La Agrupación Astronómica de Sabadell y la astronomía amateur en Catalunya (1970-1980)

Abstract

A la dècada de 1970, l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS) es va convertir en la major associació astronòmica d’Espanya. Les seves activitats, centrades des de la seva fundació al 1960 en la divulgació, van adquirir caràcter científic i es van difondre a l’estranger. Aquest “gir amateur” va fonamentar el prestigi i la legitimació de l’AAS tant a l’esfera pública espanyola com a l’àmbit de l’astronomia amateur i fins i tot professional. Es tracta d’un esdeveniment extraordinari per la rapidesa amb la que es va produir i pel limitat dels mitjans amb els que comptava l’AAS, en comparació amb d’altres associacions astronòmiques europees i nord-americanes. Aquesta tesi tracta en profunditat la història inicial de l’AAS, des dels antecedents a la seva creació fins a la transformació en una associació amateur capaç de generar coneixement científic. S’analitzen les activitat de l’AAS a l’esfera pública, les seves relacions amb altres associacions astronòmiques, la seva participació en programes d’observació internacionals, els hàbits d’observació i el registre propi de l’associació incloent l’auto-construcció de telescopis. La tesi amplia i renova el nostre coneixement sobre la ciència amateur a Espanya durant el franquisme i la transició.

En la década de 1970, la Agrupación Astronómica de Sabadell (AAS) se convirtió en la mayor asociación astronómica de España. Sus actividades, centradas desde su fundación en 1960 en la divulgación, adquirieron carácter científico y se difundieron en el extranjero. Este “giro amateur” cimentó el prestigio y la legitimación de la AAS tanto en la esfera pública española como en el ámbito de la astronomía amateur e incluso profesional. Se trata de un logro extraordinario por la rapidez con que se produjo y por los limitados medios con los que contó la AAS en comparación con asociaciones astronómicas europeas y estadounidenses. Esta tesis aborda en profundidad la historia inicial de la AAS, desde los antecedentes a su creación hasta su transformación en una asociación amateur capaz de generar conocimiento científico. Se analizan las actividades de la AAS en la esfera pública, sus relaciones con otras asociaciones astronómicas, su participación en programas de observación internacionales, y los hábitos de observación y registro propios de la asociación, incluyendo la autoconstrucción de telescopios. La tesis amplía y renueva nuestro conocimiento sobre la ciencia amateur en España en el franquismo y la transición.

In the 1970s, the Agrupación Astronómica de Sabadell (AAS) became the largest astronomical association in Spain. Its activities, focused since its foundation in 1960 on popularization, acquired a scientific character and were disseminated abroad. This “amateur turn” cemented the prestige and legitimization of the AAS both in the Spanish public sphere and in the field of amateur and even professional astronomy. It is an extraordinary achievement in terms of the speed with which it took place and the limited means available to the AAS in comparison with European and American astronomical associations. This thesis deals in depth with the early history of the AAS, from the background of its creation to its transformation into an amateur association capable of generating scientific knowledge. It analyses the activities of the AAS in the public sphere, its relations with other astronomical associations, its participation in international observational programs, and the association’s own observing and recording habits, including the self-building of telescopes. The thesis expands and renews our knowledge of amateur science in Spain during the Franco regime and the transition.