Proceso de escritura de poema de Chile de Gabriela Mistral

Abstract

Poema de Xile de Gabriela Mistral és un poemari que tracta el viatge d’una dona fantasma en companyia d’un nen indígena i un cérvol per Xile. Aquesta és una de les obres més complexes de lautora. Primer, perquè no hi ha un consens en la crítica sobre quan va començar a escriure’l. A més, és una obra inconclusa que va ser pòstumament publicada per Doris Dana, el seu marmessor i companya, el 1967, després de 10 anys de la mort de Mistral. Finalment, Poema de Xile se segueix publicant, però les edicions difereixen entre si. El 2008, la neboda de la marmessor de Mistral va donar els manuscrits de la poeta a la Biblioteca Nacional de Xile, i es va començar la seva digitalització. Aquest fet és crucial, ja que es van posar a disposició al públic manuscrits desconeguts que mai no havien estat estudiats. Encara avui, a més de 10 anys de l’arribada del llegat, ni la crítica ni l’acadèmia han posat èmfasi en comprendre el procés d’escriptura d’aquesta obra. L’objectiu d’aquesta investigació és fer un estudi genètic dels manuscrits per resoldre les preguntes sobre el seu origen: quan va començar a escriure’l, com es va escrivint, quin és el corpus, quants poemes la inclouen i quines són les diferències principals entre el corpus de l’obra i les edicions publicades pòstumament. La metodologia utilitzada és la crítica genètica o genètica textual. Es tracta del desxiframent, l’anàlisi i la interpretació dels papers de treball d’un autor, dels materials que precedeixen la publicació d’una obra presumptament acabada: quaderns, notes, apunts, poemes i, fins i tot, enregistraments d’àudio, entre d’altres materials. Aquests documents es denominen pre-textos o ante-textos, una adaptació del terme francès avant-texte, proposat per un dels fundadors de la crítica genètica Jean Bellemin Nöel (1972). Aquests són els indicis materials que la genètica textual es proposa trobar i comprendre: els manuscrits de l’obra, els que contenen una història sorprenent: què passa entre el moment en què l’autor ha començat a esbossar la primera idea del seu projecte i el moment en què el text apareix com a obra impresa.

Poema de Chile de Gabriela Mistral es un poemario que trata sobre el viaje de una mujer fantasma en compañía de un niño indígena y un ciervo por Chile. Esta es una de las obras más complejas de la autora. Primero, porque no existe un consenso en la crítica sobre cuándo comenzó a escribirlo. Además, es una obra inconclusa que fue póstumamente publicada por Doris Dana, su albacea y compañera, en 1967, después de 10 años de la muerte de Mistral. Por último, Poema de Chile se sigue publicando, pero las ediciones difieren entre sí. En 2008, la sobrina de la albacea de Mistral donó los manuscritos de la poeta a la Biblioteca Nacional de Chile, y se comenzó su digitalización. Este hecho es crucial, pues se pusieron a disposición al público manuscritos desconocidos que nunca habían sido estudiados. Aún hoy, a más de 10 años de la llegada del legado, ni la crítica ni la academia ha hecho hincapié en comprender el proceso de escritura de esta obra.

El objetivo de esta investigación es hacer un estudio genético de los manuscritos para resolver las preguntas sobre su origen: cuándo comenzó a escribirlo, cómo se va escribiendo, cuál es su corpus, cuántos poemas la incluyen y cuáles son las principales diferencias entre el corpus de la obra y las ediciones publicadas póstumamente.

La metodología usada es la crítica genética o genética textual. Se trata del desciframiento, análisis e interpretación de los papeles de trabajo de un autor, de los materiales que preceden la publicación de una obra presuntamente terminada: cuadernos, notas, apuntes, poemas e incluso, grabaciones de audio, entre otros materiales. Estos documentos se denominan pre-textos o ante-textos, una adaptación del término francés avant-texte, propuesto por uno de los fundadores de la crítica genética Jean Bellemin Nöel (1972). Estos son los indicios materiales que la genética textual se propone encontrar y comprender: los manuscritos de la obra, los que contienen una historia sorprendente: lo que pasa entre el momento en que el autor ha comenzado a esbozar la primera idea de su proyecto y el momento en que el texto aparece como obra impresa.

Poema de Chile by Gabriela Mistral is a collection of poems that deals with the journey of a ghost woman in the company of an indigenous child and a deer through Chile. This is one of the most complex works of the author. First, because there is no critical consensus on when he started writing it. In addition, it is an unfinished work that was posthumously published by Doris Dana, his executor and partner, in 1967, 10 years after Mistral’s death. Finally, Poema de Chile continues to be published, but the editions differ from each other. In 2008, the niece of Mistral’s executor donated the poet’s manuscripts to the National Library of Chile, and their digitization began. This fact is crucial, since unknown manuscripts that had never been studied were made available to the public. Even today, more than 10 years after the arrival of the legacy, neither the critics nor the academy have made an effort to understand the writing process of this work.

The objective of this research is to carry out a genetic study of the manuscripts in order to answer questions about its origin: when did it begin to be written, how is it being written, what is its corpus, how many poems include it, and what are the main differences between the corpus of the work and posthumously published editions.

The methodology used is genetic criticism or textual genetics. It is about the deciphering, analysis and interpretation of an author’s work papers, of the materials that precede the publication of a presumably finished work: notebooks, notes, notes, poems and even audio recordings, among other materials. These documents are called pre-texts or ante-texts, an adaptation of the French term avant-texte, proposed by one of the founders of genetic criticism Jean Bellemin Nöel (1972). These are the material clues that textual genetics aims to find and understand: the manuscripts of the work, those that contain a surprising story: what happens between the moment the author has begun to sketch the first idea of ​​his project and the moment when the text appears as a printed work.