La dimensión ética en la relación socioeducativa: una teoría fundamentada

dc.contributor.author
Corbella Molina, Laura
dc.date.accessioned
2023-07-18T12:01:55Z
dc.date.available
2023-07-18T12:01:55Z
dc.date.issued
2023-02-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/688698
dc.description.abstract
Aquesta tesi doctoral presenta un estudi que caracteritza a nivell teòric i pràctic la dimensió ètica en la relació socioeducativa. Sorgeix de la necessitat expressada pels discursos acadèmics i professionals de desenvolupar les qüestions ètiques en l’educació social des d’una perspectiva pràctica i relacional. Per a donar resposta a aquest repte, es planteja un projecte de recerca de tipus qualitatiu. Es dissenya a partir del mètode de la teoria fonamentada i l’aplicació metodològica de la teoria dels nivells d’elaboració del coneixement pedagògic. El procés de recerca es divideix en quatre fases. En la primera fase es realitza una revisió documental (anàlisi d’obres originals i anàlisi sistemàtica de la bibliografia relacionada) de diferents autors/es de teories formals que han parlat sobre ètica en l’àmbit social i/o educatiu. Es revisen i analitzen en clau socioeducativa les teories de: Amartya Sen, Martha Nussbaum, Axel Honneth, John Dewey, Carol Gilligan i Judith Butler. La segona fase de l’estudi recull el coneixement teòric i experiencial dels educadors i les educadores socials entorn de l’ètica en la relació socioeducativa. Per a això, es realitzen 14 focus group en els quals participen 54 professionals de l’educació social. La tercera fase de l’estudi accedeix al coneixement generat per l’experiència de la relació. Per a això, s’entrevisten un total d’11 binomis que conformen la relació socioeducativa (educador/a social/persona acompanyada) i es realitzen 8 entrevistes complementàries a educadors/as socials d’àmbits en els quals no és possible accedir a entrevistar la persona acompanyada. L’última fase de l’estudi presenta la formulació final de la teoria substantiva a partir de totes les dades recollides en les fases anteriors. Consisteix a refinar i integrar tota la informació recollida en les fases anteriors i presentar un sistema de dimensions, unitats d’anàlisis i continguts explicatius amb la finalitat de crear un model teoricopràctic que doni orientacions per a la reflexió i l’acció des d’una mirada ètica en la pràctica socioeducativa. El model teoricopràctic s’articula en sis grans dimensions: 1) Axiologia de la intervenció, 2) Formació, desenvolupament i identitat professional, 3) Concepció sobre la persona acompanyada, 4) Escenari socioeducatiu, 5) Acció socioeducativa i 6) Trobada socioeducativa. Les sis dimensions definides i operativitzades estan interrelacionades i es retroalimenten entre elles. Ofereixen una perspectiva holística i complexa a través de la qual analitzar la dimensió ètica en la relació socioeducativa. En elles es recull una sèrie de continguts, principis, estratègies, eines, recursos, accions, conflictes, dilemes, entre altres aportacions, que es converteixen en una estructura de suport per a la reflexió i l’acció ètica des d’una mirada pràctica i relacional. A manera de conclusió, es reflexiona sobre els eixos centrals que sustenten l’ètica proposada en el model teoricopràctic sobre la dimensió ètica en la relació socioeducativa. Es repassen les oportunitats d’aplicació del model proposat i es reflexiona sobre el paper central de l’agència, el poder, la responsabilitat, la cura i la responsabilitat, entre altres qüestions, per a construir una relació socioeducativa ètica.
ca
dc.description.abstract
Esta tesis doctoral presenta un estudio que caracteriza a nivel teórico-práctico la dimensión ética en la relación socioeducativa. Surge de la necesidad expresada por los discursos académicos y profesionales de desarrollar las cuestiones éticas en la educación social desde una perspectiva práctica y relacional. Para dar respuesta a este reto, se plantea un proyecto de investigación de tipo cualitativo. Se diseña a partir del método de la teoría fundamentada y la aplicación metodológica de la teoría de los niveles de elaboración del conocimiento pedagógico. El proceso de investigación se divide en cuatro fases. En la primera fase se realiza una revisión documental (análisis de obras originales y análisis sistemático de la bibliografía relacionada) de diferentes autores/as de teorías formales que han hablado sobre ética en el ámbito social y/o educativo. Se revisan y analizan en clave socioeducativa las teorías de: Amartya Sen, Martha Nussbaum, Axel Honneth, John Dewey, Carol Gilligan y Judith Butler. La segunda fase del estudio recoge el conocimiento teórico y experiencial de los educadores y las educadoras sociales en torno a la ética en la relación socioeducativa. Para ello, se realizan 14 focus group en los cuales participan 54 profesionales de la educación social. La tercera fase del estudio accede al conocimiento generado por la experiencia de la relación. Para ello, se entrevistan un total de 11 binomios que conforman la relación socioeducativa (educador/a social/persona acompañada) y se realizan 8 entrevistas complementarias a educadores/as sociales de ámbitos en los que no es posible acceder a entrevistar a la persona acompañada. La última fase del estudio presenta la formulación final de la teoría sustantiva a partir de todos los datos recogidos en las fases anteriores. Consiste en refinar e integrar toda la información recogida en las fases anteriores y presentar un sistema de dimensiones, unidades de