Determinación de riesgos de trastornos de conducta alimentaria en población universitaria y su relación con los estilos de vida

Abstract

[spa] Los trastornos de conducta alimentaria (TCA) son las enfermedades psiquiátricas más graves por tener las tasas de morbimortalidad más elevadas, fruto de la desnutrición, las purgas, o bien, por el mayor comportamiento suicida constatado en diversos estudios. Además de las repercusiones biopsicosociales, los TCA generan una elevada carga económica. Por ello, y por ser la tercera enfermedad crónica más frecuente en adolescentes y mujeres jóvenes, se consideran un problema de salud pública de gran magnitud. Con la presencia de los TCA, generalmente los estilos de vida se ven alterados, con cambios en la dieta, la actividad física o el inicio de adicciones a sustancias y/o a nuevas tecnologías. No obstante, en la literatura hay pocos estudios que analicen los TCA y su asociación con conductas de riesgo en relación con los estilos de vida, mostrando estos estudios, hasta el momento, resultados contradictorios. Por ello, la presente tesis tiene como objetivo profundizar en el conocimiento de los TCA a través de la determinación de la prevalencia del riesgo de TCA y conocer cómo se asocian los distintos factores de riesgo sociodemográficos, estilos de vida y psicológicos al riesgo de padecer un TCA en una población adulta joven universitaria. Para conseguir este objetivo, en la segunda mitad del curso académico 2017-2018 se llevó a cabo un estudio descriptivo transversal en una muestra de 2.006 estudiantes de grado de la Universitat de les Illes Balears que, de forma voluntaria y anónima, respondieron una encuesta en la que se recogían datos sociodemográficos, antropométricos, psicológicos, sobre estilos de vida, adicciones, y el riesgo de padecer TCA, así como de comportamientos asociados a este riesgo como conductas de control de peso o realización de atracones. Se observó que un 6,1% de los estudiantes presentaba riesgo de padecer TCA, siendo este riesgo mayor en mujeres que en hombres (7,9% frente a 3,0%). El 19,3% de todos los participantes realizaba alguna conducta de control de peso, y el 22,2% informaba realizar atracones, siendo estas conductas más prevalentes en mujeres (p<0,05). Según los análisis multivariantes, el riesgo de TCA estaba asociado (p<0,05) a realizar dietas alternativas, que suponía el factor más explicativo en general, tener riesgo de adicción a RESUMEN la actividad física, insatisfacción corporal, que suponía ser el factor más importante en mujeres, problemas con el uso del móvil, como factor más novedoso considerado dentro del presente estudio, y llevar a cabo conductas de control de peso. En conclusión, los resultados de la presente tesis muestran una elevada prevalencia de conductas relacionadas con los TCA entre los estudiantes universitarios. Dentro de una mayor prevalencia de riesgo de TCA en mujeres, es destacable que el riesgo de TCA se asocia, además de a factores como la realización de dietas y la insatisfacción corporal, al uso problemático del teléfono móvil o al riesgo de adicción a la actividad física. Asimismo, se aprecia, en relación con los estilos de vida, que dentro de las personas con riesgo de TCA hay una menor prevalencia de consumo de alcohol, una mejor adherencia a la dieta mediterránea y una mayor cantidad de actividad física realizada, pero no se observan diferencias en el hábito tabáquico ni en el consumo de cannabis.

