Community dynamics of saproxylic insect functional groups at tree-line

Abstract

1. Els passeriformes insectívors, com a depredadors actius, consumeixen formes sèssils d’insectes. Molts insectes sèssils no són detectables pels paranys per a insectes tradicionals. La metabarcodificació de femta de passeriformes pot identificar insectes sèssils, així com altres funcionalment i taxonòmica diferents. La combinació d’aquesta aproximació moderna amb un esquema de paranys convencionals aporta amplitud als estudis de coleòpters saproxílics i no saproxílics. 2. Els passeriformes insectívors europeus formen part de les aus més estudiades a la terra. Tot i així, la tecnologia de codis de barres pot descobrir components dietètics de passeriformes prèviament desconeguts, inclosa una afinitat elevada pels pugons. 3. La superposició dels components dietètics dins i entre les espècies de passeriformes va ser molt alta, i l’espai obert i l’elevació no van afectar la riquesa dietètica, cosa que indica una gran flexibilitat dietètica dins aquestes poblacions de passeriformes. 4. Les connexions entre la fusta morta i els coleòpters saproxílics són complicades, i la presència d’arbres madurs podria ser més important per a l’èxit dels coleòpters que no pas el volum de fusta morta. 5. Els diferents tipus d’hàbitat de vora (obertura interior i vores perimetrals) estan fortament vinculats a la biodiversitat de coleòpters a la línia de bosc. 6. Classificar els coleòpters en gremis funcionals i agrupacions taxonòmiques amplia l’abast del mostreig i amplia la nostra comprensió de tot el sistema. 7. La densificació de la línia de bosc i els canvis cap a una altitud més gran d’aquesta línia podrien reduir l’èxit futur d’alguns grups de coleòpters.

1. Los paseriformes insectívoros, como depredadores activos, consumen formas sésiles de insectos. Muchos insectos sésiles no son detectables por las trampas para insectos tradicionales. La metabarcodificación de heces de paseriformes puede identificar insectos sésiles, así como otros funcional y taxonómicamente distintos. La combinación de esta aproximación moderna con un esquema de trampas convencionales aporta amplitud a los estudios de coleópteros saproxílicos y no saproxílicos. 2. Los paseriformes insectívoros europeos forman parte de las aves más estudiadas en la tierra. A pesar de ello, la tecnología de códigos de barras puede descubrir componentes dietéticos de paseriformes previamente desconocidos, incluida una afinidad elevada por los pulgones. 3. La superposición de los componentes dietéticos dentro y entre las especies de paseriformes fue muy alta, y el espacio abierto y la elevación no afectaron la riqueza dietética, lo que indica una gran flexibilidad dietética dentro de estas poblaciones de paseriformes. 4. Las conexiones entre la madera muerta y los coleópteros saproxílicos son complicadas, y la presencia de árboles maduros podría ser más importante para el éxito de los coleópteros que el volumen de madera muerta. 5. Los diferentes tipos de hábitat de borde (abertura interior y bordes perimetrales) están fuertemente vinculados a la biodiversidad de coleópteros en la línea de bosque. 6. Clasificar a los coleópteros en gremios funcionales y agrupaciones taxonómicas amplía el alcance del muestreo y amplía nuestra comprensión de todo el sistema. 7. La densificación de la línea de bosque y los cambios hacia mayor altitud de dicha línea podrían reducir el éxito futuro de algunos grupos de coleópteros.

1. Insectivorous Passerines, as active predators, consume sessile forms of insects. Many sessile insects are undetectable by traditional insect traps. Metabarcoding Passerine feces can identify sessile and other functionally and taxonomically distinct insects. Combining this modern approach with a conventional trap schema brings breadth to non-saproxylic and saproxylic Coleoptera surveys. 2. European insectivorous Passerines are some of the most studied birds on earth, yet metabarcoding technology can uncover previously unknown Passerine dietary components, including an elevated affinity for aphids. 3. Overlap of dietary components within and among Passerine species was very high, open space and elevation did not affect dietary richness, indicating high dietary flexibility within these Passerine populations. 4. Connections between dead wood and saproxylic Coleoptera is complicated, and presence of veteran trees might be more important for Coleoptera success than volume of dead wood. 5. Different types of edge habitat (interior opening and perimeter borders) are strongly linked to Coleoptera biodiversity at tree-line. 6. Classifying Coleoptera into functional guild and taxonomic groupings broaden survey reach and expand our comprehension of the whole system. 7. Tree-line densification and upward shifts of the tree-line could lower future success of some groupings of Coleoptera.