Valoración pronóstica de los pacientes con carcinoma escamoso de cabeza y cuello mediante el cociente ganglionar ponderado

Abstract

Introducció En l’àmbit dels carcinomes escamosos de cap i coll (CECC), l’estadiatge dels ganglis limfàtics cervicals és considerat un dels factors pronòstics de més rellevància. D’altra banda, la ruptura extracapsular ganglionar (REC) s’ha associat a un descens important de la supervivència específica a més d’incrementar el risc de recurrència i malaltia a distància. Actualment, l’estadiatge ganglionar patològic (pN) per a pacients amb CECC exposat a la 8a edició del TNM recull informació sobre el nombre, mida, lateralitat i presència de REC. Això no obstant, no informa sobre el nombre total de ganglis extirpats en un buidament ganglionar cervical, ni sobre el nombre de ganglis amb REC, i tampoc sobre la relació entre els ganglis positius i el total de ganglis extirpats (Lymph Node Ratio; LNR). Tot i això, el LNR presenta limitacions: no aporta informació respecte a la REC i tampoc contempla l’extensió del buidatge ganglionar cervical en el cas de pacients pN0. En aquest treball pretenem avaluar la capacitat pronòstica d’un nou paràmetre: el quocient ponderat de ganglis limfàtics o Weighted Lymph Node Ratio (WLNR). Aquest paràmetre nou incorpora informació sobre la capacitat pronòstica del nombre de ganglis amb REC i sobre l’extensió del buidatge en pacients pN0. D’aquesta manera creiem millorar la capacitat pronòstica de la 8a edició de la classificació TNM. Material i mètodes En una primera fase del treball realitzem un estudi retrospectiu a partir d’una cohort de 1.118 pacients afectes de CECC localitzat en cavitat oral, orofaringe, hipofaringe, laringe i localització primària desconeguda diagnosticats des del 1985 fins al 2017 i tractats mitjançant un buidament ganglionar cervi al nostre centre. En una segona fase del treball es va fer un estudi retrospectiu a partir d’una cohort de 197 pacients que provenen de la mateixa base de dades. Es van incloure pacients amb un diagnòstic de carcinoma escatós localitzat a nivell de la cavitat oral, orofaringe, hipofaringe, laringe o amb metàstasis cervicals sense tumor primari conegut tractats al nostre centre amb intenció radical entre 1990 i 2017, amb una recidiva cervical regional tractada amb un buidament ganglionar cervical de rescat Resultats A la primera fase del treball l’anàlisi de partició recursiva va definir quatre categories amb diferències significatives en termes de supervivència específica. La classificació WLNR va tenir més capacitat de discriminació pronòstica i una distribució més homogènia en el nombre de pacients inclosos en cadascuna de les categories que la classificació pTNM. A la segona fase del treball, l’anàlisi de partició recursiva va classificar els pacients en dues categories a partir d’un valor del WLNR del 10,8%. Les diferències en la supervivència específica als 5 anys per als pacients de cadascun dels grups van ser estadísticament significatives. L’anàlisi multivariant va mostrar que el WLNR comptava amb una capacitat pronòstica important. Conclusió En el context de buidaments ganglionars realitzats com a part del tractament oncològic primari, la classificació patològica dels pacients basada en els valors del WLNR va demostrar una millor capacitat pronòstica en comparació amb la 8a edició de la classificació TNM. En el context de buidaments ganglionars de rescat, els resultats de l’anàlisi multivariant van demostrar que, de les variables relacionades significativament amb la supervivència específica, la classificació WLNR va presentar una capacitat pronòstica independent en comparació de la categoria d’extensió regional rpN. En base als nostres resultats considerem que el WLNR es pot considerar una eina útil en l’estadificació postoperatòria de pacients afectes de CECC HPV negatius sotmesos a un buidament ganglionar. A més, proporciona capacitat pronòstica en el cas de pacients afectes de CECC que han patit una recurrència regional tractada amb cirurgia cervical de rescat.

