Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
La trobada entre el món hispanòfon i el “Zhuangzi” ha donat abundosos fruits en les esferes acadèmica, literària i traductora. Aquesta tesi mira d’omplir el buit investigador que subsisteix en aquest àmbit dibuixant, en primer lloc, una visió panoràmica de la recepció de l’obra a Espanya i a Hispanoamèrica i, en segon lloc, centrant l’anàlisi en les traduccions. La visió panoràmica no solament presenta les disset traduccions publicades en forma de llibre, sinó que resumeix també els treballs crítics i exposa els resultats de la recerca de referències al “Zhuangzi” localitzables en nombrosos poetes i narradors. L’anàlisi propiament dita es focalitza en l’elevat grau de literarietat amb el qual s’expressa el pensament zhuangzià, literarietat que deixa traspuar un dubte sistemàtic davant qualsevol raonament analític. Per tal d’indagar sobre els criteris i mecanismes amb què es reprodueixen a les traduccions el laconisme, la ruptura de la cohesió discursiva i el fragmentarisme característics del text de partida, es proposa un corpus que conté les principals mostres de literarietat als “Capítols interiors” i les solucions que s’hi dona a les sis traduccions principals: Elorduy (1991 [1967]), Preciado (1996), González España & Pastor-Ferrer (1998), Serra (2005), Jiang (2011) i Bayona (2018). Les mostres són seleccionades en funció dels instruments clau que s’adopten per a transmetre els continguts filosòfics, i que són també els que comporten més dificultats de comprensió i de reexpressió, derivades de la distància entre el xinès clàssic i l’espanyol modern i entre ambdues tradicions filosòfiques i literàries, però també de la càrrega implícita de què es dota el llenguatge del text original. Són els següents: a) la metaforització del concepte o tesi filosòfica mitjançant -per un costat- les metàfores lingüístiques a nivell lèxic i -per un altre- les micronarracions anomenades yuyan; b) els passatges rítmics formats per versos o quasi-versos incrustats en la prosa, i c) la més freqüent de les figures de repetició, l’anadiplosi, amb la qual s’insisteix en els punts més importants de l’ideari que es vol comunicar. L’estudi contrastiu es duu a terme identificant punts específics dels “Capítolos interiors” que susciten respostes diferents per part dels traductors, que han mirat de reproduir la literarietat mitjançant l’ús de recursos variats i desplegant diversos graus d’intervenció: o s’estalvia al lector esforç cognitiu tot facilitant-li significat contextual inferit, o s’explora una via intermèdia que cobreixi ambdós vessants. L’estudi estableix en quin grau es manté la iterativitat intensificadora en cada cas, si es busca el ritme del vers o bé es recorre a la prosa amb l’amplificació informativa consegüent, com és emulat el procés de desenvolupament i el desenllaç en els microrelats, com es llegeixen els conceptes i les tesis filosòfiques. Tots els traductors han hagut de fer front al dilema entre mantenir la pista comunicativa i l’adequació a la llengua meta, i hi han fet front aportant una veu pròpia amb la qual donar una nova existència a aquesta obra que té a les espatlles dos mil anys d’antiguitat.
