Efectes de la cirurgia bariàtrica sobre paràmetres cardiometabòlics i del fetge gras no alcohòlic en l’obès metabòlicament sa i sobre els requeriments de levotiroxina

Abstract

L’evidència disponible és extensa pel que fa a l’efecte beneficiós de la cirurgia bariàtrica com a tractament efectiu per la pèrdua de pes i algunes de les comorbiditats associades a l’obesitat. No obstant, hi ha aspectes relacionats amb la cirurgia bariàtrica que han estat menys estudiats i la present tesi ha profunditzat en l’anàlisi de dos d’ells a través de dos estudis que s’han publicat en revistes científiques. El primer estudi ha avaluat els efectes cardiometabòlics i sobre el fetge gras no alcohòlic de la cirurgia bariàtrica a mig termini en 191 pacients amb obesitat mòrbida sense comorbiditats clínicament rellevants associades, anomenats obesos mòrbids metabòlicament sans. Aquest subgrup de pacients han representat un 21,5% dels pacients candidats a cirurgia bariàtrica. Els resultats d’aquest estudi mostren una millora en els paràmetres cardiometabòlics com la pressió arterial sistòlica i diastòlica (de 135,1 ± 22,1 i 84,2 ± 14,3 mmHg a 117,7 ± 19,2 i 73,0 ± 10,9 mmHg; p <0,05), el perfil lipídic (els triglicèrids milloren de 88.0 [rang,79,5–103,5] mg/dL a 61,0 [rang, 2,0–76,5] mg/dL; p <0,05) o la glucèmia plasmàtica (de 91,0 ± 5,6 mg/dL a 87,2 ± 5,2 mg/dL; p <0,05) i en els paràmetres del fetge gras no alcohòlic incloent els nivells de transaminases i el NAFLD fibrosis score (de -1,0 ± 1,0 a -1,9 ± 1,2; p <0,05) que es mantenen als 5 anys de la cirurgia. El segon article publicat, ha avaluat els requeriments de LT4 en 35 pacients amb obesitat i hipotiroïdisme candidats a cirurgia bariàtrica comparant les dues principals tècniques quirúrgiques: el BGYR i la GT. Malgrat que la LT4 és un fàrmac amb una finestra terapèutica molt estreta i que possiblement els seus requeriments poden veure’s modificats pels canvis anatòmics i fisiològics que la cirurgia bariàtrica provoca i que varien segons la tècnica quirúrgica utilitzada, no hi ha recomanacions clares sobre el seu ajustament després de la cirurgia bariàtrica. Els resultats mostren una disminució en la dosi total diària de LT4 després de la GT (de 133,7 ± 50,3 mcg/dia a 104,3 ± 43,3 mcg/dia; p = 0,047) sense canvis en el grup BGYR i un augment de la dosi total diària de LT4 ajustada pel pes després del BGYR (d’1,11 ± 0,38 mcg/kg·dia a 1,57 ± 0,74 mcg/kg·dia; p = 0,005) sense canvis en el grup GT. Aquestes diferències entre grups són significatives als 2 anys de la cirurgia. En conclusió, el present projecte de tesi demostra beneficis de la cirurgia bariàtrica sobre paràmetres cardiometabòlics i sobre el FGNA en els pacients OMMS a mig termini i diferències en els requeriments de LT4 segons la tècnica quirúrgica realitzada als 2 anys de la cirurgia.

