Efectividad de una aplicación para smartphoneen pacientes de cirugía mayor ambulatoria

Abstract

Introducció: La preparació preoperatòria deficient del pacient dificulta l’assistència i repercuteix els pacients i les seves famílies. A Espanya no es disposa de guies actualitzades sobre les recomanacions preoperatòries en pacients de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), ni de dades sobre l’impacte del compliment, tot i que hi ha estudis que assenyalen el valor de fer-ho per tal d’evitar suspensions quirúrgiques. La introducció d’una aplicació per a smartphone milloraria la preparació preoperatòria del pacient i l’empoderaria en la seva autocura. Objectius: La tesi es va composar de tres fases: Fase I: Conèixer les característiques epidemiològiques dels pacients de CMA, el grau de compliment de cada recomanació preoperatòria i els factors que s’associen a una preparació preoperatòria deficient. Fase II: Dissenyar, crear, validar el funcionament i descriure el cost-benefici d’una aplicació per a smartphone: PreparatB. Fase III: Avaluar l’efectivitat de PreparatB en el compliment de les recomanacions preoperatòries del pacient de CMA, comparat amb la pràctica habitual. Metodologia: A la Fase I (2016-17), es va realitzar un estudi observacional analític i prospectiu en pacients candidats a CMA. A la Fase II, es va crear l’aplicació per a smartphone PreparatB i es va validar en una prova pilot amb 12 participants. A la Fase III (2018-2019), en un assaig clínic aleatoritzat i controlat es va comparar la preparació preoperatòria dels pacients a CMA que van rebre PreparatB (GI) amb els que van rebre la informació habitual (GC). Es van incloure pacients majors de 18 anys, de qualsevol gènere i ètnia, que parlessin i/o entenguessin el castellà/català, amb smartphone personal amb un sistema operatiu Android, usuaris habituals d’aplicacions per smartphone. Per l’anàlisi es va utilitzar el paquet estadístic IBM_SPSS v.26. Va ser aprovat pel Comitè d’Ètica Investigació Clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultats: La població de la Fase I va englobar 320 pacients, majoritàriament dones, amb una mitjana de 55 anys, més de la meitat amb estudis secundaris, laboralment actives i intervingudes de cirurgia de la mà. El 42,3% del total de pacients van rebre el full de recomanació de la preparació preoperatòria i el 96,8% van rebre la trucada informativa. La preparació preoperatòria deficient dels pacients de CMA va ser de 38,8%, un 62,7% causats per la manca d’informació proporcionada pel professional. El gènere femení va ser el que millor va complir amb les recomanacions. A la Fase II es va estimar el retorn de la inversió en un període de 2 a 3 anys. La població de la Fase III va ser de 112 pacients, dels quals 55 van rebre PreparatB (GI) i 57 van seguir el circuit habitual (GC). Van ser dones, amb una mitjana de 54 anys, amb estudis secundaris, actives laboralment i sotmeses a cirurgia de la mà. L’única recomanació preoperatòria que es va relacionar amb el gènere i l’edat va concloure que les dones i els menors de 65 anys que es van preparar amb PreparatB van complir més en portar la llista de medicaments prescrits que els del GC. PreparatB va ser avaluada amb un alt nivell de satisfacció per part dels pacients. Conclusions: La manca d’informació rebuda per part del professional al pacient és la causa principal de preparació deficient. L’aplicació per a smartphone PreparatB liderada per infermeria va ser efectiva a la recomanació preoperatòria de portar el llistat de medicaments prescrits, amb alt nivell de satisfacció per part del pacient. Introduir PreparatB al circuit de preparació preoperatòria a CMA implicaria redistribuir el temps de dedicació dels professionals i unificar la informació. Es necessiten més estudis que demostrin la millora en l’educació del pacient quirúrgic mitjançant aplicacions per a smartphone.

