Live Smart: A cross-cultural investigation of smart home technology acceptance and the role of digital competence, needs frustration, technophobia and technophilia

Abstract

La present tesi doctoral consta de dos estudis: L'estudi 1 utilitza la teoria de l'acceptació tecnològica, (TAM), un model provat per a l'acceptació de SHT i afegeix la teoria de l'autodeterminació (TSD) com a model per avaluar les necessitats psicològiques (en aquest cas, la frustració). de les necessitats d'autonomia, vinculació i competència); el paper de la tecnofòbia s'investiga en aquest context. Una mostra d'usuaris d'SHT en anglès (N = 284) i espanyol (N = 230) va respondre a una sèrie de qüestionaris que avaluaven l'acceptació de l'SHT, la frustració de les necessitats psicològiques, la tecnofòbia i la seva intenció d'utilitzar l'SHT. Es va establir un model de mediació que va predir que la utilitat percebuda, la facilitat d'ús percebuda i la tecnofòbia mediarien l'efecte de la frustració de les necessitats psicològiques (autonomia, relació i competència) sobre la intenció conductual d'utilitzar SHT. La tecnofòbia no va actuar com a mediadora, ja que no hi havia cap efecte directe de la frustració de la necessitat sobre la intenció conductual; tanmateix, la tecnofòbia va resultar significativa com a predictor autònom de la intenció d'utilitzar productes per a la llar intel·ligent. No hi va haver efectes de gènere significatius, però sí hi va haver diferències importants entre els participants anglesos i espanyols, que es discuteixen en termes de diferències culturals en el grau en què la necessitat de frustració és essencial per als participants. L'estudi 2 utilitza una mostra de 243 participants d'entre 18 i 65 anys per explorar els rols de la tecnofòbia, la tecnofília, la confiança en la tecnologia i la competència digital dins del paradigma SHT. Els resultats van mostrar que la tecnofòbia es correlacionava positivament amb l'edat i negativament amb la propietat i la majoria de les habilitats digitals. Les habilitats digitals operatives i creatives van ser factors clau en aquest context. La tecnofília va resultar ser una construcció complexa que no era l'antítesi de la tecnofòbia, ja que incorporava elements tecnofòbics. Els homes van superar les dones en la competència digital general i especialment en les habilitats creatives i la tecnofília. Els participants espanyols van obtenir una puntuació més alta que els participants anglesos en habilitats digitals operatives, habilitats digitals creatives i dependència de la tecnofília. Un model de regressió jeràrquica amb la tecnofòbia com a variable dependent va mostrar que les habilitats digitals operatives i mòbils van contribuir negativament a la tecnofòbia, mentre que les habilitats digitals de navegació ho van fer positivament. L'entusiasme de la tecnofília va predir la tecnofòbia negativament, mentre que la reputació de la tecnofília ho va fer positivament. La cultura i el gènere no eren significatius per predir la tecnofòbia en aquest context. La present investigació va demostrar que les barreres psicològiques i de comportament com la tecnofòbia, la facilitat d'ús percebuda (PEU) i la utilitat percebuda (PU) poden afectar l'acceptació de la SHT per part dels individus. A més, el nou descobriment que PEU va mediar significativament amb la tecnofòbia indica que dins de la psicologia del consumidor els individus prefereixen un SHT sense complicacions per satisfer les seves necessitats individuals. Volen fer les tasques domèstiques utilitzant l'SHT amb el mínim esforç possible. Els fabricants haurien de considerar la simplificació dels seus productes per a un atractiu més ampli i productes de disseny personalitzat per a diferents grups de consumidors, ja que les cultures prefereixen mantenir un cert control sobre els seus robots domèstics mentre que altres no ho fan. L'estudi dos va demostrar que la tecnofília i la tecnofòbia no són oposats directes, ja que la tecnofília té atributs positius i negatius que poden provocar resultats tecnofòbics. A més, la importància d'adquirir habilitats digitals per evitar l'ansietat tecnològica i navegar amb èxit en el món modern impregna al llarg de la investigació. La propietat de dispositius intel·ligents, que ajuda a les persones a acostumar-se a l'SHT, és una via per adquirir les habilitats digitals necessàries per guanyar confiança tecnològica que contribueix a reduir l'ansietat o la tecnofòbia cap a l'SHT.

