Human dimension and welfare implications of the urban wild boar phenomenon and its management

Abstract

El fenomen del senglar urbà és una de les conseqüències més recents de l’augment generalitzat de les poblacions de senglar (Sus scrofa) que s’ha produït a tot el món durant les darreres dècades. L’habituació del senglar al context urbà i el seu aprofitament dels recursos antropogènics ha conduït a la seva presència habitual en zones periurbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquesta nova situació, no tan sols els senglars canvien la seva actitud cap a les persones en perdre la por a la presència humana; els processos d’habituació o sensibilització envers la presència del senglar dins l’entorn urbà també es produeixen en el costat humà. En quant a la “habituació recíproca”, que descrivim per primera vegada, els ciutadans es familiaritzen amb la presència del senglar degut a un increment d’experiències positives amb el suid, la qual cosa genera una menor percepció del conflicte i una major acceptació de la seva presència en l’entorn urbà. Per contra, els conflictes poden causar percepcions negatives reduint la tolerància expressada per altres ciutadans envers la presència d’aquests animals -sensibilització-. En conseqüència, la gestió del conflicte entre humans i senglars (HWBC, per les seves sigles en anglès –“Human-Wild Boar Conflict”) dins l’escenari urbà s’enfronta a reptes específics derivats de processos sociològics. En particular, una part important de la població urbana considera que la seguretat pública no és prou important o no es troba prou amenaçada per tal d’acceptar un control letal, defensant doncs la convivència amb el senglar en l’entorn urbà. Atès que el posicionament de la ciutadania (habituada o sensibilitzada) pot complicar o facilitar les mesures de gestió, analitzem aquells factors humans que impulsen aquestes actituds per tal d’ajustar millor la gestió de la població del senglar al context cultural i socioecològic actual. Vam realitzar qüestionaris cara a cara als transeünts de Barcelona al llarg del gradient natural-urbà, agrupant les variables de resposta per tal de valorar les característiques ciutadanes i urbanes, així com les experiències viscudes pels ciutadans, les emocions i els coneixements de cultura popular relacionats amb el senglar. Vam utilitzar un enfocament de partició recursiva (a través d’arbres de regressió) i Anàlisi de Components Principals (PCA) per tal d’explorar la relació entre la percepció del HWBC, l’acceptació de les mesures de gestió, les característiques dels ciutadans, les experiències viscudes i els posicionaments expressats envers la presència de senglars dins l’àrea urbana. A més, plantegem la hipòtesi que l’entorn urbà és perjudicial per a la salut i el benestar dels senglars: la qual cosa, de confirmar-se, seria un millor argument per tal d’aconseguir un consens amb aquella proporció ciutadana que actualment defensa la coexistència per sobre de la necessitat d’allunyar al senglar de l’ecosistema urbà. Per avaluar l’efecte del procés de sinurbització sobre la salut i el benestar dels senglars, revisem els resultats observats en necròpsia de 845 senglars caçats (no urbans) o capturats i sacrificats (urbans) amb finalitats de gestió a l’AMB, classificant les lesions no atribuïbles al mètode de captura mitjançant una puntuació de gravetat entre 1 (menys greu) fins a 3. Finalment, encara que la necessitat d’aplicar mesures de gestió és evident, el ventall de possibilitats és reduït i el control (letal) de la població resulta ser l’única opció rendible en la majoria dels casos.

