Integrated Environmental System Management Approaches and Stakeholder Chosen Visualizations for Coastal Management in the Global South

Abstract

Les comunitats costaneres, especialment les del Sud Global, estan cada vegada més amenaçades per a l’impacte del canvi climàtic. L’Antropocè ha accelerat la degradació mediambiental, eliminant la protecció que ofereix el medi ambient i afectant encara més els sistemes socioecològics de les zones costaneres. No obstant això, és precisament el comportament humà cap al medi ambient el que es pot gestionar. Aquesta tesi està motivada pel desig de gestionar aquests comportaments amb l’objectiu de millorar la gestió costanera mitjançant la millora de la integració del coneixement en els enfocaments de gestió de sistemes ambientals pertanyents a les comunitats costaneres locals. Els marcs de gestió de l’àrea costanera requereixen cocreació amb totes les parts interessades que inclou el coneixement de baix a dalt i de dalt a baix. Per tant, encara es requereix la investigació sobre el paper de les Organisationorganitzacions frontereres” que poden combinar processos de baix a dalt i de dalt a baix. Proporcionar un conjunt d’indicadors socials als marcs de gestió de la zona costanera que l’ajuda en la gestió del comportament humà és una bretxa específica i coneguda en la literatura, específicament dins de la roda costanera de Hazard. Fins i tot quan el coneixement està integrat i s’inclouen indicadors apropiats en els marcs de gestió costanera, la visualització de les dades i la seva adequació als grups interessats continua sent una línia interessant i oberta de recerca. En aquesta tesi, la investigació i l’anàlisi de la literatura sistemàtica van proporcionar la base teòrica i les dimensions analítiques per als estudis empírics qualitatius que van tenir lloc a les zones costaneres d’Accra, Ghana i La Paz, Mèxic entre 2017 i 2018. Els processos de compromís durant els estudis de camp van implicar un grup variat i complet de titulars de coneixement de baix a dalt i de dalt a baix (és a dir, parts interessades) d’ambdós llocs. Una enquesta llançada a tot el continent africà (2020) va proporcionar una anàlisi quantitativa en els tipus de parts interessades corresponents a les eines i tècniques de visualització. Els resultats mostren que fins i tot a mesura que les tecnologies de la informació i la comunicació avancen en el Sud Global, la interacció cara a cara i els processos participatius són actualment els millors mètodes per identificar, capturar, intercanviar i validar coneixements i necessitats locals. Això es pot aconseguir mitjançant l’establiment, la millora o l’ús d’organitzacions frontereres. Aquestes organitzacions de fronteres / associacions multipropietats que satisfan la bretxa des de l’àmbit local fins a l’àmbit de la política, tenen una clau potencialment important per trobar solucions als impactes actuals i futurs del canvi climàtic a les zones costaneres. Pel que fa als indicadors per a la gestió sistèmica de la zona costanera, es van caracteritzar tres escenaris. El primer escenari (una coaparició de l’anàlisi de la literatura amb les necessitats identificades de les parts interessades locals de la costa de Ghana) és el que promovem que s’incorpori als marcs de control de l’indicador costaner actual (per exemple, mitjançant l’actualització del CHW – el marc proposat per al seu ús en contextos de països en desenvolupament). La recerca també ha proporcionat una direcció clara per als tipus d’eines de visualització i tècniques per a cada tipus de grup de participació de la comunitat costanera i àrea d’especialització. Per tant, una persona interessada que vol transmetre un missatge per a la gestió de la zona costanera, la recerca demostra a quin públic objectiu és més adequat una eina o tècnica de comunicació específica. Aquesta tesi prepensava per contribuir a una millor gestió costanera, específicament al Sud Global, mitjançant l’avanç de la ciència.

