Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals
Aquesta tesi doctoral estudia el potencial d’una reforma fiscal ambiental, un desplaçament fiscal neutral en ingressos cap a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per aconseguir un doble dividend sota nous supòsits de comportament. El doble dividend aquí es refereix principalment a una reducció simultània de l’atur i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La investigació està guiada per la següent pregunta general: Quins són els impactes sobre la innovació, l’ocupació i el clima de canviar els impostos del treball al carboni sota una racionalitat limitada? Per abordar aquesta qüestió, es desenvolupa un model basat en agents (ABM). Engloba agents delimitadament racionals i heterogenis que interactuen entre ells, fan un equilibri entre el temps de consum i el treball i utilitzen l’energia durant la producció i el consum. El capítol 1 presenta el tema, els buits de recerca i les contribucions. El capítol 2 conté una revisió sintètica de la literatura, que combina coneixements de diverses disciplines per identificar elements que falten en l’anàlisi de les reformes fiscals ambientals. El capítol 3 aprofundeix en el vessant empíric d’un element central de l’ABM: és a dir, el nexe entre temps de treball, activitats de lleure i consum d’energia. Això implica combinar dades del diari de temps i dades de consum d’energia de diverses activitats, seguida d’una anàlisi economètrica de la relació entre el temps dedicat a treballar i la intensitat energètica de l’oci. El capítol 4 examina si un model basat en agents pot replicar els resultats d’un model d’equilibri general (GEM) per a una reforma fiscal ambiental. Això implica explorar les possibles barreres a aquesta comparació metodològica. Amb aquest propòsit es construeix un ABM basat en un GEM existent. A continuació, comprovo si totes les proposicions fetes per l’estudi original estan recolzades pel nostre ABM. Aquests fan referència principalment a la possibilitat d’un doble dividend, combinat amb un objectiu (re)distributiu. El capítol 5 amplia el ABM del capítol 4 per estudiar la pregunta principal de recerca. Pren una perspectiva “lifestyle” basada en l’activitat, on les llars s’enfronten a un compromís entre el temps de consum, el treball domèstic/de cura no remunerat i el treball remunerat. A més, les llars són heterogènies pel que fa a (i) la seva dotació temporal inicial, (ii) els nivells de consum contaminant de subsistència i (iii) la situació laboral. Les seves decisions es caracteritzen a més per un comportament habitual i dinàmiques d’imitació. També posem a prova les conseqüències de la variació de les preferències verdes i les preferències d’oci per al doble dividend de l’ocupació. Pel que fa a la producció, el model diferencia entre tres sectors representatius, produint béns que varien en intensitat laboral i energètica durant la producció, i en requeriments de temps i energia durant el consum. Les empreses són “satisficers” que innoven només si els seus beneficis o la quota de demanda del seu bé estan disminuint. Finalment, el capítol 6 conclou i ofereix suggeriments per a més investigacions.
Esta tesis doctoral estudia el potencial de una reforma fiscal medioambiental, un cambio impositivo neutro en cuanto a ingresos para las emisiones de gases de efecto invernadero, para lograr un doble dividendo bajo supuestos de comportamiento novedosos. El doble dividendo se refiere aquí sobre todo a una reducción simultánea del desempleo y de las emisiones de gases de efecto invernadero. La investigación está guiada por la siguiente pregunta general: Cuál es el impacto en la innovación, el empleo y el clima de cambiar los impuestos del trabajo al carbono bajo una racionalidad limitada? Para responder a esta pregunta, se desarrolla un modelo basado en agentes (ABM). En ‘el se incluyen agentes heterogéneos y de racionalidad limitada que interactúan entre sí, hacen un balance entre el tiempo para el consumo y el trabajo, y utilizan la energía durante la producción y el consumo. El capítulo 1 presenta el tema, las lagunas de investigación y las contribuciones. El capítulo 2 contiene una revisión sintética de la literatura, que combina ideas de varias disciplinas para identificar los elementos que faltan en el análisis de las reformas fiscales medioambientales. El capítulo 3 profundiza en el aspecto empírico de un elemento central del modelo: el nexo entre el tiempo de trabajo, las actividades de ocio y el consumo de energía. Para ello, se combinan los datos de los diarios de tiempo y los datos de uso de energía de diversas actividades, y se realiza un análisis econométrico de la relación entre el tiempo de trabajo y la intensidad energética del ocio. El capítulo 4 examina si un modelo basado en