la AFB) y numerosas fuentes bibliográficas y hemerográficas. En esta búsqueda, nos hemos llevado muchas gratas sorpresas que nos permiten afirmar que Gener y su obra no son siempre del modo que parecen. Justamente, un objetivo primordial de esta tesis ha sido aproximarse a la realidad, prescindiendo de los prejuicios y apariencias.

Como positivista, Gener asumió la ley de los tres estados de Comte, que, junto con el darwinismo, le incitó a creer en el progreso, a estar al día de las nuevas ideas y a buscar la verdad, debiendo pugnar contra las resistencias reaccionarias, especialmente clericales. Esta constante evolución de su pensamiento era cohesionada por los ideales del Sexenio Democrático y por la voluntad regeneracionista de conseguir que Cataluña y España fueran culturas modernas al mismo nivel que los países europeos más avanzados. Todo esto queda resumido en el lema que acuñó para la revista Joventut: «Avant Sempre!». La transición de Gener del positivismo a un vitalismo con matices se caracteriza por el análisis de las contradicciones del determinismo biológico y la asunción de que, para que haya progreso, la conducta humana no puede ser solamente consecuencia de la raza y el medio, sino que debe obedecer a una voluntad transformadora y creadora. Muchos de los matices y contradicciones de su pensamiento y de su trayectoria reflejan los de su época.

Pompeu Gener (Barcelona 1846-1920) was a key influence on the Catalan and Spanish culture of his time. He was not only one of the greatest supporters of positivism (especially Taine's theories), Darwinism, and Nietzsche, but also he tried to have a deep impact with his own points of view. Like his father, he was a pharmacist. His scientific background and his attraction to the European culture, and particularly the French, contributed to his interest in positivism. The cosmopolitan Gener often travelled to Paris, where he nurtured important connections. His Littré's prologue facilitated the publication of La Mort et le Diable (1880) by the prestigious Reinwald publishing house. This work would be followed, among others, by Herejías (1887), Literaturas malsanas and El caso Clarín (1894), and Inducciones (1901). He also wrote a few humorous titles like the renowned Los Cent conçeyls del Conçeyl de Cent (1891), in which he also expresses his thoughts and his claim to live in search for fun and pleasure, Gener's influence in Modernisme has been especially studied, but at the time he was already a mature thinker.

An intellectual biography has been carried out in this thesis, because this thinking and his life are thoroughly intertwined. As explained in the introduction, some people put his work behind the image of the public figure. A cloak and a slouch hat were his protection during his last years, where he was broke and suffered from a bad physical condition. He thought of them as the image of an ideal world that, unfortunately, had not been realized. In order to discover what his life was really like, we have consulted several archives, including but not limited to the AHCB Gener's files, the MNAC's and the AFB's, as well as a huge number of bibliographical and newspaper sources. In this research, we have discovered many pleasant surprises that allow us to state that Gener and his work are not always as they seem. One of the main objectives of this thesis has been to get us closer to his reality, regardless of any prejudices and facades.

As a positivist, Gener adopted Comte's law of the three states. Together with Darwinism, it encouraged him to believe in progress, to be up to date of new ideas, and to seek the truth. He often had to fight against a reactionary resistance, especially from the Church. This constant evolution of his thinking was influenced by the ideals of the Sexenni Democràtic and by the regenerationist will to make Catalonia and Spain truly modern cultures, on par with the most advanced European countries. Perhaps his slogan for the Joventut magazine «Avant Sempre» (Always go forward!) summarizes his life. Gener's transition from positivism to a vitalism with nuances was characterized by the analysis of the contradictions of biological determinism and the assumption that, in order move forward, human behaviour shall not only be the consequence of race and environment but must also imply a transformative and creative attitude. Many of the nuances and contradictions of his thinking and career reflect his historical period.