Aproximacions al documental de música contemporani amb perspectiva de gènere: visibilització, memòria, reivindicació i llegat

Abstract

Aquest projecte de tesi s’aproxima al documental de música a través d’una investigació que combina dues metodologies: per una banda, un estudi quantitatiu on, a partir de la configuració d’una base de dades històrica de documentals de música, s’analitza quina ha estat i és la presència femenina com a directora i com a protagonista en el documental de música i la seva evolució al llarg dels anys; i, per altra banda, mitjançant un enfocament qualitatiu, que combina l’anàlisi fílmic amb les entrevistes semiestructurades, s’analitzen cinc documentals de música, tots ells dirigits i protagonitzats per dones. Amb plantejaments diversos i centrats en pràctiques musicals i contextos molt distants, aquests treballs mostren com el documental de música pot entendre’s com una eina cultural despatriarcalitzadora que, des d’una perspectiva de gènere, situa la figura femenina al centre de les històries, afavoreix l’ampliació del ventall de discursos i temes tractats, permet teixir genealogies feministes musicals i audiovisuals, i serveix per reivindicar la seva obra artística, tant davant com darrere de les càmeres.

Este proyecto de tesis se aproxima al documental de música a través de una investigación que combina dos metodologías: por un lado, un estudio cuantitativo donde, a partir de la configuración de una base de datos histórica de documentales de música, se analiza cuál ha sido y es la presencia femenina como directora y como protagonista en el documental de música y cómo esta ha ido evolucionando a lo largo de los años; y, por otro lado, por medio de un enfoque cualitativo, que combina el análisis fílmico con las entrevistas semiestructuradas, se analizan cinco documentales de música, todos ellos dirigidos y protagonizados por mujeres. Con planteamientos diversos y centrados en prácticas musicales y contextos muy distantes, estos trabajos muestran como el documental de música se puede entender como una herramienta cultural despatriarcalizadora que, desde una perspectiva de género, sitúa a la figura femenina en el centro de las historias, favorece la ampliación del abanico de discursos y de temas tratados, permite tejer genealogías feministas musicales y audiovisuales, y sirve para reivindicar su obra artística, tanto delante como detrás de las cámaras.

This thesis project approaches the music documentary using two research methods: on the one hand, through a quantitative study in which, starting from the configuration of a historical database of music documentaries, we analyse what has been and what is the female presence as director and protagonist in the music documentary and how it has evolved over the years; and, on the other hand, through qualitative research, which combines film analysis with semi-structured interviews, we analyse five music documentaries, all directed by and starred women. With diverse approaches and focused on musical practices and very distant contexts, these works show how the music documentary can be understood as a depatriarchalising cultural tool that, from a gender perspective, places the female figure at the centre of the stories, broadens the range of speeches and topics covered, allows the weaving of feminist musical and audiovisual genealogies, and serves to vindicate their artistic work, both in front of and behind the camera.