El encuentro entre el mundo hispanófono y el “Zhuangzi” ha dado abundantes frutos en las esferas académica, literaria y traductora. La presente tesis intenta llenar el vacío investigador que subsiste en este ámbito trazando, en primer lugar, una visión panorámica de la recepción de la obra en España e Hispanoamérica y, en segundo lugar, centrando el análisis en las traducciones. La visión panorámica no solo presenta las diecisiete traducciones publicadas en forma de libro, sino que resume también los trabajos críticos y expone los resultados de la búsqueda de referencias al “Zhuangzi” en numerosos poetas y narradores. El análisis propiamente dicho se focaliza en el alto grado de literariedad con el que se expresa el pensamiento zhuangziano, literariedad que deja traslucir una duda sistemática ante cualquier razonamiento analítico. Para indagar sobre los criterios y mecanismos con que se reproducen en las traducciones el laconismo, la ruptura de la cohesión discursiva y el fragmentarismo característicos del texto de partida, se propone un corpus que contiene las principales muestras de literariedad en los “Capítulos interiores” y las soluciones correspondientes en las seis traducciones principales: Elorduy (1991 [1967]), Preciado (1996), González España & Pastor-Ferrer (1998), Serra (2005), Jiang (2011) y Bayona (2018). Tales muestras se seleccionan atendiendo a los instrumentos clave que se aplican para transmitir los contenidos filosóficos, y que son también los que acarrean más dificultades de comprensión y reexpresión, debidas a la distancia entre el chino clásico y el español moderno y entre ambas tradiciones filosóficas y literarias, pero también a la carga implícita de que se dota el lenguaje del texto original. Son los siguientes: a) la metaforización del concepto o tesis filosófica mediante -por un lado- las metáforas lingüísticas a nivel léxico y -por otro- las micronarraciones conocidas como yuyan; b) los pasajes rítmicos formados por versos o cuasi-versos incrustados en la prosa, y c) la más frecuente de las figuras de repetición, la anadiplosis, con la que se insiste en los puntos más importantes del ideario que se quiere comunicar. El estudio contrastivo se lleva a cabo identificando puntos específicos de los “Capítulos interiores” que suscitan respuestas distintas por parte de los traductores, quienes han intentado reproducir la literariedad mediante el empleo de recursos variados y desplegando distintos grados de intervención: o se ahorra al lector esfuerzo cognitivo facilitándole significado contextual inferido, o se explora una vía intermedia que cubra ambas vertientes. El estudio establece en qué grado se mantiene la iteratividad intensificadora en cada caso, si se busca el ritmo del verso o se recurre a la prosa con la consiguiente amplificación informativa, cómo se emula el desarrollo y el desenlace en los microrrelatos, cómo se leen los conceptos y las tesis filosóficas. Todos los traductores han debido hacer frente al dilema entre mantener la pista comunicativa y la adecuación en su lengua meta, y lo han hecho aportando cada uno una voz propia con la que dar una nueva existencia a esta obra que cuenta con más de dos mil años de antigüedad.
The encounter between the Spanish-speaking world and the Zhuangzi has borne abundant fruits in the academic, literary and translation spheres. This thesis attempts to fill the research gap that remains in this area by firstly giving an overview of the reception of the work in Spain and Latin America and, secondly, focusing the analysis on the translations. The overview not only presents the seventeen published translations in book form, but also summarizes the critical works and sheds light on references to the Zhuangzi in the works of numerous poets and storytellers. The analysis itself focuses on the high degree of literariness with which Zhuangzi’s thought is expressed, a literariness that reveals a systematic doubt before any analytical reasoning. In order to inquire about the criteria and mechanisms with which the laconicism, the rupture of discursive cohesion and the fragmentation characteristic of the source text are reproduced in the translations, a corpus is proposed that contains the main samples of literariness in The Inner Chapters and the corresponding solutions in the six main translations: Elorduy (1991 [1967]), Preciado (1996), González España & Pastor-Ferrer (1998), Serra (2005), Jiang (2011) and Bayona (2018). These samples are selected according to the key instruments that are applied to transmit the philosophical contents, and which are also the ones that cause the most difficulties of understanding and re-expression, due to the gulf between classical Chinese and modern Spanish and between both philosophical and literary traditions, but also to the implicit charge that the language of the source text is endowed with. They are as follows: a) the metaphorization of the philosophical concept or thesis through linguistic metaphors at the lexical level on the one hand and micronarratives known as yuyan on the other; b) the rhythmic passages formed by verses or quasi-verses embedded in the prose, and c) the most frequent of the figures of repetition, the anadiplosis, with which the most important points of the ideas to be communicated are emphasized. The contrastive study is carried out by identifying specific points of The Inner Chapters that elicit different responses from the translators who have tried to reproduce literariness through the use of varied resources and displaying different degrees of intervention: either sparing the reader cognitive effort by providing inferred contextual meaning, or exploring a middle path that covers both aspects. The study establishes to what degree the intensifying iterativity is maintained in each case, if the rhythm of the verse is sought or prose is used with the consequent information amplification, how the development and the outcome are emulated in the micronarratives, how the concepts and philosophical theses are read. All the translators have had to face the dilemma between maintaining the communicative track and the adequacy in their target language, and they have done so by each contributing their own voice with which to give a new existence to this work that is more than two thousand years old.
Zhuangzi; Taoisme; Taoísmo; Taoism; Traducció xinès-espanyol; Traducción chino-español; Chinese-spanish translation
8 - Linguistics. Literature
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.