La presente tesis doctoral consta de dos estudios: el Estudio 1 utiliza la teoría de la aceptación tecnológica (TAM), un modelo probado para la aceptación de SHT y agrega la teoría de la autodeterminación (SDT) como modelo para evaluar las necesidades psicológicas (en este caso, la frustración). de las necesidades de autonomía, afinidad y competencia); En este contexto se investiga el papel de la tecnofobia. Una muestra de usuarios de SHT en inglés (N = 284) y español (N = 230) respondió a una serie de cuestionarios que evaluaban la aceptación de SHT, la frustración de las necesidades psicológicas, la tecnofobia y su intención de usar SHT. Se estableció un modelo de mediación que predijo que la utilidad percibida, la facilidad de uso percibida y la tecnofobia mediarían el efecto de la frustración de las necesidades psicológicas (autonomía, relación y competencia) sobre la intención conductual de usar SHT. La tecnofobia no actuó como mediador, ya que no hubo un efecto directo de la frustración de la necesidad sobre la intención conductual; sin embargo, la tecnofobia demostró ser significativa como predictor independiente de la intención de usar productos para el hogar inteligente. No hubo efectos de género significativos, pero hubo diferencias importantes entre los participantes ingleses y españoles, que se discuten en términos de diferencias culturales en el grado en que la frustración de la necesidad es esencial para los participantes. El estudio 2 utiliza una muestra de 243 participantes de entre 18 y 65 años para explorar los roles de la tecnofobia, la tecnofilia, la confianza en la tecnología y la competencia digital dentro del paradigma SHT. Los resultados mostraron que la tecnofobia se correlacionó positivamente con la edad y negativamente con la propiedad y la mayoría de las habilidades digitales. Las habilidades digitales operativas y creativas fueron factores clave en este contexto. La tecnofilia resultó ser una construcción compleja que no era la antítesis de la tecnofobia, ya que incorporaba elementos tecnofóbicos. Los hombres superaron a las mujeres en competencia digital general y especialmente en habilidades creativas y tecnofilia. Los participantes españoles puntuaron más alto que los participantes ingleses en habilidades digitales operativas, habilidades digitales creativas y dependencia de la tecnofilia. Un modelo de regresión jerárquica con tecnofobia como variable dependiente mostró que las habilidades digitales operativas y móviles contribuyeron negativamente a la tecnofobia, mientras que las habilidades digitales de navegación lo hicieron positivamente. La tecnofilia-entusiasmo predijo negativamente la tecnofobia, mientras que la tecnofilia-reputación lo hizo positivamente. La cultura y el género no fueron significativos para predecir la tecnofobia en este contexto. La presente investigación mostró que las barreras psicológicas y de comportamiento como la tecnofobia, la facilidad de uso percibida (PEU) y la utilidad percibida (PU) pueden afectar la aceptación de SHT por parte de las personas. Además, el novedoso descubrimiento de que PEU mediaba significativamente con la tecnofobia indica que, dentro de la psicología del consumidor, los individuos prefieren SHT sin complicaciones para satisfacer sus necesidades individuales. Quieren realizar las tareas domésticas utilizando SHT con el menor esfuerzo posible. Los fabricantes deberían considerar simplificar sus productos para lograr un mayor atractivo y diseñar productos personalizados para diferentes grupos de consumidores, ya que las culturas prefieren mantener cierto grado de control sobre sus robots domésticos mientras que otras no lo hacen. El estudio dos demostró que la tecnofilia y la tecnofobia no son opuestos directos, ya que la tecnofilia tiene atributos positivos y negativos que pueden causar resultados tecnofóbicos. Además, la importancia de adquirir habilidades digitales para evitar la ansiedad tecnológica y navegar con éxito en el mundo moderno impregna toda la investigación. La propiedad de dispositivos inteligentes, que ayuda a las personas a acostumbrarse a SHT, es una ruta para adquirir las habilidades digitales necesarias para ganar confianza tecnológica, lo que ayuda a disminuir cualquier ansiedad o tecnofobia hacia SHT.

The present doctoral thesis consists of two studies: Study 1 uses the theory of technological acceptance, (TAM), a proven model for SHT acceptance and adds self-determination theory (SDT) as a model to assess psychological needs (in this case, frustration of the needs of autonomy, relatedness, and competence); the role of technophobia is investigated in this context. A sample of English (N = 284) and Spanish (N= 230) SHT users replied to a series of questionnaires assessing acceptance of SHT, frustration of psychological needs, technophobia and their intention to use SHT. A mediation model was established that predicted that perceived usefulness, perceived ease of use, and technophobia would mediate the effect of the frustration of psychological needs (autonomy, relatedness, and competence) on behavioural intention to use SHT. Technophobia did not act as a mediator, as there was no direct effect of need frustration on behavioural intention; however, technophobia proved significant as a stand-alone predictor of intention to use smart home products. There were no significant gender effects, but there were important differences between the English and Spanish participants, which are discussed in terms of cultural differences in the degree to which need frustration is essential for participants.

Study 2 uses a sample of 243 participants aged 18-65 to explore the roles of technophobia, technophilia, trust in technology and digital competence within the SHT paradigm. The results showed that technophobia correlated positively with age and negatively with ownership and most digital skills. Operational and creative digital skills were key factors in this context. Technophilia turned out to be a complex construct that was not the antithesis of technophobia, as it incorporated technophobic elements. Males outscored females in overall digital competence and especially in creative skills and technophilia. Spanish participants scored higher than the English participants on operational digital skills, creative digital skills, and technophilia-dependency. A hierarchical regression model with technophobia as the dependent variable showed that the operational and mobile digital skills contributed negatively to technophobia, whereas navigational digital skills did so positively. Technophilia-enthusiasm predicted technophobia negatively, whereas technophilia-reputation did so positively. Culture and gender were not significant in predicting technophobia in this context.

The present research showed that psychological and behavioural barriers like technophobia, perceived ease of use (PEU) and perceived usefulness (PU) can impact individuals’ acceptance of SHT. Moreover, the novel discovery that PEU significantly mediated with technophobia indicates that within consumer psychology, individuals prefer uncomplicated SHT to fulfil their individual needs. They want to carry out domestic chores using SHT with the least effort possible. Manufacturers should consider simplifying their products for wider appeal and custom design products for different consumer groups as cultures prefer to maintain a degree of control over their domestic robots whereas others do not.

Study two demonstrated that technophilia and technophobia are not direct opposites, as technophilia has positive and negative attributes which can cause technophobic outcomes. Moreover, the importance of acquiring digital skills to avoid technology anxiety and navigate successfully within the modern world permeates throughout the research. Ownership of smart devices, which helps individuals become accustomed to SHT, is one route to gaining the digital skills needed to gain technological confidence, which goes some way to lessening any anxiety or technophobia towards SHT.