Gregor Díaz: la dramaturgia del marginado en la ciudad. Una aproximación a las renovaciones estéticas e ideológicas en la escritura dramática peruana de las décadas de 1960 a 1990

Autor/a

Barraza Eléspuru, Ernesto

Director/a

Foguet i Boreu, Francesc, 1971-

Fecha de defensa

2022-12-21

Páginas

291 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

Resumen

Durant la dècada de 1960 va sorgir al Perú una generació d’autors dramàtics els quals proposaren posar per primera vegada en el centre de l’escena peruana al personatge marginal. L’interès de l’univers marginal en el teatre peruà va conduir a la inclusió de nous personatges, nous espais, noves problemàtiques, i, sobretot, nous punts de vista que s’allunyaven de les convencions burgeses a les quals l’escena peruana estava acostumada. En proposar aquest canvi de paradigma, actors com Hernando Cortes (1928-2011), Juan Rivera Saavedra (1930-2021), Víctor Zavala Cataño (1932-2021), Sara Joffré (1935-2014), César Vega Herrera (1936) i Gregor Díaz, a qui considerem l’autor més representatiu de la generació, van desenvolupar, també, una dramatúrgia en la qual destaquen importants innovacions formals, estètiques i ideològiques. Aquesta revolució dramatúrgica es desprèn de la mateixa necessitat expressiva que els va impulsar a trencar amb el model hegemònic i alçar la veu en nom dels estrats socials poc representats en el teatre peruà, fins llavors. En aquest sentit, la present recerca proposa una anàlisi de les peces dramàtiques dels autors citats -i principalment de les de Díaz- amb l’objectiu de contrastar la seva dramatúrgia, identificar les seves influències i comparar les seves propostes. Es destaca sobretot, en aquest sentit, tant la influència del teatre èpic de Bertolt Brecht, com la inclusió d’alguns elements provinents de la tradició andina peruana. S’estudia, també, el context històric en el qual van ser escrites les obres, a fi d’establir relacions entre les innovacions al llenguatge escènic proposades pels autors i el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socials que es van donar al país durant els anys en què van ser escrites.


Durante la década de 1960 surgió en el Perú una generación de autores dramáticos cuya propuesta puso, por primera vez en el centro de la escena peruana, al personaje marginal. El ingreso del universo marginal en el teatro peruano condujo a la inclusión de nuevos personajes, nuevos espacios, nuevas problemáticas, y, sobre todo, nuevos puntos de vista que se alejaban de las convenciones burguesas a las que la escena peruana venía acostumbrada. Al proponer este cambio de paradigma, autores como Hernando Cortes (1928-2011), Juan Rivera Saavedra (1930-2021), Víctor Zavala Cataño (1932-2021), Sara Joffré (1935-2014), César Vega Herrera (1936) y Gregor Díaz, a quien consideramos el autor más representativo de la generación, desarrollaron, también, una dramaturgia en la que destacan importantes innovaciones formales, estéticas e ideológicas. Esta revolución dramatúrgica se desprende de la misma necesidad expresiva que los impulsó a romper con el modelo hegemónico y alzar la voz en nombre de los estratos sociales poco representados en el teatro peruano, hasta entonces. En este sentido, la presente investigación propone un análisis de las piezas dramáticas de los autores citados ¬–y principalmente de las de Díaz– con el objetivo de contrastar su dramaturgia, identificar sus influencias y comparar sus propuestas. Se destaca sobre todo, en este sentido, tanto la influencia del teatro épico de Bertolt Brecht, como la inclusión de algunos elementos provenientes de la tradición andina peruana. Se estudia, también, el contexto histórico en el que fueron escritas las obras, a fin de establecer relaciones entre las innovaciones al lenguaje escénico propuestas por los autores y el desarrollo de los acontecimientos políticos y sociales que se dieron en el país durante los años en los que fueron escritas.


During the 1960s emerged a generation of dramatic authors in Peru whose proposal displayed, for the first time in the center of the Peruvian scene, the socially marginalized character. The arrival of the marginal universe in the Peruvian theater led to the inclusion of new characters, new spaces, new problems, and, above all, new points of view that distanced from the bourgeois conventions to which the Peruvian scene had been accustomed. Proposing this shift meant that authors such as Hernando Cortes (1928-2011), Juan Rivera Saavedra (1930-2021), Víctor Zavala Cataño (1932-2021), Sara Joffré (1935-2014), César Vega Herrera (1936) and Gregor Díaz, whom we consider the most representative author of that generation, developed a dramaturgy in which formal, aesthetic and ideological important innovations stood out. This dramaturgical revolution stems from the same expressive need that prompted them to break with the hegemonic model and raise their voices on behalf of the social strata that had been vaguely represented in the Peruvian theater until then. In this sense, the present investigation proposes an analysis of the dramatic pieces of the aforementioned authors –and mainly those of Díaz– with the aim of contrasting their dramaturgy, identifying their influences and comparing their proposals. In this sense, both the influence of Bertolt Brecht’s epic theater, and the inclusion of some elements from the Peruvian Andean tradition stood out above everything. The historical context in which the works were written is also studied, in order to establish relationships between the innovations to the scenic language proposed by the authors and the development of political and social events that occurred in the country during the years in which those were written.

Palabras clave

Teatre peruà segle XX; Teatro peruano siglo XX; 20th century peruvian theater; Dramatúrgia; Dramaturgia; Dramaturgy; Estètica i ideologia; Estética e ideología; Aesthetics and ideology; Teatre i societat; Teatro y sociedad; Theater and society

Materias

81 - Lingüística y lenguas

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

ebe1de1.pdf

1.746Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)