Efectivitat clínica de la transfusió d’hematies en malalts amb càncer avançat ingressats en una unitat de cures pal·liatives

Abstract

Introducció: En els malalts amb càncer avançat en situació pal·liativa són molt freqüents els símptomes relacionats amb l’anèmia, com l’astènia i la dispnea. Pocs estudis han avaluat l’efectivitat de la transfusió d’hematies en aquest context.

Objectius: Avaluar l’efectivitat clínica de la transfusió i analitzar els factors relacionats amb la resposta clínica en malalts oncològics en fase avançada.

Pacients i mètodes: Estudi observacional ambispectiu realitzat en una Unitat de Cures Pal·liatives (UCP) durant 10 anys consecutius (2009-18). Es van incloure tots els actes transfusionals (AT) administrats en pacients ingressats amb malaltia oncològica avançada que van requerir transfusió per anèmia simptomàtica. Es van excloure els AT sense avaluació clínica posttransfusional. L’estudi va analitzar l’efectivitat de cada AT mitjançant la valoració pretransfusional el dia 0 (D0) i posttransfusional (dies 2 (D2), 7 (D7) i 14 (D14)) de les variables: astènia (Likert 0-4), dispnea (Likert 0-4), capacitat funcional (Performance Status (PS)) i benestar (Likert 0-4).

Resultats: Durant el període d’estudi es van realitzar 245 AT a 179 malalts, que corresponien al 6,1% dels 2951 pacients oncològics que van ingressar. La mostra final va ser de 241 AT en 176 malalts, amb una mitjana de 1,4 AT per malalt, edat 69,6±14,7 anys, 65,1% homes. La mortalitat va ser del 14,5% a D7 i 29,5% a D14. • El 100% dels malalts presentava astènia basal (D0), i la mitjana d’intensitat va ser de 3,4, 2,9, 2,6, i 2,5 els dies D0, D2, D7 i D14, respectivament, amb una millora significativa (p<0,001) en tots els períodes. El percentatge de pacients que van millorar l’astènia (respecte a D0) va ser del 44,8% (D2), 46,5% (D7) i 36,5% (D14). El 79,7% dels malalts que havien millorat l’astènia a D2 mantenia la millora a D7, i el 74,1% a D14. • El 21,2% dels malalts presentava dispnea basal, i la mitjana d’intensitat dels que presentaven aquest símptoma va ser de 2,0, 2,0, 1,7 i 1,6 els dies D0, D2, D7 i D14, sense objectivar-se millora significativa. El percentatge de pacients que van millorar la dispnea va ser del 19,6% (D2), 27,4% (D7) i 19,6% (D14). • El nivell funcional pretransfusional va ser de PS3 en el 46,9% i PS4 en el 46,1%. Van millorar el PS el 37,8% (D2), 39,4% (D7) i 19,9% (D14). • La mitjana d’intensitat de benestar va ser de 1,6, 2,0, 2,3 i 2,5 els dies D0, D2, D7 i D14 (p<0,001). El benestar va millorar en el 44,5% (D2), 41,3% (D7), i 25,9% (D14) dels malalts. • Els factors associats de manera significativa amb la millora de l’astènia i funcional (PS) el D7 van ser: millora clínica amb la transfusió prèvia (vs no millora), PS3 basal (vs PS4), procés intercurrent: cap procés o infecciós (vs oclusió intestinal i insuficiència hepàtica), increment d’Hb ≥2 g/dl (vs <2 g/dl), realitzar RHB (vs no RHB). • Els factors amb un valor predictiu més elevat (86,5%) per a detectar la “no millora” de l’astènia a D7 van ser la manca d’efectivitat de la transfusió prèvia i la presència dels processos intercurrents: insuficiència hepàtica o oclusió intestinal.

