Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Filologia i Filosofia
[spa] Esta tesis doctoral analiza las representaciones de (post)humanidad y alteridad en varios textos recientes de ciencia ficción de los autores anglófonos Nnedi Okorafor y Mike Carey. El corpus de este trabajo incluye diez textos: Lagoon (2014), LaGuardia (2019) y la trilogía Binti (2015-2018), todas obras de Nnedi Okorafor, y The Girl with All the Gifts (2014), The Boy on the Bridge (2017) y la trilogía Rampart (2020-21), escritas por Mike Carey bajo el seudónimo M. R. Carey. Mi tesis explora cómo ambos autores aportan nuevas perspectivas en torno al concepto de (post)humanidad en un momento de desarrollo tecnológico y crisis medioambiental como es la segunda década del siglo XXI, en el que la literatura – entre otras muchas disciplinas artísticas y no artísticas – muestra gran interés por las relaciones que se establecen entre el (post)humano y el no-humano – sea este último animal, cíborg o alienígena – y la relación de ambos con el entorno. Las perspectivas ofrecidas por Okorafor y Carey en las obras analizadas relacionan los distintos problemas ecológicos actuales con los cambios en la identidad humana que se reflejan en sus textos y que parten de la responsabilidad humana por la crisis medioambiental y la extinción masiva de especies. Es por esto que el concepto de alteridad es central en esta tesis, ya que las narrativas seleccionadas cuestionan el antropocentrismo y plantean un modelo planetario basado en la cooperación y la celebración de la diversidad de identidades. Esta tesis contextualiza inicialmente la ciencia ficción como género literario a lo largo de la historia y la asocia a la disciplina ecocrítica, centrándose en los conceptos filosóficos de humanidad y no-humanidad, así como de cultura y naturaleza, que constituyen el aparato teórico que articula esta investigación. Mediante una lectura exhaustiva de los textos seleccionados, esta tesis explora cómo la (post)humanidad se relaciona con la (post)naturaleza y cómo las transformaciones identitarias de los personajes que estos retratan plantean cuestiones éticas sobre el tratamiento (post)humano de la alteridad. Las conclusiones a las que se llega en esta investigación ponen énfasis en el carácter esperanzador de las narrativas analizadas, que plantean de forma poco habitual en el género de ciencia ficción la posibilidad de un futuro donde el (post)humano puede coexistir con el Otro en un contexto (post)natural a partir de la inclusión y la cooperación. A pesar de las diferencias existentes entre los textos de ambos autores, estos muestran conexiones en su representación de la tecnología como potencial vehículo para la (re)construcción de futuros sostenibles entre el (post)humano y su entorno, a pesar de que el mundo (post)natural se represente como un lugar de conflicto y de difícil adaptación y que mantenga latente un trasfondo antropocéntrico. Aun así, los textos analizados parecen mostrar interés por descentralizar la figura del humano y reflejar la importancia de dar voz a otras realidades e identidades. Una de las conclusiones alcanzadas en este trabajo tiene que ver con la importante contribución de la ciencia ficción, un género tradicionalmente percibido como escapista y puramente dedicado al entretenimiento, a la apertura de nuevas vías de debate, no solo desde el campo de la ecocrítica, sino también en la sociedad del siglo XXI y en plena crisis ecológica, ya que ofrece futuros potenciales en los que el ser humano puede lograr un equilibrio planetario a través de proyectos sociales cooperativos que eviten la centralidad de su propia experiencia.