[eng] Eating disorders (EDs) are the most severe psychiatric pathologies according to various studies because they have the highest morbidity and mortality rate due to undernourishment, purging, and suicidal behaviour. EDs have biopsychosocial implications that generate a high economic burden. Moreover, EDs are the third most frequent chronic disease in adolescents and young women. For these reasons, they are considered a public health problem of great magnitude. With the presence of EDs, lifestyles are usually altered with changes in diet, physical activity, or the onset of addictions. Nevertheless, within the literature there are few studies that analyse EDs and its association with risk behaviours related to lifestyle. Those that do exist have contradictory results. For this reason, this thesis aims to gain a deeper understanding of EDs by determining the prevalence of ED risk factors and identifying how different sociodemographic, lifestyle and psychological factors are associated with the risk of suffering from EDs in the university population. To do this, in the second half of the 2017-2018 academic year, a descriptive cross-sectional study was carried out in a sample of 2006 undergraduate students from the University of the Balearic Islands. This study was voluntary and anonymous. The participants completed a survey that collected sociodemographic, anthropometric, psychologic, lifestyle and addiction information, and looked at the risk of suffering from EDs through associated behaviours such as weight control or bingeing. The study results were that 6,1% of students were at risk of suffering from EDs, with this figure being higher in women than in men (7,9% vs. 3,0%). 19,3% of all participants engaged in some weight control behaviour, and 22,2% reported bingeing. When compared by sex in the global population, it was found that these behaviours were more prevalent in women (p<0,05). The results of a multivariant analysis indicated that the risk of suffering from EDs was associated (p<0,05) with: alternative diets, which was the most important factor in explaining the risk of EDs; addiction to physical activity; body dissatisfaction, which was the most important factor among women; and problems associated with the use of mobile phones, which was the newest factor considered in this investigation of weight control behaviours. ABSTRACT To conclude, the results of this thesis show a high prevalence of behaviours related to EDs among the university population. Women had the highest prevalence of ED risk. It is notable that ED risks not only are associated with dieting and body dissatisfaction, but also with problems associated with mobile device usage and risk of addiction to physical activity. Moreover, in relation to lifestyles among people at risk for EDs, there is a lower prevalence of alcohol consumption, greater adherence to a typical Mediterranean diet, a greater amount of physical activity performed, and no observable differences in tobacco and cannabis consumption.

[cat] Els trastorns de la conducta alimentaria (TCA), són les malalties psiquiàtriques més greus pel fet de tenir les tasses de morbimortalitat més elevades, derivades de la desnutrició, les purgues, o bé, pel comportament suïcida constatat a diversos estudis. A més de les repercussions biopsicosocials, els TCA generen una elevada càrrega econòmica. Per aquests motius i per ser la tercera malaltia crònica més freqüent en les adolescents i dones joves, es consideren un problema de salut publica de gran magnitud. Els TCA generalment generen alteracions en els estils de vida amb canvis a la dieta, l’activitat física o bé amb l’inici d’addiccions a substàncies i/o a les noves tecnologies. No obstant, dins la literatura hi ha pocs estudis que analitzin els TCA i la seva associació a conductes de risc en relació als estils de vida, i els que hi ha fins el moment, obtenen resultat contradictoris. Per aquest motiu, la present tesis té com a objectiu profunditzar en el coneixement del TCA mitjançant la determinació de la prevalença del risc de TCA y conèixer com s’associen als diferents factors de risc sociodemogràfics, estils de vida i psicològics al risc de sofrir un TCA en una població adulta jove universitària. Un estudi descriptiu transversal es dugué a terme durant el curs acadèmic 2017-2018 a una mostra de 2.006 estudiants de grau de la Universitat de les Illes Balears, que de forma voluntària i anònima, respongueren a una enquesta en la qual es va recollir informació de dades sociodemogràfiques, antropomètriques, psicològiques, sobre estils de vida, addiccions i el risc de sofrir TCA, així com de comportaments associats a aquest risc com dur a terme conductes de control de pes o afartaments. Es va observar que un 6,1% dels estudiants presentava risc de patir TCA, sent major en les dones respecte als homes (7,9% front a 3,0%). El 19,3% de tots els participants realitzaven alguna conducta de control de pes i el 22,2% informava realitzar afartaments. Aquestes conductes tenien una prevalença major en dones (p<0,05). Segons els anàlisis multivariants, el risc de TCA estava associat (p<0,05) a realitzar dietes alternatives, que suposava ser el factor més explicatiu en general; tenir addicció a l’activitat física; insatisfacció corporal, com a factor més important en dones; problemes amb l’ús del mòbil, com a factor més innovador considerat dins aquest estudi, i dur a terme conductes de control de pes. En conclusió, els resultats de la present tesi mostren una elevada prevalença de conductes relacionades amb els TCA entre els estudiants universitaris. Dins d’una major prevalença de risc RESUM de TCA en les dones, és destacable que el risc de TCA s’associa, a més dels factors com la realització de dietes i tenir insatisfacció corporal, al ús problemàtic del telèfon mòbil o al risc d’addicció a l’activitat física realitzada . Així mateix, s’aprecia en relació amb els estils de vida dins les persones amb risc de TCA, una menor prevalença de consum d’alcohol, una millor adherència a la dieta mediterrània, una major quantitat d’activitat física realitzada, però no s’observen diferències en el consum de tabac ni de cànnabis.