Les entitats de base associativa, una aportació d’Osona a la sanitat catalana

dc.contributor.author
Iruela López, Toni
dc.date.accessioned
2023-07-22T06:55:26Z
dc.date.available
2023-07-22T06:55:26Z
dc.date.issued
2022-12-19
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/688796
dc.description.abstract
Objectius principals: a) descriure el model d’autogestió de les EBA nascut a Osona i b) comparar els resultats dels EAP (equips d’atenció primària) de Catalunya segons model de gestió (ICS, OSI, EBA). Objectius secundaris: a) analitzar diferents variables, com ara els indicadors d’activitat, l’efectivitat del procés assistencial i l’eficiència; b) analitzar el percentatge de compliment del contracte de CatSalut ; c) analitzar la qualitat de vida dels professionals de les EBA; d) descriure la satisfacció dels usuaris dels diferents EAP. Disseny: estudi transversal epidemiològic descriptiu i analític. Mostra: els 372 EAP catalans amb dades publicades l’any 2018 a la central de resultats ( 288 ICS, 71 OSI i 13 EBA). Variables: a) activitat assistencial: població assignada atesa, nombre de visites i mitjana de visites per pacient assignat atès; b) efectivitat: incapacitat laboral mitjana, hospitalitzacions evitables, índex de qualitat de prescripció farmacèutica i cobertura vacuna antigripal en majors 60 anys; c) eficiència: nombre de receptes, cost de farmàcia per usuari i taxa d’usuaris polimedicats d) dades generals: índex socioeconòmic, despesa de contractació, despesa per càpita, índex de morbiditat, factor territorial i compliment del contracte; e) satisfacció global pacients; f) qualitat de via professional. Anàlisi estadística: En la primera fase es realitza una anàlisi descriptiva de les variables registrades per any i entitat. Anàlisi bivariable per comparar les variables quantitatives dels tres models de gestió. Comparació de mitjanes entre els diferents models amb l’anà¬lisi de la variància (ANOVA). En la segona fase de l’anàlisi estadística es van plantejar diferents models multivariants per avaluar l’impacte sobre les variables seleccionades de diferents variables d’interès. Resultats: 1. Activitat assistencial: a) 22933 de mitjana de població assignada a OSI significativament diferent (p=0,021) a ICS i ACEBA; b) la mitjana de visites anuals a ACEBA entorn 92.000 (p=0,0129); c) 5,29 de mitjana de visites anuals per pacient a ACEBA (p=0,0017). 2. Indicadors d’efectivitat: a) 30,67 dies de mitjana d’incapacitat laboral significativament diferent (p=0,0475) a ICS i OSI; b) 9,66 la mitjana d’hospitalitzacions potencialment evitables significativament diferent (p=0,0009) a ICS i OSI; c) 71,62 la mitjana de l’índex de qualitat de la prescripció farmacèutica significativament diferent (p=0,0003) a ICS i OSI; d) 53,06% la cobertura vacunal antigripal en majors de 60 anys significativament diferent (p=0,0128) a ICS i OSI. 3. Indicadors d’eficiència: a) 23,16 la mitjana del nombre de receptes per usuari significativament diferent (p=0,0018) a ICS i OSI; b) 269,56 ? el cost de farmàcia per usuari significativament diferent (p=0,0439) a ICS i OSI; c) 1051 la taxa d’usuaris polimedicats significativament diferent (p=0,0308) a ICS i OSI. 4. Altres indicadors generals: a) 24,68 l’índex socioeconòmic compost significativament diferent (p<0,001) a ICS i OSI; b) 2.876.750 ? la despesa de contractació significativament diferent (p=<0,0006) a ICS i OSI; c) 163,06 la despesa de contractació per càpita sense diferències significatives (p=0,603) a ICS i OSI; d) 92,19% assoliment del contacte de CatSalut significativament diferent (p=0,0003) a ICS i OSI; 5. Satisfacció dels usuaris: 8,23 la mitjana a ACEBA significativament diferent (p=0,0002) a ICS i OSI. 6. La puntuació mitjana de satisfacció dels treballadors i professionals a ACEBA segons l’enquesta QVP-35 va ser 7,3 sobre 10. Conclusions: 1. La satisfacció del professional és superior en les EBA, comparat amb les OSI i l’ICS. 2. La satisfacció dels usuaris pel que fa al model EBA es superior, comparat amb les OSI i l’ICS. 3. Els resultats clínics poblacionals es mostren millor en les EBA, comparat amb les OSI i l’ICS. 4. Els costos de l’atenció sanitària es mostren inferiors en les EBA, comparat amb les OSI i l’ICS.