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza les representacions de (post)humanitat i alteritat en diversos textos recents de ciència-ficció dels autors anglòfons Nnedi Okorafor i Mike Carey. El corpus d’aquest treball inclou deu textos: Lagoon (2014), LaGuardia (2019) i la trilogia Binti (2015-2018), totes obres de Nnedi Okorafor, i The Girl with All the Gifts (2014), The Boy on the Bridge (2017) i la trilogia Rampart (2020-21), escrites per Mike Carey sota el pseudònim M. R. Carey. La meva tesi explora com ambdos autors aporten noves perspectives en torn al concepte de (post)humanitat en un moment de desenvolupament tecnològic i crisi mediambiental com és la segona dècada del segle XXI, en el qual la literatura – entre moltes altres disciplines artístiques i no artístiques – mostra gran interés per les relacions que s’estableixen entre el (post)humà i el no-humà – sigui aquest últim animal, ciborg o alienígena – i la relació d’aquests amb l’entorn. Les perspectives oferides per Okorafor i Carey en les obres analitzades relacionen els distints problemes ecològics actuals amb els canvis en la identitat humana que es reflecteixen als seus textos i que parteixen de la responsabilitat humana per la crisi mediambiental i l’extinció masiva d’espècies. És per això que el concepte d’alteritat és central en aquesta tesi, ja que les narratives seleccionades qüestionen l’antropocentrisme i plantegen un model planetari basat en la cooperació i la celebració de la diversitat d’identitats. Aquesta tesi contextualitza inicialment la ciència-ficció com a gènere literari al llarg de la història i l’associa a la disciplina ecocrítica, centrant-se en els conceptes filosòfics d’humanitat i no-humanitat, així com de cultura i naturalesa, que constitueixen l’aparell teòric que articula aquesta investigació. Mitjançant una lectura exhaustiva dels textos seleccionats, aquesta tesi explora com la (post)humanitat es relaciona amb la (post)naturalesa i com les transformacions identitàries dels personatges que aquests retraten plantegen qüestions ètiques sobre el tractament (post)humà de l’alteritat. Les conclusions a les quals s’arriba en aquesta recerca posen èmfasi en el caràcter esperançador de les narratives analitzades, que plantegen de forma poc habitual en el gènere de ciència-ficció la possibilitat d’un futur on el (post)humà pot coexistir amb l’Altre en un context (post)natural a partir de la inclusió i la cooperació. Malgrat les diferències existents entre els textos de tots dos autors, aquests mostren connexions en la seva representació de la tecnologia com a potencial vehicle per a la (re)construcció de futurs sostenibles entre el (post)humà i el seu entorn, malgrat que el món (post)natural es representi com un lloc de conflicte i de difícil adaptació i que manté latent un rerefons antropocèntric. Així i tot, els textos analitzats semblen mostrar interés per descentralitzar la figura de l’humà i reflectir la importància de donar veu a altres realitats i identitats. Una de les conclusions aconseguides en aquest treball té a veure amb la important contribució de la ciència-ficció, un gènere tradicionalment percebut com escapista i purament dedicat a l’entreteniment, a l’obertura de noves vies de debat, no sols des del camp de l’ecocrítica, sinó també en la societat del segle XXI i en plena crisi ecològica, ja que ofereix futurs potencials en els quals l’ésser humà pot aconseguir un equilibri planetari a través de projectes socials cooperatius que evitin la centralitat de l’ experiència humana.
[eng] This doctoral thesis analyses the representations of (post)humanity and alterity in several recent science fiction texts by Anglophone authors Nnedi Okorafor and Mike Carey. The corpus of this dissertation includes ten texts: Lagoon (2014), LaGuardia (2019) and the Binti trilogy (2015-2018), by Nnedi Okorafor, and The Girl with All the Gifts (2014), The Boy on the Bridge (2017) and the Rampart trilogy (2020-21), written by Mike Carey under the pseudonym M. R. Carey. My thesis explores how both authors provide new perspectives on the concept of (post)humanity at a time of technological development and environmental crisis in the second decade of the twenty-first century, when literature – among many other artistic and non-artistic disciplines – shows great interest in the relationship between the (post)human and the non-human – be it animal, cyborg or alien – and their relationship with the environment. The perspectives offered by Okorafor and Carey in the works analysed link the current ecological problems to the changes in human identity reflected in their texts, which stem from human responsibility for the environmental crisis and the mass extinction of species. For this reason, the concept of alterity is central to this thesis, as the selected narratives question anthropocentrism and propose a planetary model based on cooperation and the celebration of the diversity of identities. This thesis initially contextualises science fiction as a literary genre throughout history and connects it to the discipline of ecocriticism, focusing on the philosophical concepts of humanity and non-humanity, as well as culture and nature, which constitute the theoretical apparatus that articulates this research. Through a close reading of the selected texts, this thesis explores how (post)humanity is related to (post)nature and how the identity transformations of the characters they portray raise ethical questions about the (post)human treatment of the Other. The conclusions reached in this research emphasise the hopeful nature of the narratives analysed, which raise, in a way that is quite unusual in the science fiction genre, the possibility of a future where the (post)human can coexist with the Other in a (post)natural context on the basis of inclusion and cooperation. Despite the differences between the texts of both authors, they show connections in their representation of technology as a potential vehicle for the (re)construction of sustainable futures between (post)humans and their environment, even though the (post)natural world is depicted as a place of conflict and difficult adaptation which keeps latent anthropocentric undertones. Even so, the texts analysed seem to show an interest in decentralising the figure of the human and reflecting the importance of giving voice to other realities and identities. One of the conclusions reached in this thesis has to do with the important contribution of science fiction, a genre traditionally perceived as escapist and purely dedicated to entertainment, to the opening of new avenues of debate, not only from the field of ecocriticism, but also in twenty-first-century society and in the midst of ecological crisis, since it offers potential futures in which human beings can achieve a planetary balance through cooperative social projects that avoid the centrality of human experience.
Ciencia ficción; Posthumanidad; Alteridad; Ecocrítica; Postnaturaleza
8 - Linguistics. Literature
Análisis ecocrítico de producción cultural anglófona contemporánea
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.