Conclusions: • El 6,1% de malalts oncològics avançats ingressats a la UCP van rebre transfusió d’hematies. • La transfusió va ser efectiva per millorar l’astènia, la capacitat funcional (PS) i el benestar en gairebé la meitat dels actes transfusionals. En la dispnea l’efectivitat va ser menor. • El 80% dels malalts que havien millorat l’astènia a les 24-48h mantenia la millora als 7 dies i el 74,1% als 14 dies. • Els factors amb major valor predictiu per detectar transfusions NO efectives van ser l’absència de millora clínica en la transfusió prèvia i la presència d’insuficiència hepàtica o oclusió intestinal com a procés intercurrent.

Introducción: En los enfermos con cáncer avanzado en situación paliativa son muy frecuentes los síntomas relacionados con la anemia, como la astenia y la disnea. Pocos estudios han evaluado la efectividad de la transfusión de hematíes en este contexto.

Objetivos: Evaluar la efectividad clínica de la transfusión y analizar los factores relacionados con la respuesta clínica en enfermos oncológicos en fase avanzada.

Pacientes y métodos: Estudio observacional ambispectivo realizado en una Unidad de Cuidados Paliativos (UCP) durante 10 años consecutivos (2009-18). Se incluyeron todos los actos transfusionales (AT) administrados en pacientes ingresados con enfermedad oncológica avanzada que requirieron transfusión por anemia sintomática. Se excluyeron los AT sin evaluación clínica posttransfusional. El estudio analizó la efectividad de cada AT mediante la valoración pretransfusional el día 0 (D0) y posttransfusional (días 2 (D2), 7 (D7) y 14 (D14)) de las variables: astenia (Likert 0-4 ), disnea (Likert 0-4), capacidad funcional (Performance Status (PS)) y bienestar (Likert 0-4).

Resultados: Durante el período de estudio se realizaron 245 AT a 179 enfermos, que correspondían al 6,1% de los 2951 pacientes oncológicos que ingresaron. La muestra final fue de 241 AT en 176 enfermos, con una media de 1,4 AT por enfermo, edad 69,6±14,7 años, 65,1% varones. La mortalidad fue del 14,5% en D7 y 29,5% en D14. • El 100% de los enfermos presentaba astenia basal (D0), siendo la media de intensidad de 3,4, 2,9, 2,6, y 2,5 los días D0, D2, D7 y D14, respectivamente. con una mejora significativa (p<0,001) en todos los períodos. El porcentaje de pacientes que mejoraron la astenia (respecto a D0) fue del 44,8% (D2), 46,5% (D7) y 36,5% (D14). El 79,7% de los enfermos que habían mejorado la astenia en D2 mantenía la mejora en D7, y el 74,1% en D14. • El 21,2% de los enfermos presentaba disnea basal, siendo la media de intensidad de los que presentaban este síntoma de 2,0, 2,0, 1,7 y 1,6 los días D0, D2, D7 y D14 , sin objetivarse mejora significativa. El porcentaje de pacientes que mejoraron la disnea fue del 19,6% (D2), 27,4% (D7) y 19,6% (D14). • El nivel funcional pretransfusional fue de PS3 en el 46,9% y PS4 en el 46,1%. Mejoraron el PS el 37,8% (D2), 39,4% (D7) y 19,9% (D14). • La media de intensidad de bienestar fue de 1,6, 2,0, 2,3 y 2,5 los días D0, D2, D7 y D14 (p<0,001). El bienestar mejoró en el 44,5% (D2), 41,3% (D7) y 25,9% (D14) de los enfermos. • Los factores asociados de forma significativa con la mejora de la astenia y funcional (PS) el D7 fueron: mejora clínica con la transfusión previa (vs no mejora), PS3 basal (vs PS4), proceso intercurrente: ningún proceso o infeccioso (vs oclusión intestinal e insuficiencia hepática), incremento de Hb ≥2 g/dl (vs <2 g/dl), realizar RHB (vs no RHB). • Los factores con mayor valor predictivo (86,5%) para detectar la “no mejora” de la astenia en D7 fueron la falta de efectividad de la transfusión previa y la presencia de los procesos intercurrentes: insuficiencia hepática o oclusión intestinal.

