Reescrituras femeninas de Nü Wa en la web: metamorfosis y apropiaciones de la Gran Diosa

Abstract

Aquesta investigació examina un espai d’escriptura narrativa que, tot i comptar amb nombrosos adeptes a tot el món, continua sent molt poc estudiat. En pocs anys, les ficcions xineses amb continguts sexuals que es dirigeixen a un públic de lectores han esdevingut un dels productes més rendibles de la indústria cultural. Els consumidors d’aquest tipus de relats ja no són només els homes. Per això, a Internet sorgeixen nombrosos fòrums (legals o il·legals) de lectura on les comunitats de lectores participatives mantenen un diàleg directe i obert entre elles i amb els autors. Aquestes escriptures tenen, així, un paper imprescindible a l’hora d’explorar les sexualitats de les dones i obrir noves expectatives al col·lectiu LGBT. Cada vegada més dones aconsegueixen burlar la censura fèrria del govern proposant les seves narracions a internet o accedint-hi per llegir-les, comentar-les als fòrums de lectura i contribuir a la seva difusió en altres pàgines. Tot i això, el triomf d’aquest sector cultural comporta l’aplicació de mesures cada cop més restrictives per part del govern en la seva tasca de control ideològic. Així, l’escriptura femenina queda atrapada en una disputa permanent de poder entre la maquinària de la censura, les exigències del mercat i les necessitats dels lectors-clients. Aquest treball proposa, en primer lloc, un estudi detallat de les condicions de producció, circulació, interpretació i cocreació dels textos per part de les comunitats d’autores-lectores, tot posant l’èmfasi en les estratègies que utilitzen per burlar la censura i com aquesta incideix tant en la creació d’etiquetes o paraules clau per classificar els textos com en la pròpia escriptura. Seguidament, la nostra investigació analitza el mite de Nü Wa com a pedra angular d’un espai literari les ficcions del qual es poden entendre com a reescriptures de diferents aspectes del mateix. Nü Wa, amb bust de dona i cua de serp, és la Gran Mare que crea tots els humans i la Gran Deessa que preserva les seves creacions del gran diluvi gràcies al seu poder sobrenatural. Mentre que la literatura tradicional xinesa se centra en el bust de dona (feminitat ideal) excloent-ne la cua de serp -símbol de la feminitat amenaçadora (promiscuïtat, animalitat, agressivitat, etc.)-, les escriptures femenines d’Internet donen cabuda a les zones considerades més fosques i perilloses de la feminitat i ofereixen un espai, fins ara inexistent, d’exploració de la sexualitat de les dones i de les comunitats minoritàries. Els textos que analitzem aquí resignifiquen el mite de Nü Wa, confiscat per l’ordre patriarcal, reinterpretant la història androcèntrica, traient a la llum els discursos ocults, oferint noves representacions, parodiant la masculinitat dominant i contestant els estereotips que s’han associat a les dones. En aquest treball pretenem esbrinar i descodificar els discursos ocults mitjançant l’anàlisi del mite de Nü Wa.

