Legitimidad democrática de las redes de gobernanza en las políticas públicas de planificación de ordenamiento territorial y desarrollo: el caso del Área Metropolitana de Guadalajara

Abstract

L’actual discussió teòrica sobre la qualitat democràtica de les xarxes de governança ha tendit a basar-se en la suposició que són intrínsecament democràtiques o intrínsecament antidemocràtiques. Aquesta conjectura és molt discutible, ja que les xarxes de governança seran més o menys democràtiques, depenent dels criteris per avaluar la qualitat democràtica i les condicions institucionals i estructurals deteerminades. En el marc d’aquesta discussió, la tesi doctoral estudia els efectes del context institucional, polític-cultural i sociodemogràfic de l’Àrea Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimitat democràtica de les xarxes de governança, centrant l’atenció en dues polítiques públiques de planificació metropolitanes: el Pla d’Ordenament Territorial Metropolità i el Programa de Desenvolupament Metropolità. D’aquesta manera, el treball de recerca respon a dos objectius. En primer és una revisió bibliogràfica que resumeix i integra els estudis realitzats per l’acadèmia especialitzada per descriure la configuració institucional, polític-cultural i sociodemogràfica de l’Àrea Metropolitana de Guadalajara, s’expliquen breument les característiques i l’ evolució durant les dues primeres dècades del segle XXI. En segon es fa un anàlisi de dades qualitatives (entrevistes semiestructurades) i quantitatives (estadístic) de l’efecte del context institucional, polític-cultural i sociodemogràfic de l’Àrea Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimitat democràtica de les xarxes de governança a les polítiques públiques objecte d’estudi. De manera concreta, s’observa que les polítiques públiques, objecte d’estudi, presenten trets diferenciats respecte a la legitimitat democràtica de les xarxes de governança, particularment, en alguns elements de la dimensió del procés (com ara la diversitat d’actors, asimetries de poder, deguda deliberació, transparència i satisfacció dels actors involucrats). Entre les causes explicatives d’aquestes variacions s’observa un conjunt de factors associats al context institucional (regles de xarxes formals i informals expressades en normatives), polític-cultural (desconfiança institucional i desinterès en política) i sociodemogràfic (pobresa, pobresa extrema, nivells d’escolaritat, rangs d’edat) polític-cultural (desconfiança institucional i desinterès en política) de l’Àrea Metropolitana de Guadalajara.

La actual discusión teórica sobre la calidad democrática de las redes de gobernanza ha tendido a basarse en la suposición de que son intrínsicamente democráticas o intrínsicamente antidemocráticas. Esta conjetura es muy discutible, ya que las redes de gobernanza serán más o menos democráticas, dependiendo de los criterios para evaluar la calidad democrática y las condiciones institucionales y estructurales determinadas. En el marco de esta discusión, la tesis doctoral estudia los efectos del contexto institucional, político-cultural y sociodemográfico del Área Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimidad democrática de las redes de gobernanza, centrando la atención en dos políticas públicas de planificación metropolitanas: el Plan de Ordenamiento Territorial Metropolitano y el Programa de Desarrollo Metropolitano. Así, el trabajo de investigación responde a dos objetivos. El primero es una revisión bibliográfica que sintetiza e integra los estudios realizados por la academia especializada para describir la configuración institucional, político-cultural y sociodemográfica del Área Metropolitana de Guadalajara, se explican brevemente sus características y su evolución durante las primeras dos décadas del siglo XXI. El segundo es un análisis de datos cualitativos (entrevistas semiestructuradas) y cuantitativos (estadístico) del efecto del contexto institucional, político-cultural y sociodemográfico del Área Metropolitana de Guadalajara sobre la legitimidad democrática de las redes de gobernanza en las políticas públicas objeto de estudio. De forma concreta, se observa que las políticas públicas objeto de estudio, presentan rasgos diferenciados con respecto a la legitimidad democrática de las redes de gobernanza, particularmente en algunos elementos de la dimensión del proceso (diversidad de actores, simetrías de poder, debida deliberación, transparencia y satisfacción de los actores involucrados). Entre las causas explicativas de tales variaciones se observa un conjunto de factores asociados al contexto institucional (reglas de redes formales e informales expresadas en normativas), político-cultural (desconfianza institucional y desinterés político) y sociodemográfico (pobreza, pobreza extrema, niveles de escolaridad, rangos de edad) del Área Metropolitana de Guadalajara.

The current theoretical discussion on the democratic quality of governance networks has tended to be based on the assumption that they are either intrinsically democratic or intrinsically undemocratic. This conjecture is highly debatable, since governance networks will be more or less democratic, depending on the criteria for assessing democratic quality and the specific institutional and structural conditions determined. Within the framework of this discussion, this doctoral thesis studies the effects of the institutional, political-cultural and sociodemographic context of the Guadalajara Metropolitan Area on the democratic legitimacy of governance networks, focusing on two metropolitan planning public policies: the Metropolitan Land Use Plan and the Metropolitan Development Program. Thus, the research work responds to two objectives. The first is a bibliographic review that synthesizes and integrates the studies done by specialized academia to describe the institutional, political-cultural and sociodemographic configuration of the Guadalajara Metropolitan Area, briefly explaining its characteristics and its evolution during the first two decades of the 21st century. The second objetive is an analysis of the qualitative (semi-structured interviews) and quantitative (statistical) data on the effect of the institutional, political-cultural and sociodemographic context of the Guadalajara Metropolitan Area on the democratic legitimacy of governance networks in the public policies under study. To sum up, it is observed that the public policies under study present differentiated features corresponding to the democratic legitimacy of governance networks, particularly in some elements of the process dimensión (diversity of actors, power symmetries, due deliberation, transparency and stakeholder satisfaction ). Among the explanatory causes of such variations are a set of factors associated with the institutional context (rules of formal and informal networks expressed in regulations), political-cultural (institutional distrust and political desinterest) and sociodemographic (poverty, extreme poverty, schooling levels, age ranges) of the Guadalajara Metropolitan Area.