ca
dc.description.abstract
Objetivos principales: a) describir el modelo de autogestión de las EBA nacido en Osona y b) comparar los resultados de los EAP (equipos de atención primaria) de Cataluña según modelo de gestión (ICS, OSI, EBA). Objetivos secundarios: a) analizar diferentes variables, como los indicadores de actividad, la efectividad y la eficiencia; b) analizar el cumplimiento del contrato de CatSalut; c) analizar la calidad de vida de los profesionales de las EBA; d) describir la satisfacción de los usuarios de los diferentes EAP. Diseño: estudio transversal epidemiológico descriptivo y analítico. Muestra: los 372 EAP catalanes con datos publicados el año 2018 en la central de resultados (288 ICS, 71 OSI y 13 EBA). Variables: a) actividad asistencial: población asignada atendida, número de visites y media de visitas por paciente asignado atendido; b) efectividad: incapacidad laboral media, hospitalizaciones evitables, índice de calidad de prescripción farmacéutica y cobertura vacuna antigripal en mayores de 60 años; c) eficiencia: número de recetas, coste de farmacia por usuario y tasa de usuarios polimedicados d) datos generales: índice socioeconómico, gasto de contratación, gasto por cápita, índice de morbilidad, factor territorial y cumplimiento del contrato; e) satisfacción global pacientes; f) calidad de vída profesional. Análisis estadístico: En la primera fase se realiza un análisis descriptivo de las variables registradas por año y entidad. Análisis bivariable para comparar las variables cuantitativas de los tres modelos de gestión. Comparación de medias entre los diferentes modelos con el análisis de la varianza (ANOVA). En la segunda fase del análisis estadístico se plantearon distintos modelos multivariantes para evaluar el impacto sobre las variables seleccionadas de distintas variables de interés. Resultados: 1. Actividad asistencial: a) 22933 de media de población asignada a OSI significativamente diferente (p=0,021) a ICS y ACEBA; b) la media de visitas anuales a ACEBA en torno a 92.000 (p=0,0129); c) 5,29 de media de visitas anuales por paciente a ACEBA (p=0,0017). 2. Indicadores de efectividad: a) 30,67 días de media de incapacidad laboral significativamente diferente (p=0,0475) en ICS y OSI; b) 9,66 la media de hospitalizaciones potencialmente evitables significativamente diferente (p=0,0009) en ICS y OSI; c) 71,62 la media del índice de calidad de la prescripción farmacéutica significativamente diferente (p=0,0003) en ICS y OSI; d) 53,06% la cobertura vacunal antigripal en mayores de 60 años significativamente distinta (p=0,0128) en ICS y OSI. 3. Indicadores de eficiencia: a) 23,16 la media del número de recetas por usuario significativamente diferente (p=0,0018) en ICS y OSI; b) 269,56 ? el coste de farmacia por usuario significativamente distinto (p=0,0439) a ICS y OSI; c) 1051 la tasa de usuarios polimedicados significativamente diferente (p=0,0308) en ICS y OSI. 4. Otros indicadores generales: a) 24,68 el índice socioeconómico compuesto significativamente diferente (p<0,001) en ICS y OSI; b) 2.876.750 ? el gasto de contratación significativamente diferente (p=<0,0006) en ICS y OSI; c) 163,06 el gasto de contratación per cápita sin diferencias significativas (p=0,603) en ICS y OSI; d) 92,19% consecución del contacto de CatSalut significativamente diferente (p=0,0003) a ICS y OSI; 5. Satisfacción de los usuarios: 8,23 la media en ACEBA significativamente diferente (p=0,0002) en ICS y OSI. 6. La puntuación media de satisfacción de los trabajadores y profesionales en ACEBA según la encuesta QVP-35 fue de 7,3 sobre 10. Conclusiones: 1. La satisfacción del profesional es superior en las EBA, comparado con las OSI y el ICS. 2. La satisfacción de los usuarios con respecto al modelo EBA es superior, comparado con las OSI y el ICS. 3. Los resultados clínicos poblacionales se muestran mejor en las EBA, comparado con las OSI y el ICS. 4. Los costes de la atención sanitaria se muestran inferiores en
ca
dc.description.abstract
