Métodos de valoración del estado nutricional: utilidad en el pronóstico clínico de pacientes con insuficiencia cardíaca crónica

Abstract

L’objectiu dels treballs inclosos en aquesta tesi és analitzar quin dels mètodes de valoració nutricional utilitzats a la pràctica clínica diària té millor capacitat pronòstica en pacients amb Insuficiència Cardíaca Crònica (ICC), i identificar quin és el millor mètode de cribratge nutricional en aquests pacients. Així mateix, s’avalua la importància de l’estat nutricional sobre la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) i sobre la capacitat funcional dels pacients amb ICC i també la prevalença d’hipovitaminosi D i el seu impacte en el pronòstic clínic. Els resultats obtinguts mostren que l’estat nutricional avaluat pel Mini Nutritional Assessment (MNA), però no per la Valoració Global Subjectiva (VGS) ni pels criteris de la Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM), és un predictor independent de mortalitat per totes les causes, mortalitat cardiovascular i hospitalitzacions recurrents per Insuficiència Cardíaca (IC) en pacients amb ICC . Els pacients desnodrits o en risc nutricional segons el MNA, van presentar menys força muscular, més discapacitat física, i una pitjor qualitat de vida que els pacients normonodrits. D’altra banda, el mètode de cribratge nutricional Mini Nutritional Assessment short form (MNA-SF) va presentar més sensibilitat i especificitat que els mètodes de cribratge Malnutrition Universal Screening Tool (MUST) o Malnutrition Screening Tool (MST). El MNA-SF va ser a més a més un predictor independent de supervivència i de la variable composta de mortalitat per qualsevol causa o hospitalització per IC en els pacients amb IC amb Fracció d’Ejecció en rang mig (ICFErm) i es va relacionar significativament amb les hospitalitzacions recurrents independentment de la Fracció d’Ejecció del Ventricle Esquerre (FEVE). Els pacients amb IC amb Fracció d’Ejecció preservada (ICFEp) van presentar més prevalença de risc nutricional o desnutrició que els pacients amb IC amb Fracció d’Ejecció reduïda (ICFEr) o ICFErm. La hipovitaminosi D va ser molt prevalent en els pacients amb ICC, encara que no se’n va trobar associació amb el pronòstic clínic. En conclusió, el MNA sembla el millor mètode de valoració nutricional en els pacients amb ICC i el MNA-SF, el millor mètode de cribratge nutricional en aquest tipus de pacients. Així mateix, s’ha identificat que la prevalença d’alteracions de l’estat nutricional difereix en funció de la FEVI, sent els pacients amb ICFEp els que presenten major risc nutricional, i per tant, en els quals una valoració i intervenció nutricional ha de ser mandatòria.

El objetivo de los trabajos incluidos en esta tesis es analizar cuál de los métodos de valoración nutricional utilizados en la práctica clínica diaria tiene mejor capacidad pronóstica en pacientes con Insuficiencia Cardíaca Crónica (ICC), e identificar cuál es el mejor método de cribado nutricional en estos pacientes. Así mismo, se evalúa la importancia del estado nutricional sobre la calidad de vida relacionada con la salud y sobre la capacidad funcional de los pacientes con ICC y también la prevalencia de hipovitaminosis D y su impacto en el pronóstico clínico. Los resultados obtenidos muestran que el estado nutricional evaluado por el Mini Nutritional Assessment (MNA), pero no por la Valoración Global Subjetiva (VGS) ni por los criterios de la Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM), es un predictor independiente de mortalidad por todas las causas, mortalidad cardiovascular y hospitalizaciones recurrentes por Insuficiencia Cardíaca (IC) en pacientes con ICC. Los pacientes desnutridos o en riesgo nutricional según el MNA, presentaron menor fuerza muscular, mayor discapacidad física, y una peor calidad de vida que los pacientes normonutridos. Por otro lado, el método de cribado nutricional Mini Nutritional Assessment short form (MNA-SF) presentó mayor sensibilidad y especificidad que los métodos de cribado Malnutrition Universal Screening Tool (MUST) o Malnutrition Screening Tool (MST). El MNA-SF fue además un predictor independiente de supervivencia y de la variable compuesta de mortalidad por cualquier causa u hospitalización por IC en los pacientes con ICFErm y se relacionó significativamente con las hospitalizaciones recurrentes independientemente de la FEVI. Los pacientes con ICFEp presentaron una mayor prevalencia de riesgo nutricional o desnutrición que los pacientes con ICFEr o ICFErm. La hipovitaminosis D fue muy prevalente en los pacientes con ICC, aunque no se halló asociación de ésta con el pronóstico clínico. En conclusión, el MNA parece ser el mejor método de valoración nutricional en los pacientes con ICC y el MNA-SF, el mejor método de cribado nutricional en este tipo de pacientes. Así mismo, se ha identificado que la prevalencia de alteraciones del estado nutricional difiere en función de la FEVI, siendo los pacientes con ICFEp los de mayor riesgo nutricional, y por tanto, en los que una valoración e intervención nutricional debe ser mandatoria.

The aim of the studies included in this thesis is to evaluate which of the nutritional assessment methods used in daily clinical practice has the best prognostic capacity in patients with chronic heart failure (CHF), and to identify which is the best nutritional screening method in these patients. Likewise, the influence of nutritional status on Health-Related Quality of Life (HRQoL) and on physical disability of patients with CHF is evaluated, as well as the prevalence of hypovitaminosis D and its impact on clinical prognosis. The results obtained show that nutritional status assessed by the Mini Nutritional Assessment (MNA), but not by the Subjective Global Assessment (SGA) or the Global Leadership Initiative on Malnutrition (GLIM) criteria, was an independent predictor of all-cause mortality, cardiovascular mortality, and recurrent heart failure (HF) hospitalizations in patients with CHF. Malnourished patients or those at nutritional risk according to the MNA presented lower muscle strength, greater physical disability, and a worse HRQoL than well-nourished patients. On the other hand, the nutritional screening method Mini Nutritional Assessment short form (MNA-SF) presented higher sensitivity and specificity than the screening methods Malnutrition Universal Screening Tool (MUST) or Malnutrition Screening Tool (MST). The MNA-SF was also an independent predictor of survival and of the composite endpoint of all-cause mortality or hospitalization for HF in patients with HF and mid-range Ejection Fraction (HFmrEF) and was significantly associated with recurrent hospitalizations regardless of Left Ventricular Ejection Fraction (LVEF).Patients with HF and preserved Ejection Fraction (HFpEF) had a higher prevalence of nutritional risk or malnutrition than patients with HF and reduced Ejection Fraction HFrEF or HFmrEF. Hypovitaminosis D was highly prevalent in patients with CHF, although no association was found with clinical prognosis. In conclusion, the MNA seems to be the best method of nutritional assessment in patients with CHF and the MNA-SF, the best method of nutritional screening in this type of patients. Likewise, prevalence of alterations in nutritional status differs depending on the LVEF, with patients with HFpEF being those with the highest nutritional risk, and therefore, in whom nutritional assessment and intervention must be mandatory.