Conclusiones: • El 6,1% de enfermos oncológicos avanzados ingresados en la UCP recibieron transfusión de hematíes. • La transfusión fue efectiva para mejorar la astenia, la capacidad funcional (PS) y el bienestar en casi la mitad de los actos transfusionales. En la disnea la efectividad fue menor. • El 80% de los enfermos que habían mejorado la astenia a las 24-48h mantenía la mejora a los 7 días y el 74,1% a los 14 días. • Los factores con mayor valor predictivo para detectar transfusiones NO efectivas fueron la ausencia de mejora clínica en la transfusión previa y la presencia de insuficiencia hepática u oclusión intestinal como proceso intercurrente.

Introduction: In palliative care, symptoms related to anemia, such as asthenia and dyspnea, are very common in patients with advanced cancer. There is little scientific evidence on the effectiveness of red blood cell transfusions in this context.

Aim: To evaluate the clinical effectiveness of transfusion and to analyze the factors related to clinical response in advanced cancer patients.

Patients and methods: An ambispective observational study was carried out in a Palliative Care Unit (PCU) for 10 consecutive years (2009-18). All transfusion acts (TA) administered to patients with advanced cancer who required transfusion for symptomatic anemia were included. Those without any post-transfusion evaluation were excluded. The study analyzed the effectiveness of each TA by pre-transfusion baseline assessment on day 0 (D0) and post-transfusion assessment on days 2 (D2), 7 (D7), and 14 (D14) of the variables: asthenia (Likert 0-4), dyspnea (Likert 0-4), functional capacity (Performance Status (PS)) and well-being (Likert 0-4).

Results: During the study period, 245 ATs were performed on 179 patients, corresponding to 6.1% of the 2951 oncology patients admitted to the PCU. The final sample was 241 TA in 176 patients, with a mean of 1.4 TA per patient, age 69.6±14.7 years, and 65.1% male. Mortality was 14.5% on D7 and 29.5% on D14. • 100% of patients had asthenia at baseline (D0), with a mean intensity of 3.4, 2.9, 2.6, and 2.5 on D0, D2, D7, and D14, respectively, with a significant improvement (p<0.001) at all times. The percentage of patients who improved asthenia (compared to D0) was 44.8% (D2), 46.5% (D7), and 36.5% (D14). Of the patients who had improved their asthenia on D2, 79.7% maintained their improvement on D7 and 74.1% on D14. • 21.2% of patients had dyspnea at baseline, and the mean intensity of those with this symptom was 2.0, 2.0, 1.7, and 1.6 on days D0, D2, D7, and D14, with no significant improvement (p=ns) in any time. The percentage of patients who improved dyspnea was 19.6% (D2), 27.4% (D7), and 19.6% (D14). • The baseline functional level was PS3 at 46.9% and PS4 at 46.1%. PS improved in 37.8% (D2), 39.4% (D7) and 19.9% (D14) of patients. • The mean intensity of well-being was 1.6, 2.0, 2.3, and 2.5 on D0, D2, D7, and D14 (p<0.001). Well-being improved in 44.5% (D2), 41.3% (D7) and 25.9% (D14)of patients. • Factors associated (p<0.05) with improvement in asthenia and functional status (PS) on D7 were: clinical improvement with previous transfusion (vs no improvement), baseline PS3 (vs PS4), intercurrent process: no process or infectious (vs intestinal occlusion and liver failure), increase in Hb ≥2 g/dL (vs <2 g/dL), perform RHB (vs no RHB). • The factors with the highest predictive value (86.5%) for “no improvement” of asthenia on D7 were no clinical improvement with previous transfusion and intercurrent processes: liver failure or bowel obstruction.

Conclusions: • 6.1% of advanced cancer patients admitted to the PCU received red blood cell transfusions. • Transfusion effectively improved asthenia, functional capacity (PS), and well-being in almost half of the patients. It was less effective in dyspnoea. • Eighty percent of patients who had improved asthenia at 24-48h maintained the improvement at 7 days and 74.1% at 14 days. • The factors with the greatest predictive value for detecting ineffective transfusions were the lack of improvement in the previous transfusion and intercurrent processes: liver failure or bowel obstruction.