El fenómeno del jabalí urbano es una de las consecuencias más recientes del aumento generalizado de las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) que se ha producido en todo el mundo durante las últimas décadas. La habituación del jabalí al contexto urbano y a los recursos antropogénicos ha conducido a su presencia habitual en la zona periurbana al Área Metropolitana de Barcelona (AMB). En esta situación, no sólo los jabalíes cambian su actitud hacia las personas al perder el miedo a la presencia humana; muchas personas llegan experimentar procesos de habituación o sensibilización hacia la presencia del jabalí en el entorno urbano. En cuanto a la “habituación recíproca”, que describimos por primera vez, los ciudadanos se familiarizan con la presencia del jabalí debido al incremento de encuentros sin incidencias, lo que provoca una menor percepción del conflicto y una mayor aceptación de su presencia en el entorno urbano. Por el contrario, los conflictos pueden causar percepciones negativas y reducir la tolerancia de otros ciudadanos hacia estos animales -sensibilización-. En consecuencia, la gestión del conflicto entre humanos y jabalíes (HWBC, por sus siglas en inglés -“Human-Wild Boar Conflict”-) en el escenario urbano se enfrenta a retos específicos derivados de procesos sociológicos. En particular, una parte importante de la población urbana considera que la seguridad pública no es lo suficientemente importante o no está suficientemente amenazada como para aceptar un control letal, defendiendo la convivencia con el jabalí en el entorno urbano. Dado que el posicionamiento de la ciudadanía (habituada o sensibilizada) complica o facilita las medidas de gestión, analizamos aquellos factores humanos que impulsan estas actitudes para ajustar mejor la gestión de la población de jabalí al actual contexto cultural y socioecológico. Realizamos cuestionarios cara a cara a los transeúntes de Barcelona a lo largo del gradiente natural-urbano, agrupando las variables respuesta con el fin de puntuar las características ciudadanas y urbanas, así como las experiencias pasadas de los ciudadanos, las emociones y los conocimientos de cultura popular relacionados con el jabalí. Se utilizó un enfoque de partición recursiva (a través de árboles de regresión) y Análisis de Componentes Principales (PCA) para explorar la relación entre la percepción del HWBC, la aceptación de las medidas de gestión, la caracterización ciudadana, así como también su experiencia y posicionamiento hacia la presencia de jabalíes en el área urbana. Además, planteamos la hipótesis de que el entorno urbano es perjudicial para la salud y el bienestar de los jabalíes: lo que, de confirmarse, sería un mejor argumento para lograr un consenso con la parte de la ciudadanía que defiende la convivencia con el jabalí sobre la necesidad de alejarlo del ecosistema urbano. Para evaluar el efecto del proceso de sinurbización sobre la salud y el bienestar de los jabalíes, revisamos los hallazgos de necropsia de 845 jabalíes cazados o capturados y sacrificados (urbanos) con fines de gestión en el AMB, clasificando las lesiones no atribuibles al método de captura en función de su gravedad en una escala entre 1 (menos grave) a 3. Por último, aunque la necesidad de aplicar medidas de gestión es evidente, el abanico de posibilidades es reducido y el control (letal) de la población es la única opción rentable en la mayoría de los casos.

The urban wild boar phenomenon is a more recent consequence of the generalized increase of wild boar (Sus scrofa) populations occurring worldwide in the last decades. The habituation of wild boar to anthropogenic contexts and resources has driven to a common presence of wild boar in suburban areas of the Metropolitan Area of Barcelona (MAB). In this new scenario, it is not only wild boar that change its attitudes towards people by losing fear to human presence; determinant processes of either habituation or sensitization towards wild boar presence in urban settings occur on the human side. Regarding “reciprocal habituation”, which we describe for the first time, citizens become familiar with the presence of wild boar because of repeated encounters, resulting in a lower perception of conflicts and the acceptance of wild boar presence in urban settings. In contrast, conflicts may cause negative perceptions and reduce tolerance of other citizens towards these animals -sensitization-. Consequently, Human-Wild Boar Conflict (HWBC) management in the urban scene faces to specific challenges derived from sociological determinants. Most notably, a sounding part of the urbanite population considers that public safety is not important or menaced enough to accept lethal control and defends cohabitation with wild boar in the urban environment. Because citizen attitudes (habituation or sensitization) either complicate or facilitate control measures, we analyze human drivers of these attitudes to better adjust the management of wild boar population to specific cultural and socio-ecological contexts. We conducted face-to-face questionnaires to passers-by from Barcelona along the natural-to-urban gradient and grouped the response variables to score citizen and urban characteristics, as well as citizen past experiences, emotions, and lay-knowledge related to wild boar. We used a recursive partitioning approach (through regression trees) and Principal Component Analyses (PCA) to explore the relationship between HWBC perception, acceptance of management measures, citizen characteristics, experiences and expressed attitudes towards wild boar presence in urban areas. Moreover, we hypothesized that the urban environment is detrimental for the health and welfare of wild boar, which, if confirmed, would be a better argument to achieve a consensus with those currently defending cohabitation on the need to move wild boar away from the urban ecosystem. To assess the effect of synurbization on wild boar health and welfare, we went through the necropsy findings observed in 845 wild boars either hunt-harvested or captured and euthanized for management purposes in the MAB and classified lesions non-attributable to the capture method using a Severity Score ranging 1 (less severe) to 3. Finally, whereas the need for implementation of management measures is clear, the range of possibilities is reduced and with (lethal) population control as the only cost-effective option in most cases. Hunting is the main strategy for wild boar population management, but it is unfeasible in urban scenarios where live trapping takes action. Since the design and handling of live traps must assure animal welfare according to internationally accepted humane trapping standards, we also aimed at assessing welfare performance of a remote-controlled drop-net system (Estrateko®) to capture wild boars in the MAB. Namely, we randomly selected for pathological and histological examination 20 out of 32 wild boars drop-net captured and euthanized for management purposes. This is the minimum number required for this aim, according to the guidelines provided in the Agreement on International Human Trapping Standards (AIHTS) and by the International Organization for Standardization (ISO-10990-5). Namely, we aimed at assessing the presence of significant lesions related to the capture method as well as other related operational parameters according to proposed humane trapping standards.