Eficacia de la radiofrecuencia monopolar capacitiva resistiva y de las técnicas de inducción miofascial en el síndrome de dolor pélvico crónico

Abstract

Antecedents La síndrome dolor pelvià crònic (SDPC) es defineix com a “dolor de causa no oncològica, intermitent o constant, en la part inferior de l’abdomen o de la pelvis, tant en homes com en dones, d’almenys 6 mesos de durada, i amb conseqüències negatives que poden ser de tipus cognitiu, conductual, sexual i emocional”. Té una elevada prevalença tant en dones com en homes, i en el 61% dels casos l’etiologia és desconeguda. La teràpia manual és el tractament de primera línia fisioterapèutic més utilitzat i, dins dels tipus de tècniques que existeixen, es troben les tècniques d’inducció miofascial (TIM), que mitjançant moviments suaus específics ajuden a la relaxació i oxigenació dels teixits. L’altre tractament utilitzat de manera més nova en patologies uroginecològiques és la radiofreqüència monopolar capacitiva resistiva (RFMCR), que consisteix en una estratègia no invasiva que afavoreix la regeneració dels teixits i la promou la reducció del dolor mitjançant l’acció de corrents elèctrics de baixa freqüència. Malgrat la seva eficàcia demostrada en altres patologies musculoesquelètiques i del seu ús habitual en la pràctica clínica de fisioteràpia, no hi ha evidències científiques suficients i de qualitat metodològica en relació amb el seu paper en el maneig de la SDPC.

Objectius Avaluar si l’aplicació de teràpia de radiofreqüència monopolar capacitiva resistiva (RFMCR) associada a tècniques fisioterapèutiques d’inducció miofascial (TIM) juntament amb educació sanitària aporta benefici respecte a les tècniques fisioterapèutiques d’inducció miofascial i educació sanitària per si soles, en el maneig dels pacients amb la síndrome de dolor pelvià crònic (SDPC).

Mètodes Per a determinar l’efecte de les TIM per si soles es va realitzar un estudi quasi experimental abans-després en una mostra de 50 pacients. Per a determinar l’eficàcia d’afegir la RFMCR a les TIM en pacients amb la SDPC, es va dissenyar i es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat triple cec en 81 pacients de tots dos sexes.

Resultats En l’estudi quasi experimental es van incloure 50 pacients (27 dones i 23 homes), amb una edat mitjana de 44.8 anys (DE 12.1) i una durada mitjana dels símptomes de 58.3 mesos (DE 60.5). L’anàlisi per protocol va mostrar que la intensitat del dolor mitjançant l’escala visual analògica (EVA) va disminuir en 3.99 punts al final de la intervenció i la qualitat de vida mitjançant el qüestionari de salut SF-12 va millorar en els sumatoris físic i mental en 5.45 i 5.87 punts, respectivament (p<0.05). L’adherència va ser del 86.7%.

En l’assaig clínic aleatoritzat triple cec es van incloure 81 pacients (67.9% dones) amb una edat mitjana de 43.6 anys (DE 12.9). La RFMCR va disminuir les puntuacions de l’EVA més de 2 punts en el grup intervenció (p<0.05), i la qualitat de vida mitjançant el SF-12 va millorar en 5 punts, sense significació estadística. No es van observar efectes adversos i l’adherència va ser del 86.4%.

Conclusions Aquests estudis demostren que la RFMCR juntament amb les TIM i amb educació sanitària en relació amb el maneig del dolor, són tècniques eficaces per a disminuir la intensitat del dolor i millorar la qualitat de vida dels pacients amb la SDPC a curt termini.

Antecedentes El síndrome dolor pélvico crónico (SDPC) se define como “dolor de causa no oncológica, intermitente o constante, en la parte inferior del abdomen o de la pelvis, tanto en hombres como en mujeres, de al menos 6 meses de duración, y con consecuencias negativas que pueden ser de tipo cognitivo, conductual, sexual y emocional”. Tiene una elevada prevalencia tanto en mujeres como en hombres, y en el 61% de los casos la etiología es desconocida. La terapia manual es el tratamiento de primera línea fisioterapéutico más utilizado y, dentro de los tipos de técnicas que existen, se encuentran las técnicas de inducción miofascial (TIM), que mediante movimientos suaves específicos ayudan a la relajación y oxigenación de los tejidos. El otro tratamiento utilizado de manera más novedosa en patologías uroginecológicas es la radiofrecuencia monopolar capacitiva resistiva (RFMCR), que consiste en una estrategia no invasiva que favorece la regeneración de los tejidos y la promueve la reducción del dolor mediante la acción de corrientes eléctricas de baja frecuencia. A pesar de su eficacia demostrada en otras patologías musculoesqueléticas y de su uso habitual en la práctica clínica de fisioterapia, no hay evidencias científicas suficientes y de calidad metodológica en relación con su papel en el manejo del SDPC.