Introducción En el ámbito de los carcinomas escamosos de cabeza y cuello (CECC), el estadiaje de los ganglios linfáticos cervicales es considerado uno de los factores pronósticos de mayor relevancia. Por otro lado, la ruptura extracapsular ganglionar (REC), se ha asociado a un importante descenso de la supervivencia específica además de incrementar el riesgo de recurrencia y enfermedad a distancia. Actualmente, el estadiaje ganglionar patológico (pN) para pacientes con CECC expuesto en la 8ª edición del TNM recaba información sobre el número, tamaño, lateralidad y presencia de REC. No obstante, no informa sobre el número total de ganglios extirpados en un vaciamiento ganglionar cervical, ni sobre el número de ganglios con REC, y tampoco sobre la relación entre los ganglios positivos y el total de ganglios extirpados (Lymph Node Ratio; LNR). Sin embargo, el LNR presenta limitaciones: no aporta información respecto a la REC y tampoco contempla la la extensión del vaciamiento ganglionar cervical en el caso de pacientes pN0. En este trabajo pretendemos evaluar la capacidad pronóstica de un nuevo parámetro: el cociente ponderado de ganglios linfáticos o Weighted Lymph Node Ratio (WLNR). Este nuevo parámetro incorpora información sobre la capacidad pronóstica del número de ganglios con REC y sobre la extensión del vaciamiento en pacientes pN0. De esta manera creemos mejorar la capacidad pronóstica de la 8ª edición de la clasificación TNM. Material y métodos En una primera fase del trabajo realizamos un estudio retrospectivo a partir de una cohorte de 1.118 pacientes afectos de CECC localizado en cavidad oral, orofaringe, hipofaringe, laringe y localización primaria desconocida diagnosticados desde 1985 hasta 2017 y tratados mediante un vaciamiento ganglionar cervical unilateral o bilateral en nuestro centro. En una segunda fase del trabajo se realizó un estudio retrospectivo a partir de una cohorte de 197 pacientes que provienen la misma base de datos. Se incluyeron pacientes con un diagnóstico de carcinoma escamoso localizado a nivel de la cavidad oral, orofaringe, hipofaringe, laringe o con metástasis cervicales sin tumor primario conocido tratados en nuestro centro con intención radical entre 1990 y 2017, con una recidiva cervical regional tratada con un vaciamiento ganglionar cervical de rescate Resultados En la primera fase del trabajo el análisis de partición recursiva definió cuatro categorías con diferencias significativas en términos de supervivencia específica. La clasificación WLNR tuvo una mayor capacidad de discriminación pronóstica y una distribución más homogénea en el número de pacientes incluidos en cada una de las categorías que la clasificación pTNM. En la segunda fase del trabajo el análisis de partición recursiva clasificó a los pacientes en dos categorías a partir de un valor del WLNR del 10,8%. Las diferencias en la supervivencia específica a los 5 años para los pacientes de cada uno de los grupos fueron estadísticamente significativas. El análisis multivariante mostró que el WLNR contaba con una importante capacidad pronóstica. Conclusión En el contexto de vaciamientos ganglionares realizados como parte del tratamiento oncológico primario, la clasificación patológica de los pacientes basada en los valores del WLNR demostró una mejor capacidad pronóstica en comparación con la 8ª edición de la clasificación TNM. En el contexto de vaciamientos ganglionares de rescate, los resultados del análisis multivariante demostraron que, de las variables relacionadas significativamente con la supervivencia específica, la clasificación WLNR presentó una capacidad pronóstica independiente en comparación con la categoría de extensión regional rpN. En base a nuestros resultados consideramos que el WLNR puede ser considerado como una herramienta útil en la estadificación postoperatoria de pacientes afectos de CECC HPV negativos sometidos a un vaciamiento ganglionar. Además, proporciona capacidad pronóstica en el caso de pacientes afectos de CECC que han sufrido una recurrencia regional tratada con cirugía cervical de rescate.

Introduction In the field of head and neck squamous cell carcinoma (HNSCC), the staging of the cervical lymph nodes is considered one of the most important prognostic factors. On the other hand, extracapsular lymph node rupture has been associated with a significant decrease in specific survival in addition to increasing the risk of recurrence and distant disease. Currently, pathological lymph node staging (pN) for patients with HNSCC exposed in the 8th edition of the TNM collects information on the number, size, laterality, and presence of REC. However, it does not report on the total number of nodes removed in a cervical lymph node dissection, nor on the number of nodes with REC, nor on the relationship between positive nodes and the total number of nodes removed (Lymph Node Ratio; LNR). However, the LNR has limitations: it does not provide information regarding the REC and it does not consider the extent of cervical lymph node emptying in the case of pN0 patients. In this work we intend to evaluate the prognostic capacity of a new parameter: the Weighted Lymph Node Ratio (WLNR). This new parameter incorporates information on the prognostic capacity of the number of lymph nodes with REC and on the extent of emptying in pN0 patients. In this way we believe to improve the prognostic capacity of the 8th edition of the TNM classification. Methods In the first stage of the work, we carried out a retrospective study based on a cohort of 1118 patients with HNSCC located in the oral cavity, oropharynx, hypopharynx, larynx and unknown primary location diagnosed from 1985 to 2017 and treated by unilateral or bilateral cervical lymph node dissection. in our center. In a second stage of the work, a retrospective study was carried out from a cohort of 197 patients from the same database. We included patients with a diagnosis of squamous cell carcinoma located at the level of the oral cavity, oropharynx, hypopharynx, larynx or with cervical metastases without a known primary tumor treated in our center with radical intention between 1990 and 2017, with a regional cervical recurrence treated with a salvage cervical lymph node dissection. Results In the first phase of the work, the recursive partition analysis defined four categories with significant differences in terms of specific survival. The WLNR classification had a greater prognostic discrimination capacity and a more homogeneous distribution in the number of patients included in each of the categories than the pTNM classification. In the second phase of the study, the recursive partition analysis classified the patients into two categories based on a WLNR value of 10.8%. The differences in specific survival at 5 years for patients in each of the groups were statistically significant. Multivariate analysis showed that the WLNR had a significant prognostic capacity. Conclusion In the context of lymph node dissections performed as part of the primary cancer treatment, the pathological classification of patients based on WLNR values showed a better prognostic capacity compared to the 8th edition of the TNM classification. In the context of salvage lymph node dissection, the results of the multivariate analysis showed that, of the variables significantly related to specific survival, the WLNR classification presented independent prognostic capacity compared to the rpN regional extension category. Based on our results, we believe that the WLNR can be considered a useful tool in the postoperative staging of patients with HPV-negative HNSCC undergoing lymph node dissection. In addition, it provides prognostic capacity in the case of patients affected by HNSCC who have suffered a regional recurrence treated with salvage cervical surgery.