Propuesta de prácticum para fomentar la competencia intercultural en la formación inicial docente|

Abstract

Actualment, en una societat cada cop més globalitzada, docents i investigadors destaquen la importància de comptar amb docents preparats per treballar amb la diversitat i desenvolupar la seva Competència Intercultural (CI). Hi ha diversos models conceptuals que permeten avaluar-la, però poc se’n sap sobre com esdevé el procés i com es pot intencionar des de la formació docent. Aquest treball presenta els resultats d’una investigació exploratòria que ha tingut com a objectiu implementar una proposta de model formatiu per afavorir el desenvolupament de la CI en les experiències professionalitzadores d’estudiants del Grau d’Educació Primària (GEP). Per això, s’analitza el procés de desenvolupament de la CI dels docents que s’estan formant en el grau i es descriuen els factors que, des de la perspectiva dels participants, la faciliten o l’obstaculitzen. Finalitzem detectant les principals característiques que tenen o haurien de considerar les pràctiques professionalitzadores per intencionar-ne l’aprenentatge i el desenvolupament. L’experiència formativa que s’analitza s’emmarca en un projecte d’innovació docent en la qual els estudiants, futurs docents, han dissenyat i han implementat una proposta educativa interdisciplinària i inclusiva d’educació a través de les arts. Han participat 32 estudiants que van realitzar les pràctiques en una escola multicultural d’educació primària d’alta complexitat educativa, en què, a conseqüència de la segregació escolar, hi preval una composició social desafavorida. Partint d’un enfocament qualitatiu i evolutiu de la CI, els resultats han permès precisar les definicions de quatre dimensions en les quals ha estat possible identificar processos graduals d’aprenentatge i de desenvolupament de la CI: (1) Receptivitat cap a l’educació inclusiva i intercultural, ( 2) Obertura a la diversitat, (3) Reflexivitat i (4) Adaptabilitat/flexibilitat. Aquests processos transiten des de resultats interns, amb actituds necessàries de consolidar, cap a resultats externs, en les relacions interpersonals com a habilitats que es desenvolupen, per gestionar satisfactòriament la diversitat multicultural present a les aules. Respecte dels factors que en faciliten o n’obstaculitzen el desenvolupament, identifiquem diferents elements, tant en un pla personal com en un pla de formació professional. El primer s’ha relacionat amb aquelles experiències que ocorren fora de l’espai formatiu, és a dir, experiències familiars, laborals, amb amistats o les seves pròpies trajectòries escolars. I en el pla professional, els factors facilitadors o obstaculitzadors s’han percebut vinculats a les experiències que passen dins l’espai formatiu que estem analitzant en aquest estudi, és a dir, la formació universitària. En conjunt, l’anàlisi tant del procés de desenvolupament com dels elements facilitadors i obstaculitzadors han permès identificar una sèrie de característiques respecte de les pràctiques professionalitzadores per afavorir l’aprenentatge i el desenvolupament de la CI. És aquí on es presenta, com a esglaó final de la investigació, la descripció detallada del procés de recerca acció participativa que s’ha desenvolupat durant tres cursos acadèmics, amb les seves respectives fases per a cada cicle o període acadèmic: 1) Identificació de necessitats; 2) Planificació i desenvolupament; i 3) Avaluació. D’acord amb les aportacions pràctiques de la recerca i a l’ampliació del marc teòric des del qual partim, discutim idees per a accions futures relacionades amb el disseny i l’avaluació de les pràctiques dels docents en formació orientades al desenvolupament de la CI.

