Validación y normalización de instrumentos neurocognitivos para la medición de memoria episódica en una muestra española de mediana edad

Abstract

La memòria episòdica, referida a la capacitat de l’ésser humà per emmagatzemar experiències personals del passat abastant aspectes temporals i contextuals, juga un rol protagonista en la predicció del deteriorament neurocognitiu. L’S-FNAME és una prova de memòria associativa que ha demostrat ser potencialment útil per discriminar entre canvis normals en els processos mnèsics associats a l’edat i el declivi associat a indicadors preclínics d’EA. La validació prèvia de la versió espanyola del test es va dur a terme únicament per a adults més grans de 49 anys, amb limitacions rellevants a nivell mostral. El TAAVR és una de les proves més utilitzades a nivell internacional que ha demostrat capacitat per detectar canvis relatius a malalties neurodegeneratives. Tot i les diverses versions desenvolupades del test, a Espanya no es troben estudis de validació ni barems normatius en les darreres dècades emprant mostres representatives de subjectes sans. Per tant, es va plantejar com a objectiu principal d’aquest projecte estudiar les propietats psicomètriques de l’S-FNAME i el TAAVR, i desenvolupar els barems normatius per a una mostra espanyola de subjectes sans de mitjana edat. El primer estudi relatiu a les propietats psicomètriques de l’S-FNAME es va dur a terme amb una mostra de 511 subjectes cognitivament sans amb edats compreses entre 41 i 65 anys. Es va obtenir evidència de validesa de constructe a través d’una anàlisi factorial confirmatòria, que va donar dos components a la seva estructura interna, amb indicadors de bona bondat d’ajust. Així mateix, se’n va comprovar la validesa convergent i divergent a partir de correlacions amb altres mesures neurocognitives. Després de determinar la influència del gènere, l’edat i el nivell educatiu sobre el resultat al test, usant anàlisis de regressió múltiple, es van obtenir els barems normatius. El segon estudi relatiu a la validació del TAAVR va fer servir una mostra de 602 participants cognitivament sans amb un rang d’edat entre 41 i 65 anys. Es va obtenir evidència de la validesa convergent i divergent i es va dur a terme una anàlisi factorial confirmatòria per determinar la validesa de constructe, obtenint-se una estructura de quatre components amb un ajustament satisfactori. Els barems normatius es van desenvolupar segons gènere, edat i nivell educatiu, tenint en compte que a partir d’anàlisi de regressió múltiple es va determinar l’efecte de les variables sociodemogràfiques esmentades sobre les puntuacions del test. Finalment, es va valorar el desenvolupament de 251 subjectes en una nova mesura d’oblit a llarg termini, comparant-se l’efecte de diferents modalitats d’aplicació i es va mesurar la influència de les variables sociodemogràfiques. Es va confirmar que el procés de consolidació de la memòria depèn de la modalitat d’aplicació en la mesura a llarg termini, i els subjectes a qui explícitament se li ha advertit respecte a la valoració posterior van tenir un resultat superior. En conclusió, es va determinar que ambdues proves tenen bones propietats psicomètriques, obtenint barems específics per a la població espanyola cognitivament sana de mitjana edat que permetran, als professionals de l’àrea clínica i del camp de la investigació, examinar la trajectòria de la memòria episòdica en etapes primerenques de l’envelliment. Així mateix, es va demostrar que el procediment d’administració escollit en la mesura proposada d’oblit a llarg termini usant el TAAVR influeix en l’evocació després d’una setmana, suggerint l’emmagatzematge a llarg termini és afectat per les expectatives de ser avaluat. Aquest projecte ressalta la importància de comptar amb instruments psicomètrics validats a la nostra població per detectar canvis primerencs associats a les malalties neurodegeneratives, permetrà examinar, detectar i intervenir precoçment el declivi cognitiu.