Esta investigación examina un espacio de escritura narrativa que, a pesar de contar con numerosos adeptos en todo el mundo, sigue siendo muy poco estudiado. En pocos años, las ficciones chinas con contenidos sexuales que se dirigen a un público de lectoras se han convertido en uno de los productos más rentables de la industria cultural. Los consumidores de este tipo de relatos ya no son solo los hombres. Por ello, en Internet surgen numerosos foros (legales o ilegales) de lectura donde las comunidades de lectoras participativas mantienen un diálogo directo y abierto entre ellas y con los autores. Estas escrituras desempeñan, así, un papel imprescindible a la hora de explorar las sexualidades de las mujeres y abrir nuevas expectativas al colectivo LGBT. Cada vez más mujeres consiguen burlar la censura férrea del gobierno proponiendo sus narraciones en internet o accediendo a estas para leerlas, comentarlas en los foros de lectura y contribuir a su difusión en otras páginas. No obstante, el triunfo de este sector cultural conlleva la aplicación de medidas cada vez más restrictivas por parte del gobierno en su tarea de control ideológico. Así, la escritura femenina queda atrapada en una permanente disputa de poder entre la maquinaria de la censura, las exigencias del mercado y las necesidades de los lectores-clientes. Este trabajo propone, en primer lugar, un estudio pormenorizado de las condiciones de producción, circulación, interpretación y co-creación de los textos por parte de las comunidades de autoras-lectoras, haciendo hincapié en las estrategias que estas utilizan para burlar la censura y en el modo en que esta incide tanto en la creación de etiquetas o palabras clave para clasificar los textos como en la propia escritura. Seguidamente, nuestra investigación analiza el mito de Nü Wa como piedra angular de un espacio literario cuyas ficciones pueden entenderse como reescrituras de diferentes aspectos del mismo. Nü Wa, con busto de mujer y cola de serpiente, es la Gran Madre que crea a todos los humanos y la Gran Diosa que preserva a sus creaciones del gran diluvio gracias a su poder sobrenatural. Mientras que la literatura tradicional china se centra en el busto de mujer (feminidad ideal) excluyendo la cola de serpiente -símbolo de la feminidad amenazadora (promiscuidad, animalidad, agresividad, etc.)-, las escrituras femeninas de Internet dan cabida a las zonas consideradas más oscuras y peligrosas de la feminidad y ofrecen un espacio, inexistente hasta ahora, de exploración de la sexualidad de las mujeres y de las comunidades minoritarias. Los textos que aquí analizamos resignifican el mito de Nü Wa, confiscado por el orden patriarcal, reinterpretando la historia androcéntrica, sacando a la luz los discursos ocultos, ofreciendo nuevas representaciones, parodiando la masculinidad dominante y contestando los estereotipos que se han venido asociando a las mujeres. En este trabajo pretendemos averiguar y decodificar los discursos ocultos a través del análisis del mito de Nü Wa.

This research is concerned primarily with a narrative writing space that, despite many followers around the world, it is still largely under-studied. Within a few years, Chinese novels with sexual content targeting readers have become one of the most profitable products in the cultural industry. Consumers of these stories are not just men anymore. Therefore, many (legal or illegal) reading forums have emerged on the Internet. Female readers can have direct and open conversation with each other and authors on these forums. These writings thus play a crucial role in exploring women’s sexualities and bringing new expectations to the LGBT community. More and more women have successfully evaded the strict censorship, and they publish their stories on the Internet. The readers can read these stories on the forum, or they can post comments and spread them on other websites. However, the victory of this cultural sector means that the government has taken more and more measures in ideological control. Therefore, women’s writing has fallen into a continuous struggle among the censorship mechanism, market demand and readers’ demands. The purpose of this paper is to study in detail the conditions of text production, circulation, interpretation and co-creation of female authors-readers, and to emphasize their strategies to avoid censorship on the creation of text classification labels or keywords and the writing itself. Our research also analyzes the myth of Nü Wa as the basis of literary space, and its novels can be understood as rewriting all aspects of it. Nü Wa, who has a female bust and a snake tail, is the Great Mother who created all human beings and the Great Goddess who protected her creations from floods by virtue of supernatural forces. Although traditional Chinese literature focuses on women’s breasts (ideal femininity) and excludes the snake tail, symbol of threatening femininity (promiscuity, brutality, aggression, etc.), the women’s writings on the Internet include the darkest and most dangerous of femininity, and provide a space that does not exist so far to explore the sexuality of women and minority communities. The texts we analyze here discards the myth of Nü Wa confiscated by the patriarchy, reinterprets the androcentric history, reveals the hidden discourses, provides new representations, parody the dominant masculinity and questions the stereotypes related to women. In this study, we aim to discover and interpret the hidden discourses through the analysis of the myth of Nü Wa.