Cap a una Superlliga europea? La desigualtat econòmica i mediàtica i el desequilibri competitiu en l’era del futbol global

Abstract

Les Ciències Socials han agafat l’esport com a matèria d’estudi per explicar les transformacions socials. D’entre totes les disciplines esportives, el futbol n’ha estat la privilegiada. Així, el futbol ha estat analitzat successivament com a instrument i metàfora del procés de civilització, de la comunicació de masses, de la societat de l’espectacle i la globalització. I ara pot ser també metàfora de les desigualtats econòmiques creixents des de la revolució neoliberal dels anys vuitanta i que s’han aguditzat de manera dramàtica a partir de la Gran Crisi succeïda entre els anys 2008 i 2014. Perquè el procés de globalització ha comportat que només els clubs més poderosos en termes econòmics de cadascuna de les cinc principals lligues s’hagin convertit en marques globals, amb fans arreu del món. El futbol s’ha transformat en una indústria de l’entreteniment dominada per aquests clubs que han esdevingut multinacionals de l’oci. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que a partir dels anys 1994 i 1995, amb la irrupció de les televisions privades i la sentència pel cas Bosman, el futbol europeu va entrar en un procés de desigualtat econòmica creixent a favor dels equips més poderosos de les cinc principals lligues europees i que aquesta desigualtat ha causat desequilibri competitiu en aquestes lligues i en la Lliga de Campions. Una investigació que ens hauria de portar a concloure que aquest desequilibri és ir-reversible i que abocarà a aquest ú per cent més ric del futbol mundial a competir entre ells en una Superlliga europea.

Las Ciencias Sociales han tomado el deporte como materia de estudio para explicar las transformaciones sociales. Entre todas las disciplinas deportivas, el fútbol ha sido la privilegiada. Así, el fútbol se ha analizado sucesivamente como instrumento y metáfora del proceso de civilización, de la comunicación de masas, de la sociedad del espectáculo y la globalización. Y ahora puede ser también metáfora de las crecientes desigualdades económicas desde la revolución neoliberal de los años ochenta y que se han agudizado de forma dramática a partir de la Gran Crisis sucedida entre los años 2008 y 2014. Porque el proceso de globalización ha comportado que sólo los clubes más poderosos en términos económicos de cada una de las cinco principales ligas se hayan convertido en marcas globales, con fans en todo el mundo. El fútbol se ha transformado en una industria del entretenimiento dominada por estos clubs que se han convertido en multinacionales del ocio. El objetivo de esta tesis es demostrar que a partir de 1994 y 1995, con la irrupción de las televisiones privadas y la sentencia por el caso Bosman, el fútbol europeo entró en un proceso de desigualdad económica creciente a favor de los equipos más poderosos de las cinco principales ligas europeas y que esa desigualdad ha causado desequilibrio competitivo en estas ligas y en la Liga de Campeones. Una investigación que debería llevarnos a concluir que este desequilibrio es irreversible y que abocará a ese uno por ciento más rico del fútbol mundial a competir entre ellos en una Superliga europea.

The Social Sciences have taken sport as a subject of study to explain social transformations. Of all the sports disciplines, football has been the privileged one. Thus, football has been successively analyzed as an instrument and metaphor for the process of civilization, mass communication, the entertainment society and globalization. And now it can also be a metaphor for the growing economic inequalities since the neoliberal revolution of the 1980s and which have sharpened dramatically since the Great Crisis that happened between 2008 and 2014. Because the process of globalization has meant that only the most financially powerful clubs in each of the five major leagues have become global brands, with fans around the world. Football has transformed into an entertainment industry dominated by these clubs that have become multinational entertainment companies. The aim of this thesis is to demonstrate that from 1994 and 1995, with the emergence of private television and the ruling on the Bosman case, European football entered a process of growing economic inequality in favor of the most powerful teams of the five main European leagues and that this inequality has caused a competitive imbalance in these leagues and in the Champions League. An investigation that should lead us to conclude that this imbalance is irreversible and that it will lead to the richest one percent of world football to compete with each other in a European Super League.