Las comunidades costeras, especialmente las del Sur Global, están cada vez más expuestas a los impactos del cambio climático. El Antropoceno ha acelerado la degradación ambiental, eliminando la protección que ofrece el medio ambiente y afectando aún más a los sistemas socioecológicos de las zonas costeras. Sin embargo, es precisamente el comportamiento humano hacia el medio ambiente lo que se puede gestionar. Esta tesis está motivada por el deseo de gestionar estos comportamientos con el objetivo de mejorar la gestión de las zonas costeras mediante una mejor integración del conocimiento en los enfoques de gestión de los sistemas medioambientales relativos a las comunidades costeras locales. Los marcos de gestión de las zonas costeras requieren la cocreación con todas las partes interesadas, lo que incluye el conocimiento ascendente y descendente. De ahí que aún sea necesario investigar el papel de las “”organizaciones de frontera”” que pueden combinar los procesos ascendentes y descendentes. Para gestionar estos comportamientos humanos, la inclusión de indicadores sociales en los marcos de gestión de las zonas costeras, concretamente en la bien utilizada Rueda de Peligros Costeros, sigue siendo una laguna de investigación. Incluso cuando el conocimiento está integrado y se incluyen los indicadores apropiados dentro de los marcos de gestión costera, la visualización de los datos y su correspondencia con los grupos de interés sigue siendo una línea de investigación apasionante y abierta. En esta tesis, la investigación y el análisis sistemático de la literatura proporcionaron la base teórica y las dimensiones analíticas para los estudios empíricos cualitativos que tuvieron lugar en las zonas costeras de Accra, Ghana y La Paz, México, entre 2017 y 2018. Los procesos de participación durante los estudios de campo involucraron a un grupo variado y completo de poseedores de conocimientos ascendentes y descendentes (es decir, partes interesadas) de ambos sitios. Una encuesta lanzada en todo el continente africano (2020) proporcionó un análisis cuantitativo en la adecuación de los tipos de partes interesadas a las herramientas y técnicas de visualización. Los resultados muestran que, aunque las tecnologías de las TIC avancen en el Sur Global, la interacción cara a cara y los procesos participativos son actualmente los mejores métodos para identificar, captar, intercambiar y validar los conocimientos y necesidades locales. Esto puede lograrse mediante el establecimiento, la mejora o el uso de Organizaciones Fronterizas. Estas organizaciones fronterizas/asociaciones de múltiples partes interesadas que tienden un puente entre el nivel local y el nivel de elaboración de políticas son una clave potencialmente importante para encontrar soluciones a los impactos actuales y futuros del cambio climático en las zonas costeras. En cuanto a los indicadores para la gestión sistémica de las zonas costeras, se caracterizaron tres escenarios. El primer escenario (una coincidencia del análisis de la literatura con las necesidades identificadas por los actores locales de la costa ghanesa) es el que promovemos para que se incorpore a los actuales marcos de seguimiento de indicadores costeros (por ejemplo, mediante la mejora del CHW, el marco preconizado para su uso en contextos de países en desarrollo). La investigación también ha proporcionado una dirección clara para los tipos de herramientas y técnicas de visualización para cada tipo de grupo de interesados de la comunidad costera y área de experiencia. Así, a una parte interesada que quiera transmitir un mensaje para la gestión de las zonas costeras, nuestra investigación le demuestra a qué público objetivo es más adecuada una determinada herramienta o técnica de comunicación. Esta tesis pretende contribuir a la mejora de la gestión costera, concretamente en el Sur Global, mediante el avance de la ciencia de la integración del conocimiento en los enfoques de la gestión.

Coastal communities, especially those in the Global South, are increasingly at risk to the impacts of the changing climate. The Anthropocene has accelerated the environmental degradation, removing the protection offered by the environment and further impacting the socio-ecological systems at coastal areas. However, it is precisely the human behaviour towards the environment that can be managed. This thesis is motivated by the desire to manage these behaviours with the aim to enhance coastal management by improving the integration of knowledge into environmental systems management approaches pertaining to local coastal communities. Coastal area management frameworks require co-creation with all stakeholders that includes bottom-up and top-down knowledge. Hence, research is still required into the role of “Boundary Organisations” that can combine bottom-up and top-down processes. To manage these human behaviours, the inclusion of social indicators into coastal area management frameworks, specifically within the well-used Coastal Hazard Wheel, remains a research gap. Even when knowledge is integrated and appropriate indicators are included within the coastal management frameworks, visualising the data and matching it to stakeholder groups is still an exciting and open line of research. In this thesis, the systematic literature research and analysis provided the theoretical basis and analytical dimensions for the qualitative empirical studies that took place in the coastal areas of Accra, Ghana and La Paz, Mexico between 2017 and 2018. The engagement processes during the field studies involved a varied and complete group of bottom-up and top-down knowledge holders (i.e. stakeholders) from both sites. A survey launched across the African continent (2020) provided quantitative analysis in matching stakeholder types to visualisation tools and techniques. The results show that even as ICT technologies advance in the Global South, face-to-face interaction and participatory processes are currently the better methods to identify, capture, exchange and validate local knowledge and needs. This can be achieved through the establishment, enhancement or use of Boundary Organisations. These Boundary Organisations / multi-stakeholder partnerships that bridge the gap from local level to policy making level hold a potentially important key in finding solutions to the current and future impacts of climate change at coastal areas. In terms of the indicators for systemic coastal area management three scenarios were characterised. The first scenario (a co-occurrence of the literature analysis with the identified needs from local Ghanaian coastal stakeholders) is the one we promote to be incorporated within the current coastal indicator monitoring frameworks (for example by upgrading the CHW – the framework advocated for use in developing country contexts). The research has also provided a clear direction for the types of visualisation tools and techniques for each type of coastal community stakeholder group and area of expertise. Thus, a stakeholder that wants to convey a message for coastal area management, our research demonstrates to which target audience a specific communication tool or technique is most suited. This thesis prepensed to contribute to enhanced coastal management, specifically in the Global South, by advancing the science of knowledge integration in the approaches to socio-ecological systemic management. In such, the thesis concludes with a contribution to the theories of knowledge integration processes. In particular, the new coastal knowledge integration process proposed here (SHAPES: Systemic Hybrid Knowledge Integration Process) is conceived to provide opportunities for coastal managers to enhance local coastal management.