Main objectives: a) to describe the EBA self-management model born in Osona and b) to compare the results of the PCT (primary care teams) in Catalonia according to the management model (ICS, OSI, EBA). Secondary objectives: a) analyze different variables, such as activity indicators, the effectiveness of the care process and efficiency; b) analyze the percentage of fulfillment of the CatSalut contract; c) analyze the quality of life of EBA professionals; d) describe the satisfaction of the users of the different EAPs. Design: descriptive and analytical epidemiological cross-sectional study. Sample: the 372 Catalan EAPs with data published in 2018 in the results center (288 ICS, 71 OSI and 13 EBA). Variables: a) healthcare activity: assigned population attended, number of visits and average number of visits per assigned patient attended; b) effectiveness: mean incapacity for work, avoidable hospitalizations, quality index of pharmaceutical prescriptions, and influenza vaccine coverage in people over 60 years of age; c) efficiency: number of prescriptions, pharmacy cost per user and rate of polypharmacy users d) general data: socioeconomic index, hiring cost, cost per capita, morbidity rate, territorial factor and compliance with the contract; e) overall patient satisfaction; f) professional quality of life. Statistical analysis: In the first phase, a descriptive analysis of the variables recorded by year and entity is carried out. Bivariate analysis to compare the quantitative variables of the three management models. Comparison of means between the different models with the analysis of variance (ANOVA). In the second phase of the statistical analysis, different multivariate models were proposed to evaluate the impact on the selected variables of different variables of interes. Results: 1. Healthcare activity: a) 22,933 mean population assigned to OSI significantly different (p=0.021) to ICS and ACEBA; b) the average number of annual visits to ACEBA around 92,000 (p=0.0129); c) 5.29 mean annual visits per patient to ACEBA (p=0.0017). 2. Indicators of effectiveness: a) 30.67 days of mean incapacity for work significantly different (p=0.0475) in ICS and OSI; b) 9.66 mean potentially avoidable hospitalizations significantly different (p=0.0009) in ICS and OSI; c) 71.62 the mean of the pharmaceutical prescription quality index significantly different (p=0.0003) in ICS and OSI; d) 53.06% flu vaccination coverage in people older than 60 years significantly different (p=0.0128) in ICS and OSI. 3. Efficiency indicators: a) 23.16 mean number of recipes per user significantly different (p=0.0018) in ICS and OSI; b) ?269.56 pharmacy cost per user significantly different (p=0.0439) to ICS and OSI; c) 1051 the rate of polymedicated users significantly different (p=0.0308) in ICS and OSI. 4. Other general indicators: a) 24.68 the composite socioeconomic index significantly different (p<0.001) in ICS and OSI; b) ?2,876,750 contracting cost significantly different (p=<0.0006) in ICS and OSI; c) 163.06 per capita contracting expenditure without significant differences (p=0.603) in ICS and OSI; d) 92.19% achievement of the CatSalut contact significantly different (p=0.0003) to ICS and OSI; 5. User satisfaction: 8.23 mean in ACEBA significantly different (p=0.0002) in ICS and OSI. 6. The average satisfaction score of workers and professionals in ACEBA according to the QVP-35 survey was 7.3 out of 10. Conclusions: 1. Professional satisfaction is higher in the EBA, compared to the OSI and the ICS. 2. User satisfaction with the EBA model is higher, compared to OSI and ICS. 3. The clinical population results are shown better in the EBA, compared to the OSI and the ICS. 4. Health care costs are shown to be lower in the EBA, compared to the OSI and the ICS.
ca
dc.format.extent
220 p.
ca
dc.language.iso
cat
ca
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Autogestió
ca
dc.subject
Autogestión
ca
dc.subject
Self management
ca
dc.subject
Professionalisme
ca
dc.subject
Profesionalismo
ca
dc.subject
Professionalism
ca
dc.subject
Atenció primària de salut
ca
dc.subject
Atención primaria de salud
ca
dc.subject
Primary health care
ca
dc.subject.other
Ciències de la Salut
ca
dc.title
Les entitats de base associativa, una aportació d’Osona a la sanitat catalana
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
0
ca
dc.contributor.authoremail
airuelal@gmail.com
ca
dc.contributor.director
Arimany-Manso, Josep, 1959-
dc.contributor.director
Martín Fumadó, Carles, 1975-
dc.contributor.director
Vilaseca Llobet, Josep Maria
dc.contributor.tutor
Bulbena Vilarrasa, Antonio
dc.embargo.terms
cap
ca
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria
dc.description.degree


Documents

til1de1.pdf

5.879Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)