agentes puede replicar los resultados de un modelo de equilibrio general (GEM) para una reforma fiscal medioambiental. Para ello, se exploran los posibles obstáculos a esta comparación metodológica. Para ello se construye un ABM basado en un GEM existente. A continuación, compruebo si todas las propuestas formuladas por el estudio original se ven respaldadas por nuestro ABM. Estas se refieren principalmente a la posibilidad de un doble dividendo, combinado con un objetivo (re)distributivo. El capítulo 5 amplía el ABM del capítulo 4 para estudiar la cuestión principal de la investigación. Adopta una perspectiva “lifestyle” basada en la actividad, en la que los hogares se enfrentan a un equilibrio entre el tiempo de consumo, el trabajo doméstico/de cuidados no remunerado y el trabajo remunerado. Además, los hogares son heterogéneos en cuanto a su (i) dotación inicial de tiempo, (ii) niveles de consumo contaminante de subsistencia y (iii) situación laboral. Sus decisiones se caracterizan además por un comportamiento habitual y una dinámica de imitación. También probamos las consecuencias de la variación de las preferencias ”verdes” y de las preferencias de ocio para el doble dividendo del empleo. Por lo que respecta a la producción, el modelo distingue entre tres sectores representativos, que producen bienes que varían en cuanto a la intensidad de mano de obra y energía durante la producción, y en cuanto a los requisitos de tiempo y energía durante el consumo. Las empresas son “satisficers” y sólo innovan si sus beneficios o la proporción de la demanda de su bien disminuyen. Por último, el capítulo 6 concluye y ofrece sugerencias para futuras investigaciones.
This doctoral thesis studies the potential of an environmental tax reform, a revenue-neutral tax shift towards greenhouse gas emissions, to achieve a double dividend under novel behavioural assumptions. The double dividend here refers mostly to a simultaneous reduction in unemployment and greenhouse gas emissions. The research is guided by the following overarching question: What are the innovation, employment and climate impacts of shifting taxes from labour to carbon under bounded rationality? To address this question, an agent-based model (ABM) is developed. It encompasses boundedly rational and heterogeneous agents who interact with each other, make a trade-off between time for consumption and work, and use energy during production and consumption. Chapter 1 introduces the topic, research gaps and contributions. Chapter 2 contains a synthetic literature review, combining insights from various disciplines to identify missing elements in the analysis of environmental tax reforms. Chapter 3 delves into the empirical side of one central element of the ABM: namely the nexus between work time, leisure activities and energy use. This involves combining time diary data and energy use data of various activities, followed by an econometric analysis of the relationship between time spent working and the energyintensity of leisure. Chapter 4 examines whether an agent-based model can replicate the results of a general equilibrium model (GEM) for an environmental tax reform. This involves exploring potential barriers to this methodological comparison. For this purpose an ABM is built based on an existing GEM. Next, I test if all the propositions made by the original study are supported by our ABM. These refer mostly to the possibility of a double dividend, combined with a (re)distributional goal. Chapter 5 extends the agent-based model of Chapter 4 to study the main research question. It takes an activity-based lifestyle perspective, where households face a trade-off between consumption time, unpaid household/care work and paid labour. Moreover, households are heterogeneous in terms of their (i) initial time endowment, (ii) levels of subsistence polluting consumption, and (iii) employment situation. Their decisions are further characterised by habitual behaviour and imitation dynamics. We also test the consequences of variation in “green” preferences and leisure preferences for the employment double dividend. On the production side the model differentiates between three representative sectors, producing goods varying in labour- and energy-intensity during production, and in time- and energyrequirements during consumption. Firms are satisficers who innovate only if their profits or the share of demand for their good are falling. Finally, Chapter 6 concludes and provides suggestions for further research.
Modelatge basat en agents; Modelización basado en agentes; Agent-based modelling; Reforma fiscal ambiental; Reforma fiscal ambiental; Environmental tax reform; Ús del temps; Uso del tiempo; Time use
504 – Environmental sciences
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.