La memoria episódica, referida a la capacidad del ser humano para almacenar experiencias personales del pasado abarcando aspectos temporales y contextuales, juega un rol protagónico en la predicción del deterioro neurocognitivo. El S-FNAME es una prueba de memoria asociativa que ha demostrado ser potencialmente útil para discriminar entre cambios normales en los procesos mnésicos asociados a la edad y el declive asociado a indicadores preclínicos de EA. La validación previa de la versión española del test se llevó a cabo únicamente para adultos mayores de 49 años, con limitaciones relevantes a nivel muestral. El TAAVR es una de las pruebas más usadas a nivel internacional que ha demostrado capacidad para detectar cambios relativos a enfermedades neurodegenerativas. A pesar de las diversas versiones desarrolladas del test, en España no se encuentran estudios de validación ni baremos normativos en las últimas décadas empleando muestras representativas de sujetos sanos. Por lo tanto, se planteó como objetivo principal de este proyecto estudiar las propiedades psicométricas del S-FNAME y TAAVR, y desarrollar sus baremos normativos para una muestra española de sujetos sanos de mediana edad. El primer estudio relativo a las propiedades psicométricas del S-FNAME se llevó a cabo con una muestra de 511 sujetos cognitivamente sanos con edades comprendidas entre 41 y 65 años. Se obtuvo evidencia de validez de constructo a través de un análisis factorial confirmatorio, que arrojó dos componentes en su estructura interna, con indicadores de buena bondad de ajuste. Asimismo, se comprobó su validez convergente y divergente a partir de correlaciones con otras medidas neurocognitivas. Tras determinar la influencia del género, la edad y el nivel educativo sobre el desempeño en el test, usando análisis de regresión múltiple, se obtuvieron los baremos normativos. El segundo estudio relativo a la validación del TAAVR empleó una muestra de 602 participantes cognitivamente sanos con un rango de edad entre 41 y 65 años. Se obtuvo evidencia de la validez convergente y divergente y se llevó a cabo un análisis factorial confirmatorio para determinar la validez de constructo, obteniéndose una estructura de cuatro componentes con un ajuste satisfactorio. Los baremos normativos se desarrollaron según género, edad y nivel educativo, tomando en cuenta que a partir de análisis de regresión múltiple se determinó el efecto de dichas variables sociodemográficas sobre las puntuaciones del test. Finalmente, se valoró el desenvolvimiento de 251 sujetos en una medida novedosa de olvido a largo plazo, comparándose el efecto de distintas modalidades de aplicación y se midió la influencia de las variables sociodemográficas. Se confirmó que el proceso de consolidación de la memoria depende de la modalidad de aplicación en la medida a largo plazo, encontrándose que los sujetos a quienes explícitamente se le ha advertido respecto a la valoración posterior tuvieron un desempeño superior. En conclusión, se determinó que ambas pruebas tienen buenas propiedades psicométricas, obteniéndose baremos específicos para la población española cognitivamente sana de mediana edad que permitirán, a los profesionales del área clínica y del campo de la investigación, examinar la trayectoria de la memoria episódica en etapas tempranas del envejecimiento. Asimismo, se demostró que el procedimiento de administración escogido en la medida propuesta de olvido a largo plazo usando el TAAVR influye en la evocación tras una semana, sugiriendo el almacenamiento a largo plazo es afectado por las expectativas de ser evaluado. Este proyecto resalta la importancia de contar con instrumentos psicométricos adaptados y validados en nuestra población para detectar cambios tempranos asociados a las enfermedades neurodegenerativas, permitirá examinar, detectar e intervenir precozmente el declive cognitivo.

Episodic memory, referring to the human being’s ability to store past personal experiences encompassing temporal and contextual aspects, is a cognitive function that plays a leading role in predicting neurocognitive impairment associated with pathological aging. The S-FNAME is an associative memory test that has been shown to be potentially useful for discriminating normal changes in medical processes associated with age and decline associated with preclinical indicators of AD. The previous validation of the Spanish test version was carried out only for adults over 49 years of age, with relevant limitations at the sample level. The TAAVR is one of the most widely used verbal EM tests internationally, which, in turn, has demonstrated the ability to detect changes related to neurodegenerative diseases. Despite the various test’s versions developed, no validation studies or regulatory scales have been found in Spain in recent decades using representative samples of healthy subjects. Therefore, the main objective of this project was to study the psychometric properties of the S-FNAME Exam and TAAVR and to develop their normative scales for a Spanish sample of healthy middle-aged subjects. The first study on the psychometric properties of the S-FNAME Exam was carried out with a sample of 511 cognitively healthy subjects aged between 41 and 65 years. Construct validity was obtained through a confirmatory factor analysis, which yielded two components in its internal structure, with indicators of good goodness of fit. Likewise, its convergent and divergent validity was verified based on correlations with other neurocognitive measures. After determining the influence of gender, age and educational level on performance in the test, using multiple regression analysis, the norms were obtained. The TAAVR validation study used a sample of 602 cognitively healthy participants ranging in age from 41 to 65 years. Convergent and divergent validity was proved, and a confirmatory factor analysis was carried out to determine construct validity, obtaining a four-component structure with a satisfactory fit. The normative scales were developed according to gender, age and educational level. The effect of these sociodemographic variables on the test scores was determined from multiple regression analysis. Finally, the performance of 251 subjects in a novel measure of long-term forgetfulness was assessed, comparing the effect of different application modalities and measuring the influence of sociodemographic variables. We confirmed that memory consolidation depends on the modality of application in the long-term measure, finding that subjects who have been explicitly warned regarding the long-term forgetting measure had superior performance. In conclusion, both tests of episodic memory have good psychometric properties, obtaining specific scales for the middle-aged cognitively healthy Spanish population that will allow professionals in the clinical area and in the field of research to examine the trajectory of episodic memory in early stages of aging. Likewise, it was shown that the administration procedure chosen in the proposed measure of long-term forgetfulness using the TAAVR influences the recall after one week, suggesting that long-term storage is affected by the expectations of being evaluated. This research project highlights the importance of having adapted and validated psychometric instruments in our population. Normative data for two episodic memory tests that have been considered in the literature as promising to detect early changes associated with neurodegenerative diseases, will make it possible to examine, detect and intervene early on deficits in episodic memory.