HIV and SARS-COV-2 co-infection: what is known so far, evolving public health trends, and clinical perspectives

Abstract

Antecedents: La malaltia per COVD-19 ha amenaçat els sistemes de salut i ha provocat una morbiditat i mortalitat sense precedents. L’impacte en les persones que viuen amb el VIH (PVV) ha estat motiu d’especial preocupació a causa del seu estat comunitari i l’alta càrrega d’altres determinants de la salut en aquesta població. Els objectius d’aquesta dissertació van ser avaluats l’impacte del COVID-19 a les PVV.

Mètodes: Aprovem la cohorte PISCIS vinculada amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Article 1, utilitzem Z-test per comparar les proves de SARS-CoV-2, la positivitat, l’hospitalització, l’ingrés a la UCI i la mortalitat entre les PVV i la població general. Article 2, avaluem el diagnòstic de SARS-CoV-2 i els resultats graves entre PVV utilitzant la regressió de Cox multivariable. Estimem l’efecte de la inmunosupresión mitjançant l’anàlisi de supervivència de Kaplan-Meier. Article 3, realitzem un anàlisi de la puntuació de propensió entre PVV en diferents règims de TAR. Article 4, avaluem els factors associats a la vacunació.

Resultats: Article 1, el PVV que s’ha fet la prova de SARS-CoV-2 amb menys freqüència (27,1% vs. 30,3% p<0,001) va tenir una major positivitat (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas d’hospitalització similars (13,8% vs. 15,0% p=0,174) i ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), i menor mortalitat per COVID -19 en comparació amb la població general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002).

Article 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 va ser més comú entre els migrants (aHR, 1,55; 95%IC 1,31–1,83), homes que tenen sexe amb homes (aHR 1,42; 95% IC 1,09–1,86) i aquells amb quatre o més comorbiditats cròniques (aHR 1,46; 95%IC 1,09–1,97). L’edat d’almenys 75 anys (aHR 5,2; 95% IC 1,8–15,3), l’origen no espanyol (aHR 2,1; 95% IC 1,3–3,4) i algunes comorbiditats es van associar amb un major risc de resultats greus. Un estimador de Kaplan-Meier va mostrar diferències en el risc de resultats greus segons el recompte de cèl·lules CD4 en pacients amb ARN detectable (p=0,039), però no es va observar diferències en pacients amb ARN indetectable (p=0, 15).

Article 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparació amb abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1). ,04) i hospitalització (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparació amb ABC/3TC, TDF/FTC no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització (aHR 0,51; 95% IC 0,15-1,70). TDF/FTC no s’associa amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització associada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1, 07) en comparació amb TAF/FTC.

Article 4, origen no espanyol (aOR 0,64, 95% IC 0,59-0,70); Recompte de cèl·lules CD4 de 200-349 cèl·lules/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 cèl·lules/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70-0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95% IC 0,53-0,70); i el diagnòstic previ de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95% IC 0,51-0,65) es va associar amb una menor cobertura de vacunació.

Conclusions: Aquesta dissertació demostra que les PVV amb comòdies, ARN-VIH detectable i inmunosupresión podria estar en risc de persones resultats de COVID-19 i s’han de prioritzar per a la reducció del risc de COVID-19. Hasta que els assaigs controlats aleatoris bé dissenyats revelen una nova evidència que demostra un efecte protector de tenofovir, el maneig clínic de les PVV no s’ha de modificar. S’han d’implementar estratègies de salut pública específiques per millorar l’acceptació de la vacuna en els grups insuficientment vacunats. Encara que s’ha aconseguit un progrés fenomenal en la comprensió de l’impacte del SARS-CoV-2 en el PVV, queda molt treball per fer per comprendre la càrrega en subpoblacions específiques del VIH, desenvolupar teràpies efectives i garantir l’accés equitatiu a la vacunació per a tots.

Antecedentes:

La enfermedad por COVD-19 ha amenazado los sistemas de salud y ha provocado una morbilidad y mortalidad sin precedentes. El impacto en las personas que viven con VIH (PVV) ha sido motivo de especial preocupación debido a su estado inmunitario y la alta carga de otros determinantes de la salud en esta población. Los objetivos de esta disertación fueron evaluar el impacto del COVID-19 en las PVV.

Métodos: Aprovechamos la cohorte PISCIS vinculada con el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Artículo 1, usamos Z-test para comparar las pruebas de SARS-CoV-2, la positividad, hospitalización, el ingreso en la UCI y la mortalidad entre las PVV y la población general. Artículo 2, evaluamos el diagnóstico de SARS-CoV-2 y los resultados graves entre PVV utilizando la regresión de Cox multivariable. Estimamos el efecto de la inmunosupresión mediante el análisis de supervivencia de Kaplan-Meier. Artículo 3, realizamos un análisis de propensity score entre PVV en diferentes regímenes de TAR. Artículo 4, evaluamos los factores asociados con la vacunación.

Resultados: Artículo 1, las PVV que se hicieron la prueba de SARS-CoV-2 con menos frecuencia (27,1% vs. 30,3% p<0,001) tuvieron una mayor positividad (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas de hospitalización similares (13,8% vs. 15,0% p=0,174) e ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), y menor mortalidad por COVID-19 en comparación con la población general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002).

Artículo 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 fue más común entre los migrantes (aHR, 1,55; 95%IC 1,31–1,83), hombres que tienen sexo con hombres (aHR 1,42; 95%IC 1,09–1,86) y aquellos con cuatro o más comorbilidades crónicas (aHR 1,46; 95%IC 1,09–1,97). La edad de al menos 75 años (aHR 5,2; 95%IC 1,8–15,3), el origen no español (aHR 2,1; 95%IC 1,3–3,4) y algunas comorbilidades se asociaron con un mayor riesgo de resultados graves. Un estimador de Kaplan-Meier mostró diferencias en el riesgo de resultados graves según el recuento de células CD4 en pacientes con ARN detectable (p=0,039), pero no se observaron diferencias en pacientes con ARN indetectable (p=0,15).