La evidencia disponible es extensa en lo que se refiere al efecto beneficioso de la cirugía bariátrica como tratamiento efectivo por la pérdida de peso y algunas de las comorbilidades asociadas a la obesidad. Sin embargo, existen aspectos relacionados con la cirugía bariátrica que han sido menos estudiados y la presente tesis ha profundizado en el análisis de dos de ellos a través de dos estudios que se han publicado en revistas científicas. El primer estudio ha evaluado los efectos cardiometabólicos y sobre el hígado graso no alcohólico de la cirugía bariátrica a medio plazo en 191 pacientes con obesidad mórbida sin comorbilidades clínicamente relevantes asociadas, llamados obesos mórbidos metabólicamente sanos. Este subgrupo de pacientes ha representado un 21,5% de los pacientes candidatos a cirugía bariátrica. Los resultados de este estudio muestran una mejora en los parámetros cardiometabólicos como la presión arterial sistólica y diastólica (de 135,1 ± 22,1 y 84,2 ± 14,3 mmHg a 117,7 ± 19,2 y 73,0 ± 10,9 mmHg; ] mg/dl; p<0,05) o la glucemia plasmática (de 91,0 ± 5,6 mg/dl a 87,2 ± 5,2 mg/dl; p <0,05) y en los parámetros del hígado graso no alcohólico incluyendo los niveles de transaminasas y el NAFLD fibrosis score (de -1,0 ± 1,0 a -1,9 ± 1,2; p <0,05) que se mantienen a los 5 años de la cirugía. El segundo artículo publicado, ha evaluado los requerimientos de LT4 en 35 pacientes con obesidad e hipotiroidismo candidatos a cirugía bariátrica comparando las dos principales técnicas quirúrgicas: BGYR y GT. Aunque la LT4 es un fármaco con una ventana terapéutica muy estrecha y que posiblemente sus requerimientos pueden verse modificados por los cambios anatómicos y fisiológicos que la cirugía bariátrica provoca y que varían según la técnica quirúrgica utilizada, no existen recomendaciones claras sobre su ajuste después de la cirugía bariátrica. Los resultados muestran una disminución en la dosis total diaria de LT4 después de la GT (de 133,7 ± 50,3 mcg/día a 104,3 ± 43,3 mcg/día; p = 0,047) sin cambios en el grupo BGYR y un aumento de la dosis total diaria de LT4 ajustada por el peso después del BGYR (de 1,11 ± 0,38 mcg/kg·día a 1,57 ± 0,74 mcg/kg·día; p = 0,005) sin cambios en el grupo GT. Estas diferencias entre grupos son significativas a los 2 años de la cirugía. En conclusión, el presente proyecto de tesis demuestra beneficios de la cirugía bariátrica sobre parámetros cardiometabólicos y sobre el FGNA en los pacientes OMMS a medio plazo y diferencias en los requerimientos de LT4 según técnica quirúrgica realizada a los 2 años de la cirugía.

There is extense evidence on the beneficial effect of bariatric surgery as an effective treatment for weight loss and some of the obesity-related comorbidities. However, there are aspects related to bariatric surgery that have been less studied and the present thesis has deepened on the analysis of two of them through two studies that have been published in scientific journals. The first study evaluated the effects of bariatric surgery on cardiometabolic parameters and non-alcoholic fatty liver in the mid-term in 191 patients with morbid obesity without clinically relevant comorbidities associated, called metabolically-healthy morbidly obese. This subgroup of patients accounts for 21.5% of bariatric surgery candidates. The results of this study show an improvement in cardiometabolic parameters including blood pressure (from 135.1 ± 22.1 and 84.2 ± 14.3 mm Hg to 117.7 ± 19.2 and 73.0 ± 10.9 mm Hg; p <0.05), lipid profile (triglycerides improve from 88.0 [range, 79.5–103.5] mg/dL to 61.0 [range, 2.0–76.5] mg/dL; p <0.05) or plasma glucose (from 91.0 ± 5.6 mg/dL to 87.2 ± 5.2 mg/dL; p <0.05) and in non-alcoholic fatty liver parameters including transaminase levels and NAFLD fibrosis score (from -1.0 ± 1.0 to -1.9 ± 1.2; p <0.05) that remain at 5 years after surgery. The second published study assesses levothyroxine requirements in 35 obese patients with hypothyroidism candidates for bariatric surgery comparing the two predominant surgical techniques: RYGB and SG. Although levothyroxine is a drug with a narrow therapeutic window and presumably its requirements may be modified by the anatomical and physiological changes that bariatric surgery causes and which vary according to the surgical technique used, there are no clear recommendations on its adjustment after bariatric surgery. The results of the study show a decrease in the total daily dose of levothyroxine after SG (from 133.7 ± 50.3 mcg/day at baseline to 104.3 ± 43.3 mcg/day at 2 years; p = 0.047) without changes in the RYGB group and an increase in the weight-based total daily dose of levothyroxine after RYGB (from 1.11 ± 0.38 mcg/kg·day at baseline to 1.57 ± 0.74 mcg/kg·day at 2 years; p = 0.005) without changes in the SG group. These differences between groups are significant at 2 years after surgery. In conclusion, the present thesis demonstrates benefits of bariatric surgery on cardiometabolic parameters and on NAFLD in MHMO patients in the medium term and differences in levothyroxine requirements according to the surgical technique performed 2 years after surgery.