Introducción: La preparación preoperatoria deficiente del paciente dificulta la asistencia y repercute en los pacientes y sus familias. En España, no se dispone de guías actualizadas sobre las recomendaciones preoperatorias en los pacientes en Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA), ni de datos sobre el impacto de su cumplimiento, pero hay estudios que señalan el valor de hacerlo para evitar suspensiones quirúrgicas. La introducción de una aplicación para smartphone mejoraría la preparación preoperatoria del paciente y le empoderaría en su autocuidado. Objetivos: La tesis se compuso de tres fases: Fase I: Conocer las características epidemiológicas de los pacientes de CMA, el grado de cumplimiento de cada recomendación preoperatoria y los factores que se asocian a una preparación preoperatoria deficiente. Fase II: Diseñar, crear, validar el funcionamiento y describir el coste-beneficio de una aplicación para smartphone: PreparatB. Fase III: Evaluar la efectividad de PreparatB en el cumplimiento de las recomendaciones preoperatorias del paciente de CMA, y en comparación con la práctica habitual. Metodología: En la Fase I (2016-17), se realizó un estudio observacional analítico y prospectivo en pacientes candidatos a CMA. En la Fase II, se creó la aplicación para smartphone PreparatB y se validó en una prueba piloto con 12 participantes. En la Fase III (2018-2019), en un ensayo clínico aleatorizado y controlado se comparó la preparación preoperatoria de los pacientes en CMA que recibieron la aplicación para smartphone PreparatB (GI) con los que recibieron la información habitual (GC). Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, de cualquier género y etnia, que hablasen y/o entendiesen el castellano/catalán, con smartphone personal cuyo sistema operativo fuera Android, usuarios habituales de aplicaciones para smartphone. Para el análisis se utilizó el paquete estadístico IBM_SPSS v.26. Fue aprobada por el Comité de Ética Investigación Clínica del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultados: La población de la Fase I englobó 320 pacientes, mayoritariamente mujeres, con una media de 55 años, más de la mitad con estudios secundarios, laboralmente activas e intervenidas de cirugía de mano. El 42,3% del total de pacientes recibieron la hoja de recomendación de la preparación preoperatoria y el 96,8% recibieron la llamada informativa. La preparación preoperatoria deficiente de los pacientes de CMA fue de 38,8%, y se debió en un 62,7% a la falta de información proporcionada por el profesional. El género femenino fue el que mejor cumplió las recomendaciones. En la Fase II se estimó el retorno de la inversión en un período de 2 a 3 años. La población de la Fase III fue de 112 pacientes, de los cuales 55 recibieron PreparatB (GI) y 57 siguieron el circuito habitual (GC). Fueron mujeres, con una media de 54 años, con estudios secundarios, activas laboralmente y sometidas a cirugía de la mano. La única recomendación preoperatoria que se relacionó con el género y la edad concluyó que las mujeres y los menores de 65 años que se prepararon con PreparatB cumplieron más con traer la lista de medicamentos prescritos que los del GC. PreparatB fue evaluada con un alto nivel de satisfacción por parte de los pacientes. Conclusiones: La falta de información recibida por parte del profesional al paciente es la principal causa de preparación deficiente. La aplicación para smartphone PreparatB liderada por enfermería fue efectiva en la recomendación preoperatoria de traer el listado de medicamentos prescritos, con alto nivel de satisfacción por parte del paciente. Introducir PreparatB en el circuito de preparación preoperatoria en CMA implicaría redistribuir el tiempo de dedicación de los profesionales y unificar la información. Se necesitan más estudios que demuestren la mejora en la educación del paciente quirúrgico a través de aplicaciones para smartphone.

Introduction: Inadequate preoperative preparation of the patient complicates care and has implications for the patient and family. In Spain, there are no up-to-date guidelines on pre-operative recommendations for patients undergoing major outpatient surgery (MAS), or evidence of the impact of their compliance, but there are studies that suggest this is useful to avoid surgical suspensions. The introduction of a smart phone app would improve the patient’s preoperative preparation and empower them to take care of themselves. Objectives: The thesis was made up of three stages: Phase I: Knowledge of the epidemiological characteristics of MAS patients, the degree of conformity to each preoperative recommendation and the factors associated with preoperative preparation. Phase II: Design, create, validate and describe a smartphone app’s cost-benefit ratio: PreparatB. Phase III: Assess the efficacy of PreparatB in meeting preoperative recommendations for the MAS patient, and in comparison with standard practice. Methodology: In Phase I (2016-2017), an analytical and prospective observational study was carried out in patients who were candidates for MAS. During Phase II, the PreparatB smartphone application was created and validated through a pilot trial with 12 participants. During Phase III (2018-2019), a randomized controlled trial compared the preoperative preparation of patients with MAS who received the PreparatB (GI) smartphone app to those who received routine information (GC). Patients over 18 years old, regardless of gender and ethnic origin, who speak and/or understand Spanish/Catalan, with a personal smartphone whose operating system was Android, frequent users of smartphone apps, were included. For analysis, IBM_SPSS v. 26 statistical software package was used. It has been approved by the Clinical Research Ethics Committee at the Santa Creu I Sant Pau Hospital (HSCSP). Results: Results: The Phase I population consisted of 320 patients, most of whom were women, with an average age of 55 years, , more than half with a high school education, working and undergoing hand surgery. 42.3% of all patients received the preoperative preparation leaflet, 96 % received the call for information. Inadequate preoperative preparation of MAS patients was 38.8%, 62.7% were attributable to a lack of information provided by the practitioner. Women were the most likely to respond to the recommendations. During Phase II, the return on investment has been estimated over a period of 2-3 years. Phase III populations were 112 patients, of which 55 were treated with PreparatB (GI) and 57 followed the usual circuit (GC). They were women, on average 54 years old, who had completed secondary education, were active at work and were operated by hand. The only preoperative recommendation that was related to gender and age concluded that women and patients under the age of 65 who were prepared with PreparatB were more compliant with the list of prescribed medications than those in the GC. PreparatB was evaluated with a high level of satisfaction in patients. Conclusions: The lack of information received from the professional to the patient is the main cause of inadequate preparation. The nurse-led PreparatB smartphone app was effective in the preoperative recommendation to bring the prescription list, with a high level of patient satisfaction. The introduction of PreparatB, in the preoperative preparation circuit MAS, would involve redistributing the time spent by professionals and unifying the information. Further studies are needed to demonstrate improved patient education in surgery through apps for smartphones.