Actualmente, en una sociedad cada vez más globalizada, docentes e investigadores relevan la importancia de contar con docentes preparados para trabajar con la diversidad y desarrollar su Competencia Intercultural (CI). Diversos modelos conceptuales permiten evaluarla, pero poco se sabe sobre cómo ocurre el proceso y cómo intencionarlo desde la formación docente. Este escrito presenta los resultados de una investigación exploratoria que tuvo como objetivo implementar una propuesta de modelo formativo para favorecer el desarrollo de la CI en las experiencias profesionalizadoras de estudiantes del Grado de Educación Primaria (GEP). Para ello, se analiza el proceso de desarrollo de la CI de docentes en formación y se describen los factores que, desde la perspectiva de los participantes, la facilitan u obstaculizan. Finalizamos detectando las principales características que tienen o deberían considerar las prácticas profesionalizadoras para intencionar su aprendizaje y desarrollo. La experiencia formativa que se analiza se enmarca en un proyecto de innovación docente en el que los estudiantes, futuros docentes, diseñaron e implementaron una propuesta educativa interdisciplinar e inclusiva de educación a través de las artes. Participaron 32 estudiantes que realizaron sus prácticas en una escuela multicultural de educación primaria de alta complejidad educativa, en la que a consecuencia de la segregación escolar prevalece una composición social desfavorecida. Con base en un enfoque cualitativo y evolutivo de la CI, los resultados permitieron precisar las definiciones de cuatro dimensiones en las cuales fue posible identificar procesos graduales de aprendizaje y de desarrollo de la CI: (1) Receptividad hacia la educación inclusiva e intercultural, (2) Apertura a la diversidad, (3) Reflexividad y (4) Adaptabilidad/flexibilidad. Estos procesos transitan desde resultados internos, con actitudes necesarias de afianzar, hacia resultados externos, en las relaciones interpersonales como habilidades que se desarrollan, para gestionar satisfactoriamente la diversidad multicultural presente en las aulas. Respecto a los factores que facilitan u obstaculizan su desarrollo, identificamos diferentes elementos, tanto en un plano personal como en un plano de formación profesional. El primero se relacionó con aquellas experiencias que ocurren fuera del espacio formativo, es decir, experiencias familiares, laborales, con amistades o en sus propias trayectorias escolares. Y en el plano profesional los factores facilitadores u obstaculizadores se percibieron vinculados a las experiencias que ocurren dentro del espacio formativo que estamos analizando en este estudio, es decir, la formación universitaria. El análisis de los datos, tanto del proceso de desarrollo como de los elementos facilitadores y obstaculizadores, permitió identificar características de las prácticas profesionalizadoras para favorecer el aprendizaje y desarrollo de la CI. Es aquí, donde se presenta como escalón final de la investigación la descripción en detalle del proceso de investigación acción participativa que se desarrolló durante tres cursos académicos, con sus respectivas fases para cada ciclo o período académico: 1) Identificación de necesidades; 2) Planificación y desarrollo; y 3) Evaluación. En base a los aportes prácticos de la investigación y a la ampliación del marco teórico del que partimos, discutimos ideas para acciones futuras relacionadas con el diseño y evaluación de las prácticas de los docentes en formación orientadas al desarrollo de la CI.

In this increasingly globalised society, teachers and researchers are stressing the importance of counting on teachers who are equipped to deal with classroom diversity and able to develop their Intercultural Competence (IC). Various conceptual models have been proposed to assess Intercultural Competence, but little is known about how this competence can be developed and successfully incorporated into teacher training. This paper presents the results of an exploratory research study that aimed to implement a proposal for a training model to promote the development of IC during teaching placements undertaken by students enrolled in the Bachelor’s Degree in Primary Education (BA PE). To this end, we will analyse the development of IC in these trainee teachers and describe the factors that, from the students’ perspective, facilitate or hinder this process. We will conclude by identifying the main features that teaching placements should have or need to consider in order to promote the learning and development of IC. The training experience analysed in this paper forms part of a teaching innovation project through which the students (all preservice teachers) designed and implemented an interdisciplinary and inclusive pedagogic proposal for education through the arts. Thirty-two students participated in this study whilst they completed their teaching placements at a multicultural primary school of high educational complexity, in which, as a result of school segregation, a disadvantaged social composition prevails. Based on a qualitative and evolutionary approach to IC, with the results obtained in the study it was possible to define four dimensions in which gradual processes of learning and development of IC could be identified: (1) Receptiveness towards inclusive and intercultural education, (2) Openness to diversity, (3) Reflexivity and (4) Adaptability/flexibility. These processes range from internal results, identifying attitudes that need to be strengthened, to external results, as skills in interpersonal relations to be developed in order to successfully manage the multicultural diversity present in the classroom. In terms of the factors that facilitate or hinder the development of IC, we identified various elements, both at a personal level and at a professional training level. Factors at a personal level were those linked to participants’ experiences outside the educational setting, i.e. own experiences with family, work, friendships or during their previous schooling. At the professional level, the factors were linked to the participants’ experiences at the educational setting that we are analysing in this study, i.e., linked to their university education. By analysing both the IC development process and the factors that facilitate or hinder it, it was possible to identify a series of features in teaching placements that promote the learning and development of IC. This is precisely what will be discussed as a final step in this research paper: we will present a detailed description of the participatory action research that was conducted over the span of three academic years, with the corresponding phases for each academic cycle or period: 1) Identification of needs; 2) Planning and development and 3) Evaluation. Based on this research’s practical contributions and the expansion of the theoretical framework from which we started, we will put forward some suggestions for future actions regarding the design and evaluation of teaching placements geared towards the development of IC in trainee teachers.