análisis y contenidos explicativos con la finalidad de crear un modelo teórico-práctico que dé orientaciones para la reflexión y la acción desde una mirada ética en la práctica socioeducativa. El modelo teórico-práctico se articula en seis grandes dimensiones: 1) Axiología de la intervención, 2) Formación, desarrollo e identidad profesional, 3) Concepción sobre la persona acompañada, 4) Escenario socioeducativo, 5) Acción socioeducativa y 6) Encuentro socioeducativo. Las seis dimensiones definidas y operativizadas están interrelacionadas y se retroalimentan entre ellas. Ofrecen una perspectiva holística y compleja a través de la cual analizar la dimensión ética en la relación socioeducativa. En ellas se recoge una serie de contenidos, principios, estrategias, herramientas, recursos, acciones, conflictos, dilemas, entre otras aportaciones, que se convierten en una estructura de apoyo para la reflexión y la acción ética desde una mirada práctica y relacional. A modo de conclusión, se reflexiona sobre los ejes centrales que sustentan la ética propuesta en el modelo teórico-práctico sobre la dimensión ética en la relación socioeducativa. Se repasan las oportunidades de aplicación del modelo propuesto y se reflexiona sobre el papel central de la agencia, el poder, la responsabilidad, el cuidado y la responsabilidad, entre otras cuestiones, para construir una relación socioeducativa ética.
ca
dc.description.abstract
This doctoral thesis presents a study that characterises at a theoretical-practical level the ethical dimension in the socio-educational relationship. It arises from the need expressed by academic and professional discourses to develop ethical issues in social education from a practical and relational perspective. To address this challenge, a qualitative research project is proposed. It is designed based on the grounded theory method and the methodological application of the theory of the levels of elaboration of pedagogical knowledge. The research process is divided into four phases. In the first phase, a documentary review is carried out (analysis of original works and systematic analysis of the related bibliography) of different authors of formal theories who have talked about ethics in the social and/or educational sphere. The theories of the following authors are reviewed and analysed from a socio-educational perspective: Amartya Sen, Martha Nussbaum, Axel Honneth, John Dewey, Carol Gilligan, and Judith Butler. The second phase of the study gathers the theoretical and experiential knowledge of social educators about ethics in the socio-educational relationship. For this purpose, 14 focus groups were carried out with the participation of 54 social educators. The third phase of the study accesses the knowledge generated by the experience of the relationship. To this end, a total of 11 socio-educational relationships (social educator/accompanied person) are interviewed and 8 complementary interviews are carried out with social educators in areas where it is not possible to interview the accompanied person. The last phase of the study presents the final formulation of the substantive theory, based on the data collected in the previous phases. It consists of refining and integrating all the information gathered in the previous phases and presenting a system of dimensions, units of analysis, and explanatory contents to create a theoretical-practical model that provides guidelines for reflection and action from an ethical perspective in socio-educational practice. The theoretical-practical model is articulated in six major dimensions: 1) Axiology of intervention, 2) Training, development, and professional identity, 3) Conception of the accompanied person, 4) Socio-educational scenario, 5) Socio-educational action and 6) Socio-educational encounter. The six dimensions defined and operationalised are interrelated and feed into each other. They offer a holistic and complex perspective through which to analyse the ethical dimension in the socio-educational relationship. They include a series of contents, principles, strategies, tools, resources, actions, conflicts, and dilemmas, among other contributions, which become a support structure for reflection and ethical action from a practical and relational perspective. To conclude, a reflection of the central axes that support the ethics proposed in the theoretical-practical model on the ethical dimension in the socio-educational relationship is made. Moreover, the opportunities for applying the proposed model are reviewed. Finally, a reflection on the central role of agency, power, responsibility, care, and accountability, among other issues, in building an ethical socio-educational relationship is proposed.
ca
dc.format.extent
425 p.
ca
dc.language.iso
spa
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Ètica aplicada
ca
dc.subject
Ética aplicada
ca
dc.subject
Applied ethics
ca
dc.subject
Educació social
ca
dc.subject
Educación social
ca
dc.subject
Social education
ca
dc.subject
Relacions socioeducatives
ca
dc.subject
Relaciones socioeducativas
ca
dc.subject
Socioeducational relationships
ca
dc.subject.other
Ciències Socials
ca
dc.title
La dimensión ética en la relación socioeducativa: una teoría fundamentada
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
37
ca
dc.contributor.authoremail
lauracorbella00@gmail.com
ca
dc.contributor.director
Úcar, Xavier
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació


Documents

lcm1de1.pdf

6.481Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)