Estrategias para optimizar el control de los factores de riesgo cardiovascular de los pacientes tras un síndrome coronario agudo

Autor/a

Ruiz Bustillo, Sonia

Director/a

Farré López, Nuria

Martí Almor, Julio

Tutor/a

Cladellas Capdevila, Mercè

Fecha de defensa

2023-02-17

Páginas

65 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Resumen

La rellevància pronòstica del control òptim dels factors de risc cardiovascular en la prevenció secundària és indubtable. Tot i aquesta evidència, tant en estudis internacionals com en el nostre medi, descriu després d’una síndrome coronària aguda una alta prevalença de mal control de factors de risc modificables com la dislipèmia i una infrautilització de les teràpies farmacològiques hipolipemiants existents. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral per compendi d’articles va ser avaluar l’eficàcia d’una intervenció intensiva i protocol·litzada d’optimització del tractament hipolipemiant. L’eficàcia es va mesurar en termes d’assolir els valors de colesterol LDL aconsellats en prevenció secundària. Aquesta avaluació es va fer mitjançant dos treballs publicats. El primer treball està basat en un estudi aleatoritzat que va comparar la intervenció dissenyada, basada en coordinació per infermeria, amb la pràctica habitual i observem una millora significativa en el control de la dislipèmia en el grup intervenció. Posteriorment vam posar a marxa un registre observacional que va valorar la mateixa estratègia en vida real. El seguiment es va fer amb ús de dispositius mòbils. A aquest cas confirmem que més del 70% dels pacients aconseguien arribar al valor objectiu de colesterol LDL en un curt període de temps. Aquests resultats milloren significativament els descrits a la literatura. Per tant, concloem que una intervenció intensiva, estructurada, coordinada per infermeria i basada en dispositius mòbils després d’una síndrome coronària aguda, s’associa amb una millora significativa del control de la dislipèmia amb l’impacte en la prevenció cardiovascular que això implica.


La relevancia pronóstica del control óptimo de los factores de riesgo cardiovascular en la prevención secundaria es indudable. A pesar de esta evidencia, tanto en estudios internacionales como en nuestro medio, se describe tras un síndrome coronario agudo una alta prevalencia de mal control de factores de riesgo modificables como la dislipemia y una infrautilización de las terapias farmacológicas hipolipemiantes existentes. El objetivo de esta tesis doctoral por compendio de artículos fue evaluar la eficacia de una intervención intensiva y protocolizada de optimización del tratamiento hipolipemiante. La eficacia se midió en términos de alcanzar los valores de colesterol LDL aconsejados en prevención secundaria. Esta evaluación se realizó mediante dos trabajos publicados. El primer trabajo está basado en un estudio aleatorizado que comparó la intervención diseñada, basada en coordinación por enfermería, con la práctica habitual y observamos una mejoría significativa en el control de la dislipemia en el grupo intervención. Posteriormente pusimos en marcha un registro observacional que valoró la misma estrategia en vida real. El seguimiento se realizó con uso de dispositivos móviles. En este caso confirmamos que más del 70% de los pacientes conseguían llegar al valor objetivo de colesterol LDL en un corto periodo de tiempo. Estos resultados mejoran significativamente los descritos en la literatura. Por lo tanto, concluimos que una intervención intensiva, estructurada, coordinada por enfermería y basada en dispositivos móviles después de un síndrome coronario agudo, se asocia con una mejoría significativa del control de la dislipemia con el impacto en la prevención cardiovascular que ello implica.


The prognostic relevance of optimal control of cardiovascular risk factors in secondary prevention is well known. Despite this evidence, in international and local studies, a high prevalence of both poor control after an acute coronary syndrome of modifiable risk factors such as dyslipidemia and underuse of existing lipid-lowering pharmacological therapies has been described. The objective of this doctoral thesis by compendium of publications was to evaluate the efficacy of an intensive and protocolized intervention to optimize lipid-lowering treatment. Efficacy was measured in terms of achieving the recommended LDL cholesterol level in secondary prevention. This evaluation was carried out through two published projects. The first work is a randomized study that compared the nurse-led designed intervention with the usual care. We observed a significant improvement on lipid control in the intervention group. Subsequently, we carried out an observational registry that assessed the same strategy in real life. The follow-up was mobile device-based. In this study, we confirmed that more than 70% of the patients managed to reach the target level of LDL cholesterol in a short period of time. These results significantly improve those described in the literature. Therefore, we conclude that an intensive, structured, nurse-led and mobile device-based intervention after an acute coronary syndrome is associated with a significant improvement on dyslipidemia control with the impact on cardiovascular prevention that this implies.

Palabras clave

Prevenció secundària en cardiopatia isquèmica; Prevención secundaria en cardiopatía isquémica; Secondary prevention ischemic heart disease; Control lipídic; Control lipídico; Lipid control; Tractament hipolipemiant; Tratamiento hipolipemiante; Lipidlowering therapy

Materias

0 - Generalidades

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

srb1de1.pdf

1.342Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)