Artículo 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparación con abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1,04) y hospitalización (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparación con ABC/3TC, TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización (aHR 0,51; 95%IC 0,15-1,70). TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización asociada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1,07) en comparación con TAF/FTC.

Artículo 4, origen no español (aOR 0,64, 95%IC 0,59-0,70); Recuento de células CD4 de 200-349 células/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 células/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70 - 0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95%IC 0,53-0,70); y el diagnóstico previo de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95%IC 0,51-0,65) se asociaron con una menor cobertura de vacunación.

Conclusiones: Esta disertación demuestra que las PVV con comórbidas, ARN-VIH detectable e inmunosupresión podrían estar en riesgo de peores resultados de COVID-19 y deben priorizarse para la reducción del riesgo de COVID-19. Hasta que los ensayos controlados aleatorios bien diseñados revelen nueva evidencia que demuestre un efecto protector de tenofovir, el manejo clínico de las PVV no debe modificarse. Se deben implementar estrategias de salud pública específicas para mejorar la aceptación de la vacuna en los grupos insuficientemente vacunados. Aunque se ha logrado un progreso fenomenal en la comprensión del impacto del SARS-CoV-2 en las PVV, queda mucho trabajo por hacer para comprender la carga en subpoblaciones específicas del VIH, desarrollar terapias efectivas y garantizar el acceso equitativo a la vacunación para todos.

Background: The coronavirus disease 2019 (COVD-19) has threatened health systems globally and led to unprecedented morbidity and mortality. The impact of COVD-19 in people living with HIV (PLWH) has been of particular concern because of their impaired immune status and the high burden of other determinants of health in this population. The general objectives of this dissertation were to evaluate the impact of COVID-19 on PLWH.

Methods: We leveraged the Populational HIV Cohort from Catalonia and the Balearic Islands (PISCIS) linked with the Analytical Data for Research and Innovation in Health Project of Catalonia (PADRIS). • In article 1, we used Z-test to compare testing, test positivity, hospitalisation, ICU admission, and mortality between PLWH and the general HIV-negative population. •

In article 2, we assessed SARS-CoV-2 diagnosis and severe outcomes among people living with HIV using multivariable Cox regression to evaluate associated factors. We estimated the effect of immunosuppression on severe outcomes using Kaplan-Meier survival analysis. •

In article 3, we performed a propensity score-matched analysis among PLWH on different ART regimens. We further used adjusted Cox regression models to assess the association between tenofovir and SARS-CoV-2 outcomes. •

In article 4, we used to assess factors associated with under-vaccination.

Results: In article 1, PLWH tested less frequently for SARS-CoV-2 (27.1% vs. 30.3, p<0.001) had a higher test positivity (21.1% vs. 15.8%, p<0.001), similar hospitalisation rates (13.8% vs. 15.0% p=0.174) and ICU admission (0.9% vs. 1.7%, p=0.059)., and lower COVID-19 mortality compared to the general HIV-negative population (1.7% vs 3.6%, p=0.002).

In article 2, SARS-CoV-2 diagnosis was more common among migrants (adjusted hazard ratio [aHR] 1.55, 95% confidence interval [CI], 1.31–1.83), men who have sex with men (aHR 1.42; 95% CI, 1.09–1.86), and those with four or more chronic comorbidities (aHR 1.46; 95% CI, 1.09–1.97). Age at least 75 years (aHR 5.2; 95% CI 1.8–15.3), non-Spanish origin (aHR 2.1; 95% CI, 1.3–3.4), and some comorbidities were associated with increased risk of severe outcomes. A Kaplan-Meier estimator showed differences in the risk of severe outcomes according to CD4 cell count in patients with detectable HIV RNA (p=0.039) but no differences were observed in patients with undetectable HIV RNA (p=0.15).

In article 3, tenofovir alafenamide/emtricitabine (TAF/FTC) compared to abacavir/lamivudine (ABC/3TC) was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.90; 95%CI, 0.78-1.04) or hospitalization (aHR 0.93; 95%CI, 0.60-1.43). When compared with ABC/3TC, TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or hospitalization (aHR 0.51; 95%CI, 0.15-1.70). TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or associated hospitalization (aHR 0.33; 95%CI, 0.10-1.07) compared with TAF/FTC.

In article 4, non-Spanish origin (adjusted odds ratio [aOR] 0.64, 95%CI 0.59-0.70); CD4 cell count of 200-349 cells/μL (aOR 0.74, 95%CI 0.64 - 0.86) or 350-499 cells/μL (aOR 0.79, 95%CI 0.70 - 0.88); detectable plasma HIV RNA (aOR 0.61 95%CI 0.53-0.70); and previous SARS-CoV-2 diagnosis (aOR 0.58 95%CI 0.51-0.65) were associated with lower vaccination coverage.

Conclusions: This dissertation demonstrates that PLWH with comorbid conditions, unsuppressed HIV-RNA, and immune suppression could be at risk for worse COVID-19 outcomes and should be prioritised for COVID-19 risk reduction. Until well-designed randomized controlled trials reveal new evidence demonstrating a protective effect of tenofovir, clinical management of PLWH should not be modified. Our findings also show that SARS-CoV-2 vaccination could be beneficial for PLWH and therefore targeted public health strategies should be implemented to improve vaccine uptake in under-vaccinated groups. Although phenomenal progress has been made in understanding the impact of SARS-CoV-2 on PLWH, much work remains to understand the burden in specific HIV sub-populations, develop effective therapies, and ensure equal vaccination access to all.