Objetivos Evaluar si la aplicación de terapia de radiofrecuencia monopolar capacitiva resistiva (RFMCR) asociada a técnicas fisioterapéuticas de inducción miofascial (TIM) junto con educación sanitaria aporta beneficio respecto a las técnicas fisioterapéuticas de inducción miofascial y educación sanitaria por sí solas, en el manejo de los pacientes con síndrome de dolor pélvico crónico (SDPC).

Métodos Para determinar el efecto de las TIM por sí solas se realizó un estudio cuasi experimental antes-después en una muestra de 50 pacientes. Para determinar la eficacia de añadir la RFMCR a las TIM en pacientes con SDPC, se diseñó y se realizó un ensayo clínico aleatorizado triple ciego en 81 pacientes de ambos sexos.

Resultados En el estudio cuasi experimental se incluyeron 50 pacientes (27 mujeres y 23 hombres), con una edad media de 44.8 años (DE 12.1) y una duración media de los síntomas de 58.3 meses (DE 60.5). El análisis por protocolo mostró que la intensidad del dolor mediante la escala visual analógica (EVA) disminuyó en 3.99 puntos al final de la intervención y la calidad de vida mediante el cuestionario de salud SF-12 mejoró en los sumatorios físico y mental en 5.45 y 5.87 puntos, respectivamente (p<0.05). La adherencia fue del 86.7%.

En el ensayo clínico aleatorizado triple ciego se incluyeron 81 pacientes (67.9% mujeres) con una edad media de 43.6 años (DE 12.9). La RFMCR disminuyó las puntuaciones de la EVA más de 2 puntos en el grupo intervención (p<0.05), y la calidad de vida mediante el SF-12 mejoró en 5 puntos, sin significación estadística. No se observaron efectos adversos y la adherencia fue del 86.4%.

Conclusiones Estos estudios demuestran que la RFMCR junto con las TIM y con educación sanitaria en relación con el manejo del dolor, son técnicas eficaces para disminuir la intensidad del dolor y mejorar la calidad de vida de los pacientes con SDPC a corto plazo.

Background Chronic pelvic pain syndrome (CPPS) is defined as “intermittent or constant non-cancer pain in the lower abdomen or pelvis, both in men and women, of at least 6 months duration, and with negative consequences that can be cognitive, behavioral, sexual and emotional. It has a high prevalence in both women and men, and in 61% of cases the etiology is unknown. Manual therapy is the most widely used first-line physiotherapy treatment and, among the types of techniques that exist, are myofascial induction techniques (TIM), which through specific gentle movements help to relax the tissues. The other treatment used as a novel technique is resistive capacitive monopolar radiofrequency (RFMCR), which consists of a non-invasive strategy that promotes tissue regeneration through the action of low frequency electrical currents. Despite its proven efficacy in other musculoskeletal pathologies, there is not enough scientific evidence regarding its role in the management of CPPS.

Objectives To assess whether the application of resistive capacitive monopolar radiofrequency therapy (RFMCR) associated with physiotherapeutic myofascial induction (TIM) techniques together with health education provides benefits compared to physiotherapy techniques and health education alone, in the management of patients with chronic pelvic pain syndrome (CPPS).

Methods To determine the effect of myofascial induction techniques alone, a quasi-experimental before-after study was performed. To determine the efficacy of adding RFMCR to myofascial induction techniques in patients with CPPS, a triple-blind randomized clinical trial was suggested and conducted.

Results Fifty patients (27 women and 23 men) were included in the quasi-experimental study, with a mean age of 44.8 years (SD 12.1) and a mean duration of symptoms of 58.3 months (SD 60.5). . The per-protocol analysis showed that the intensity of pain through the visual analogic scale (VAS) resulted in 3.99 points at the end of the intervention and the quality of life through the SF-12 health questionnaire improved in the physical and mental summaries in 5.45 and 5.87 points, respectively (p<0.05). The adherence was 86.7%.

In the triple-blind randomized clinical trial, 81 patients (67.9% women) with a mean age of 43.6 years (SD 12.9) were included. The RFMCR decreased by more than two points the level of pain in the visual analogue scale (VAS) in the intervention group (p<0.05), and the quality of life through the SF-12 improved by 5 points, without statistical significance. No adverse effects were observed, and the adherence was 86.4%.

Conclusions These studies demonstrated the efficacy of RFMCR together with TIM in reducing pain intensity and improving quality of life in patients with CPPS.